Manel es fa seu el Teatre-Auditori de Sant Cugat

Com ha dit el mateix Guillem Gisbert – veu i una de les guitarres del grup – només començar el concert, “ja vam venir a Sant Cugat fa uns mesos”, però aquest divemdres, 29 de setembre, ho han tornat a fer per donar el tret de sortida al Festival Petits Camaleons al Teatre-Auditori. El grup porta ja un any i mig voltant per Catalunya i Espanya amb la gira del seu últim disc 'Jo competeixo' i, ara, tornen a fer parada a Sant Cugat, on, precisament, no tenen cap mena de competència.

I és que el públic santcugatenc, que ha omplert fins a l'última butaca, ha estat tota l'estona entregada a la banda indie-pop cantant les cançons, fent palmades, aixecant-se del seient i interactuant amb el cantant. Els moments més intensos s'han viscut quan han sonat les notes de 'Boomerang', 'Al Mar', 'La Serotonina' i 'Ai, dolors'. El grup ha sabut quan col·locar-les perquè el ritme de l'actuació no baixés i per aconseguir mantenir l'auditori completament actiu durant l'hora i mitja que ha durat el concert. Pel final, però, Gisbert i companyia s'han guardat un altre plat fort: 'Jo competeixo'.

Cal destacar, a banda de la sobradament coneguda qualitat musical del grup, el bon treball fet amb la il·luminació i la interacció amb el públic. En un tres i no res, Gisbert s'ha ficat el públic a la butxaca quan, abans de cantar 'Temptacions de Collserola', ha fet broma: “és cert que a la cançó parlem de que el diable va venir des de Collserola fins a Barcelona, però per algun lloc havia de passar! Perdoneu per pecar de centralisme barceloní, però segur que va passar per Sant Cugat...”.

No obstant això, la il·luminació i tot allò tècnic té poca importància. Manel fa vibrar a tots aquells qui els escolta amb atenció. Transmet bon rotllo, balla de manera divertida, no té vergonya i ho transmet, fa ballar les parelles que hi ha al públic i tothom passa una bona estona, només s'han vist cares de felicitat al Teatre-Auditori. En definitiva, la gent s'estima més quan sona Manel.