Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Després de triomfar dos anys consecutius amb els curtmetratges Mal cuerpo i Castidermia al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges 2011 i 2012), el santcugatenc Marc Carreté porta aquest any al festival el tràiler oficial del seu primer llargmetratge, Asmodexia, que s’estrenarà a principis del 2014
Primer llargmetratge després de dos curts... Com arriba fins aquí?
La decisió de fer el primer llarg, en realitat, crec que la prens el dia que fas el primer curt, o abans de fer-lo. Al final, l’objectiu sempre és arribar a fer un llarg i entrar al circuit comercial, tot i que saps des del principi que és una mica una utopia aquest objectiu. Però si no te’l creus, segur que no hi arribes, i segur que no ho fas.
L’èxit de Mal Cuerpo i Castidermia, han influït en la decisió?
Que els curts funcionin fa que coneguis gent. Jo també em dedico al sector audiovisual per temes de màrqueting i de comunicació, pel que acabes coneixent gent dels dos sectors, i a partir d’aquí estableixes vincles amb una sèrie de gent, que t’acaben fent un vot de confiança, en aquest cas, l’Emili Pons, que és el president d’MS Entertainment, la productora que produeix Asmodexia.
Amb guió escrit a quatre mans...
Tenia una idea per escriure un guió, la vaig compartir amb Mike Hostench, que és guionista i productor, i també sotsdirector del Festival de Sitges, i li va agradar molt la idea. Sabíem que teníem un productor engrescat, i ens vam posar a escriure el guió en poc més de dos mesos. Abans de tenir l’ok per produir la pel·lícula el feedback de productors, experts i professionals del món del cinema sempre va ser molt positiu. I vam començar.
Films de terror... per què ha escollit aquest gènere?
Crec que és natural. És a dir, el cinema de terror m’apassiona. El cinema de quan jo era jovenet és el que va despertar aquesta mena de passió que m’ha durat fins avui, sobretot, com a espectador. I aquesta passió com a espectador he tingut el privilegi d’acabar-la passant, de manera professional, com a director amb aquesta primera pel·lícula.
Què té d’especial aquest gènere?
Jo vaig al cinema, sobretot a divertir-me, passar-m’ho bé i sentir coses. Hi ha gent que no li agraden les pel·lis de por perquè els fan por. Doncs a mi, precisament, m’agraden perquè em fan molta por. Si veig, per exemple, El exorcista, que és un referent indiscutible, una i altra vegada, la veig i acabo rebentat, esgotat, de les emocions i de la por que passo. Doncs això és el meu motor per fer aquest gènere.
Amb Asmodexia ha tornat a enregistrar a l’Hospital del Tórax de Terrassa, com amb Castidermia. Què té d’especial aquest lloc?
És un lloc que a mi, senzillament, em fascina. S’hi han fet psicofonies, té moltes llegendes... És un lloc realment molt sinistre. Un hospital abandonat, on ha mort molta gent, on hi ha hagut un psiquiàtric... És un lloc amb unes energies i unes sensacions molt sinistres, i a mi em fascina. Una part de l’acció d’Asmodexia passa a un hospital psiquiàtric, o sigui, té una presència important... Pràcticament hem fet tots els interiors allí, al Parc Audiovisual de Catalunya.
Què ens presenta amb Asmodexia?
És una pel·li d’exorcisme, una walk movie (els protagonistes fan un itinerari caminant). Els protagonistes són un avi pastor evangelista i la seva néta de 15 anys, el Lluís Marco (Eloi) i la Clàudia Pons (Alba). La pel·li ens narra la història de quatre dies en la vida d’aquests personatges fins arribar al seu destí, on tenen una missió per complir. Diria que és la primera vegada que veurem una nena fent exorcismes; l’avi el que fa és transmetre a la néta l’ofici d’exorcisme. Una pel·li que presenta una relació entre avi i néta que va molt més enllà del terror. Tot l’itinerari té un sentit, però fins al desenllaç de la pel·lícula no s’explica...
Primer llargmetratge després de dos curts... Com arriba fins aquí?
La decisió de fer el primer llarg, en realitat, crec que la prens el dia que fas el primer curt, o abans de fer-lo. Al final, l’objectiu sempre és arribar a fer un llarg i entrar al circuit comercial, tot i que saps des del principi que és una mica una utopia aquest objectiu. Però si no te’l creus, segur que no hi arribes, i segur que no ho fas.
L’èxit de Mal Cuerpo i Castidermia, han influït en la decisió?
Que els curts funcionin fa que coneguis gent. Jo també em dedico al sector audiovisual per temes de màrqueting i de comunicació, pel que acabes coneixent gent dels dos sectors, i a partir d’aquí estableixes vincles amb una sèrie de gent, que t’acaben fent un vot de confiança, en aquest cas, l’Emili Pons, que és el president d’MS Entertainment, la productora que produeix Asmodexia.
Amb guió escrit a quatre mans...
Tenia una idea per escriure un guió, la vaig compartir amb Mike Hostench, que és guionista i productor, i també sotsdirector del Festival de Sitges, i li va agradar molt la idea. Sabíem que teníem un productor engrescat, i ens vam posar a escriure el guió en poc més de dos mesos. Abans de tenir l’ok per produir la pel·lícula el feedback de productors, experts i professionals del món del cinema sempre va ser molt positiu. I vam començar.
Films de terror... per què ha escollit aquest gènere?
Crec que és natural. És a dir, el cinema de terror m’apassiona. El cinema de quan jo era jovenet és el que va despertar aquesta mena de passió que m’ha durat fins avui, sobretot, com a espectador. I aquesta passió com a espectador he tingut el privilegi d’acabar-la passant, de manera professional, com a director amb aquesta primera pel·lícula.
Què té d’especial aquest gènere?
Jo vaig al cinema, sobretot a divertir-me, passar-m’ho bé i sentir coses. Hi ha gent que no li agraden les pel·lis de por perquè els fan por. Doncs a mi, precisament, m’agraden perquè em fan molta por. Si veig, per exemple, El exorcista, que és un referent indiscutible, una i altra vegada, la veig i acabo rebentat, esgotat, de les emocions i de la por que passo. Doncs això és el meu motor per fer aquest gènere.
Amb Asmodexia ha tornat a enregistrar a l’Hospital del Tórax de Terrassa, com amb Castidermia. Què té d’especial aquest lloc?
És un lloc que a mi, senzillament, em fascina. S’hi han fet psicofonies, té moltes llegendes... És un lloc realment molt sinistre. Un hospital abandonat, on ha mort molta gent, on hi ha hagut un psiquiàtric... És un lloc amb unes energies i unes sensacions molt sinistres, i a mi em fascina. Una part de l’acció d’Asmodexia passa a un hospital psiquiàtric, o sigui, té una presència important... Pràcticament hem fet tots els interiors allí, al Parc Audiovisual de Catalunya.
Què ens presenta amb Asmodexia?
És una pel·li d’exorcisme, una walk movie (els protagonistes fan un itinerari caminant). Els protagonistes són un avi pastor evangelista i la seva néta de 15 anys, el Lluís Marco (Eloi) i la Clàudia Pons (Alba). La pel·li ens narra la història de quatre dies en la vida d’aquests personatges fins arribar al seu destí, on tenen una missió per complir. Diria que és la primera vegada que veurem una nena fent exorcismes; l’avi el que fa és transmetre a la néta l’ofici d’exorcisme. Una pel·li que presenta una relació entre avi i néta que va molt més enllà del terror. Tot l’itinerari té un sentit, però fins al desenllaç de la pel·lícula no s’explica...