Marcel Gros, clown: “Riure del pallasso és riure d'un mateix i és el millor que podem fer"

Aquesta és la gira que s’acomiada als escenaris...
Bé, tinc ganes d’acomiadar-me de tothom i de tot arreu. Vull dir que com més duri el comiat, millor. No tinc un dia fix per retirar-me.

Què veuran els espectadors al Teatre-Auditori?
El Senzillament... La història més bonica del món és, diguéssim, una reflexió sobre el món que ens envolta, el món que ens desinforma, el món on la intel·ligència vol ser artificial. I davant d’això, l’única cosa que tenim, l’única arma que posseïm, és el sentit de l’humor i la imaginació.Vols venir a veure una cosa molt especial en tres dimensions, en temps real, una experiència immersiva que se’n diu teatre? Doncs vine amb mi, que ja veuràs com trobarem la història més bonica del món i t’agradarà. M’agradaria que tothom pogués anar al teatre i viure el que estem vivint nosaltres, perquè segur que seria la història més bonica.

I li ha costat molt crear aquest espectacle?
Mira, jo et podria dir que aquest espectacle m’ha costat 40 anys d’experiència i adonar-me que el pallasso és un personatge inquiet, com un nen trapella que es pregunta el perquè de les coses. És un tastaolletes que busca la poesia, les cançons, els llibres... i està interessat en tot. És un personatge curiós que, simplement, agafa la realitat i la posa a l’escenari en forma d’acudit. Així, quan el públic aplaudeix el pallasso, s’aplaudeix a si mateix. Quan riu del pallasso, riu de si mateix, i riure de si mateix és el millor que es pot fer avui dia davant de tanta eficàcia, tanta intel·ligència i tant glamur.

El Marcel Gros de fa 40 anys ha canviat en alguna cosa?
He tingut diferents etapes dins del meu treball. Al principi actuava només per a adults, però després vaig adonar-me que m’agradava actuar per a tota la família. Vull que els meus espectacles tinguin diferents graus de lectura. A vegades em diuen: “Quan vens tu, Marcel, en comptes de dir ‘a veure qui li toca portar el nen al teatre’, venim tots dos, els dos pares. I si pot ser, també els avis, perquè tots hi trobem alguna cosa en els teus espectacles.” Sobretot en aquest. L’estrena oficial serà a Sant Cugat.

Ja pensa en la jubilació?
Si parlem administrativament de la jubilació ja estic jubilat. Soc jubilat actiu, tinc una persona contractada, continuo pagant els autònoms i continuo com si res no hagués passat. Perquè l’edat, la cotització i tot plegat ja ho tinc. Però sortir dels escenaris em costa més. Mira el Mike Jagger, 80 anys, el Pi de la Serra, també, 82... Tots tenim encara corda per estona. Mentre es respecti una mica l’experiència tinc coses a oferir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.