Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Què proposa amb la sobrecoberta d’aquest Nadal del DIARI de Sant Cugat?
La portada representa el que és per a mi el Nadal: moments. Penso que al Nadal hi ha moments per a tot. Per al recolliment, per als records, per a la diversió, per a la família... I m’ha sortit el fet de distribuir la imatge en dotze espais que podrien representar els dotze mesos de l’any i, al fons, hi ha un escrit que és el text de la vida del dia a dia que va passant. Cada apartat no és que representi una cosa concreta, però sí que neix dels somnis, de les idees, i per això surten personatges somiant. I surt un personatge que va de cap al 2015, que penso que és com hem d’afrontar tots la idea d’anar de cap al que sigui, també amb el nou any. Perquè ens hem de llançar.
Una idea optimista...
Sempre. De fet, el primer requadre és una explosió de fil que és com de somni, i hi ha una escala que puja cap amunt. Les escales són un element molt iconogràfic que utilitzo molt i sempre cap amunt. Tinc una visió positiva, i de lluita, i de fer coses noves. És la manera de seguir endavant!
Sobrecobert del DIARI de Sant Cugat.
Fer coses noves és la base de la seva evolució artística?
L’evolució ha estat de bàsicament pintura a, poc a poc, anar introduint elements. No ho puc evitar: si veig alguna cosa pel carrer que em crida l’atenció, ho he d’agafar. M’ho emporto a l’estudi i allà es queda fins que un dia comença a formar part de les meves obres. I cada vegada més. I d’aquesta manera, de cop, les obres deixen de ser planes perquè surtin elements, fins que ara hi ha molta escultura.
Enguany participa en l’Hipermerc’art amb escultura...
L’Hipermerc’art és un concepte atractiu perquè es presenta una gran varietat d’artistes amb obres de petit format, perquè la idea és que sigui accessible a la gent. No és una cosa elitista. Jo presento obra escultòrica de petit format, i per primera vegada també presento escultura feta en bronze. Són unes cadires amb personalitat pròpia cadascuna. També presento una obra pictòrica. Tretze obres en total... I no sóc supersticiosa!
A més, exposa a Igualada, acaba de participar en una exposició sobre poemes de Marta Pessarrodona... Toca molts àmbits!
Perquè sóc molt inquieta, i no puc parar. El meu cap no pot parar i m’agrada tenir projectes. Al final, tot és el mateix. És la teva obra i és el teu dia a dia. En definitiva, tota sóc jo. Però m’agrada engegar camps diferents perquè m’agrada aprendre molt cada dia, i sí que necessito aprendre coses noves.
I ara, quan arriba al seu estudi, en què es posa?
Ara, quan vaig al meu taller, em proposo pintar i acabo esculpint. És molt curiós. Penso que estic en un procés de canvi en la pintura. Sempre continuo buscant a la recerca de coses noves. Em proposo reptes.
Per acabar, un desig de Nadal?
Mirar la vida positivament. Que en tot el que esdevingui, sigui fàcil o més complicat, s’intenti buscar la part positiva. Intentar treure profit positiu de tot, que és molt difícil, però d’alguna manera s’ha de poder sortir endavant.
La portada representa el que és per a mi el Nadal: moments. Penso que al Nadal hi ha moments per a tot. Per al recolliment, per als records, per a la diversió, per a la família... I m’ha sortit el fet de distribuir la imatge en dotze espais que podrien representar els dotze mesos de l’any i, al fons, hi ha un escrit que és el text de la vida del dia a dia que va passant. Cada apartat no és que representi una cosa concreta, però sí que neix dels somnis, de les idees, i per això surten personatges somiant. I surt un personatge que va de cap al 2015, que penso que és com hem d’afrontar tots la idea d’anar de cap al que sigui, també amb el nou any. Perquè ens hem de llançar.
Una idea optimista...
Sempre. De fet, el primer requadre és una explosió de fil que és com de somni, i hi ha una escala que puja cap amunt. Les escales són un element molt iconogràfic que utilitzo molt i sempre cap amunt. Tinc una visió positiva, i de lluita, i de fer coses noves. És la manera de seguir endavant!
Sobrecobert del DIARI de Sant Cugat.
Fer coses noves és la base de la seva evolució artística?
L’evolució ha estat de bàsicament pintura a, poc a poc, anar introduint elements. No ho puc evitar: si veig alguna cosa pel carrer que em crida l’atenció, ho he d’agafar. M’ho emporto a l’estudi i allà es queda fins que un dia comença a formar part de les meves obres. I cada vegada més. I d’aquesta manera, de cop, les obres deixen de ser planes perquè surtin elements, fins que ara hi ha molta escultura.
Enguany participa en l’Hipermerc’art amb escultura...
L’Hipermerc’art és un concepte atractiu perquè es presenta una gran varietat d’artistes amb obres de petit format, perquè la idea és que sigui accessible a la gent. No és una cosa elitista. Jo presento obra escultòrica de petit format, i per primera vegada també presento escultura feta en bronze. Són unes cadires amb personalitat pròpia cadascuna. També presento una obra pictòrica. Tretze obres en total... I no sóc supersticiosa!
A més, exposa a Igualada, acaba de participar en una exposició sobre poemes de Marta Pessarrodona... Toca molts àmbits!
Perquè sóc molt inquieta, i no puc parar. El meu cap no pot parar i m’agrada tenir projectes. Al final, tot és el mateix. És la teva obra i és el teu dia a dia. En definitiva, tota sóc jo. Però m’agrada engegar camps diferents perquè m’agrada aprendre molt cada dia, i sí que necessito aprendre coses noves.
I ara, quan arriba al seu estudi, en què es posa?
Ara, quan vaig al meu taller, em proposo pintar i acabo esculpint. És molt curiós. Penso que estic en un procés de canvi en la pintura. Sempre continuo buscant a la recerca de coses noves. Em proposo reptes.
Per acabar, un desig de Nadal?
Mirar la vida positivament. Que en tot el que esdevingui, sigui fàcil o més complicat, s’intenti buscar la part positiva. Intentar treure profit positiu de tot, que és molt difícil, però d’alguna manera s’ha de poder sortir endavant.