Martina Vilarasau: “‘Pedra i sang’ és un espectacle que sempre et sorprèn”

‘Pedra i sang’, la tragicomèdia musical sobre l’assassinat de l’abat Biure al Monestir durant la missa de gall de 1350, es representarà a la Sala Capitular del claustre del Monestir els dies 25, 26, 27 i 28 de desembre. Una obra de Josep Maria Jaumà, música de Joan Alavedra i direcció de Dolors Vilsarasau que es va estrenar l’any 2000 a Sant Cugat. Entrevistem aquesta setmana una de les actrius que ha participat en totes les edicions, Martina Vilarasau, filla de la directora de l’obra.

Va començar amb nou anyets, ara en té 24. Reconeix que li agrada molt que “per bé o per mal” la dirigeixi la seva mare. L’actriu santcugatenca fa pocs dies que ha estrenat una obra a París, projecte que també ens comenta en aquesta entrevista sense passar per alt el “xoc” que va viure amb els atemptats terroristes a la capital francesa. 

Actua a ‘Pedra i sang’ des de la primera funció l’any 2000...

Sí, com l’Encarna Adelantado, que fa de dona. Vaig començar amb 9 anys i ara en tinc 24...

Farta ja de ‘Pedra i sang’?

No perquè cada any és diferent l’obra, i el cor es va renovant i no deixes de conèixer gent nova que està entusiasmada amb aquest projecte. I agafes part de la seva il·lusió. També hi ha un vincle familiar amb Pedra i sang que no em deixa de motivar. Sempre ho visc com una experiència nova!

Té un plus d’autoexigència pel fet que la seva mare sigui la directora?

Quan ens posem a treballar, intentem distanciar-nos d’aquest vincle familiar. Però quan sortim de l’espectacle, torna la relació mare-filla i em fa crítiques constructives que, si no fos la seva filla, potser no em faria. M’enriqueix perquè em pot dir més coses de les que em diria. La Dolors és la persona que m’ha dirigit més, per bé i per mal, i m’agrada molt que ho faci. Tot el que he après ha estat amb ella.

Convenci els lectors del TOT a veure ‘Pedra i sang’!

És un espectacle que per molt que t’hagin parlat, sempre et sorprèn. No sé per on, però segur que t’enganxarà. Té una part musical molt potent, i una gran quantitat de gent a l’escenari, una visió sempre d’actualitat, uns actors principals molt bons i un escenari molt interessant.

Acaba d’estrenar l’obra ‘Des Châteaux en Espagne’ al Teatre Gérard Philipe de Paris. Com la fitxen?

És una obra de Philippe Dorin, que era català. La seva filla i directora de l’obra, Silviane Fortuny, tenia moltes ganes de fer un projecte on hi hagués part de la cultura francesa i part de la catalana. Van venir a fer un càsting i van triar dos actors de Barcelona i dos de Madrid. La resta d’actors són francesos. Vam estrenar a primers de desembre. Més endavant el podríem dur a Barcelona. L’espectacle tracta el desacord entre un grup de joves espanyols i de francesos a través de la llengua que crea conflicte.

Quin és el seu paper?

Buscaven una figura femenina que veu la vida des d’un punt de vista romàntic. És un personatge ingenu, divertit... que també recull trets personals meus.

Com va viure a París els atemptats terroristes?

Va ser un xoc perquè estàvem allà i ho vam viure de prop. Va ser desconcertant. Ho vam viure malament, però també ha estat una oportunitat per obrir els ulls. Ha estat un dolor que s’ha transformat en una mena de reflexió... La resposta immediata del Govern francès de bombardejar Síria no és la solució perquè estàs creant més dolor. Condemno els atemptats, però no podem contribuir a crear més dolor.