El Mesón de Carmen Rojo

Si parlem del Mesón, parlem d’alguna cosa més que d’un establiment de restauració. El Mesón és un espai que forma part de la memòria sentimental de diverses generacions, un lloc de trobada on quedar, on trobar-se, on prendre alguna cosa, fer tertúlia o convertir-lo en la seu de reunions culturals, esportives o polítiques.

Dimecres 2 de febrer ha mort la impulsora del Mesón Carmen Rojo i des del TOT volem parlar d'aquest establiment.

Més info: Mor Carmen Rojo, filla predilecta de Sant Cugat i impulsora del Mesón

Allà han nascut entitats com el Club Natació i han sorgit moviments culturals com els premis Gabriel Ferrater, un dels mítics tertulians dels seixanta i setanta conjuntament amb Ramon Barnils, José Ma Valverde, Marta Pessarrodona, Paco Rico, Victòria Camps, Jaume Casals, Joan Rovira, Baltasar Porcel, Rudolf Hasler o la colla d’en Paco Soler, la llista seria llarguíssima.

La proximitat de la facultat de Filosofia de l’Autònoma o de l’Escola de Magisteri inicialment instal·lades a l’actual Casa de Cultura, va fer del Mesón una perllongació de les classes. El local ha estat estudi de ràdio, seu de debats electorals, de sopars artístics i literàris i tantes coses que han convertit aquest espai, en una espècie de centre cívic local on les reunions de les entitats o dels partits polítics s’allargaven al voltant d’una taula, sobretot quan durant molts anys i orfes d’espais, el local el regentava la Carmen Rojo, la seva ànima i fundadora, que va arribar a Sant Cugat quan tenia un any, des del poble Nava de Roa (Burgos).

Però fem una mica d’història; la Carmen amb el seu espòs Joan Cervera volien posar un bar restaurant, ja en tenien l’experiència familiar amb un local ubicat als Quatre Cantons. Amb uns préstecs de la família de 120.000 pessetes van arranjar una antiga carnisseria a “Cal Tuta”, a la plaça d’Octavià i el 22 de desembre del 1964 obria portes, i el llavors rector de l’església Mn. Juli el beneïa. El pare de la Carmen, en Silvestre, persona molt coneguda i estimada al poble, feia de relacions públiques i van fitxar un cuiner del restaurant Amaya i de cambrer, un fill de Cal Cardona. El local va agafar força anomenada, i a fora era tan conegut com el monestir.

Els dijous la Carmen ajudada per la seva germana Alícia, preparaven unes cassoletes individuals d’arròs a 65 pessetes que van tenir molt d’èxit. Dimecres era el dia festiu del personal, però com que els clients no sabien on anar, van començar a obrir per la porta del darrere fins que amb tanta gent i sense personal, van haver de desistir. També van comprar un cotxe de competició i van muntar una escuderia de cotxes i motos amb la que van participar en diverses curses, ja que tenien clients aficionats al motor.

Era un espai transversal on podies trobar-te en una taula els personatges més de dretes i franquistes i al menjador de dalt una reunió clandestina. La Carmen tenia aquest do, acollia a tothom, per això l’estimació cap a ella és també transversal. L’equip va anar creixent amb cambrers que es van convertir en una institució com en Mariano, la Basi, en Valen o en Paco. A finals dels noranta la Carmen es va jubilar i el local es va traspassar, però va mantenir el caliu fins ara de la ma d’en Xavier Vendrell i fins avui, que la nova propietat vol continuar tot i amb el nom canviat, fet que ha suposat les protestes dels qui senten El Mesón com a part del seu patrimoni sentimental.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.