Minova: "No serem grans intèrprets ni virtuosos, però estem fent una cosa diferent"

Format per Jesús Martínez, Jordi Riera i Esteve Puig, Minova treia al mercat el 15 d'abril el seu primer disc: La sort dels principiants. Un disc que es presentarà el 26 de juny a la sala Apolo 2. Coneixem la seva proposta amb el TOT Sant Cugat.

Quan neix Minova?

Esteve Puig (E.P.): Minova neix el 2012. Jo li vaig regalar una cançó a la meva germana, que es casava, i li vaig ensenyar al Jesús, ja que venim d'altres projectes junts Zuell. Li va agradar, em va ajudar a acabar de produir-lo i mesclar-lo. Llavors vam mirar de posar-lo amb Zuell, però el tema era en català, i amb Zuell cantem en anglès...

Jesús Martínez (J.M.): Vam estar mirant a veure què sortia, i van sortir un parell de temes més poperos, perquè Zuell és més experimental, i això és més indie, popero, i les cançons ens anaven engrescant i vam pensar de presentar-ho al Sona9.

E.P.: Vam presentar 3 temes al Sona 9 al 2013, i vam quedar entre els 18 escollits dels 300 presentats. Va ser llavors quan vam veure que, tot i que mai havíem provat de fer pop, havia encaixat. El 2014 ens van tornar a seleccionar al Sona 9. Llavors ens van sortir més bolos, entrevistes, i vam anar fent més temes, fins a arribar a fer un disc.

Un disc que sortia a la venda el 15 d'abril d'aquest any...

J.M.: Vam anar fent temes, i vam autoproduir un disc, però després vam pensar de trobar una discogràfica per moure'l. Vam contactar amb una empresa que fa màrqueting digital, i Discmedi es va fixar en el disc i ens el va produir. Ara l'estem presentat. La presentació oficial serà el 26 de juny a la sala Apolo 2 de Barcelona.

E.P.: El curiós de tot plegat és que, de tres cançons que circulaven, ja anàvem rebent feedback, perquè la revista Enderrock s'hi va fixar, les ràdios ens punxaven... Perquè és un estil diferent, modern, però vuitantero, i en català... crec que és el punt fort de la banda: no serem grans intèrprets ni virtuosos, però estem fent una cosa diferent.

Per què La sort dels principiants?

E.P.: El disc es titula com la primera cançó del disc. Va tot una mica lligat. El primer disc d'aquest projecte, ens sentim principiants... perquè és un estil que no havíem treballat abans, i la temàtica de la cançó. Tracta d'un estiu que t'enamores. I ja tinguis 20, 30 o 40 anys, que t'enamores és igual. Sempre sembla que sigui la primera vegada.

J.M.: Quan vam autoeditar el disc, però, es deia Cosmos quotidians, però des de Discmedi ens van dir que els agradava més La sort dels principiants, que era més optimista i lluminós. Primer ens va costar, però no som una banda tancada, i si t'ho diu qui ha tret als Manel o Els Amics de les Arts, doncs toca fer-hi cas! És un títol optimista, per donar bones vibracions a la gent. Ens agrada!

Quines sensacions us dóna el disc després de poc més d'un mes al mercat?

E.P.: El feedback és bo. Quan feia sis dies que havia sortit, ja teníem RAC1 punxant-nos... i reps comentaris al Facebook, pugen seguidors... crec que està tenint una bona acollida. No se a quin públic li encaixarà més, però la gent té ganes de veure coses noves. Crec que el fort de la banda serà el directe.

Com us definiu?

J.M.: Realment estem parlant de Dream Pop. Aquesta seria l'etiqueta que ens hem col·locat, tot i que no ens agrada massa això de les etiquetes. Però creiem que és l'estil que més ens hi podríem trobar.

E.P.: Sona diferent. Tot i que existeix. Hi ha un corrent molt gran a Europa des de fa uns vint anys, que és el Dream Pop. Ara ha començat a ressorgir, amb la moguda dels 80, posant-hi les influències més actuals. És una etiqueta que ens va posar la gent d'Enderrock, el que passa és que ens va agradar.

J.M.: I ells en saben més d'etiquetar la música, nosaltres fem cançons.

Qui forma Minova?

J.M.: Jo sóc Jesús Martínez, visc a Sant Cugat, sóc informàtic de professió, i quan tinc temps, fem això: assagem i intentem fer cançons. Som autodidactes.

E.P.: Jo sóc Esteve Puig, visc a Cerdanyola i sóc dibuixant. Però la música és una cosa que m'ha atrapat tota la vida, i amb el Jesús ens hem anat retroalimentants amb els anys, quan no era amb un projecte, amb un altre. No tenim formació, però sí carrera. Amb Zuell hem estat al Sonar dues vegades, hem fet música de pel·lícules, la música s'ha venut arreu. El que passa és que no és una música acadèmicament correcta; és més alternatiu el projecte.

J.M.: I el Jordi Riera és el tercer component. Ell és el bateria.

E.P.: El Jesús i jo fem veus, teclats i programació, i el Jordi és la part rítmica. El vam conèixer fa menys d'un any, que ens va veure en un concert, i va voler fer una prova per tocar en nosaltres. Ell és músic professional, i vam connectar des del primer moment.

Llavors fa anys que toqueu junts. Com van començar?

J.M.: Fa 25 anys. Vam començar a les golfes de casa l'Esteve, on quedàvem els dissabtes al matí. Al principi ens ho preníem mig en conya. Anar provant. Fèiem de tot una mica. Va anar agafant forma, vas experimentant per construir una cançó sense fer còpia... i t'acabes engrescant a fer cançons noves, aprenent la tècnica de fer una cançó des de zero, i vas perfeccionant.

E.P.: De seguida vam veure que tenim molta debilitat pels sintetitzadors, tots aquests aparells amb què tu pots crear el so. Ens agrada qualsevol instrument, però aquest, li pots fer els sons que vulguis, és infinit.