Mitja, mitjana i mediana

Sovint utilitzem l’estadística per aportar una pàtina d’objectivitat a les nostres observacions subjectives i és llavors quan ens sorgeix el dubte lingüístic: d’un conjunt de valors, en calculem la mitja, la mitjana o la mediana?

D’entrada, els tres mots anteriors són normatius, és a dir, apareixen al diccionari. Ara bé, cadascun amb el seu significat. Així, veurem que l’únic que no remet a l’estadística és mitja, com a peça de vestir o dins l’expressió fer mitja. A més, mitja també pot funcionar com a adjectiu quan significa la meitat d’una cosa: mitja taronja, mitja lluna...

Per tant, convindrem que la mitjana, ara sí, és el valor resultant de dividir la suma de diverses quantitats pel seu nombre exacte: la mitjana de 3, 9 i 12 és 8. També funciona com a adjectiu femení: la temperatura mitjana a l’estiu és de 25,5ºC.

Compte, però, perquè la mediana també es fa servir en estadística per designar el valor situat al centre d’un conjunt de dades, ordenades de menor a major, i que té la mateixa quantitat de dades tant per sobre com per sota: la mediana de 3, 9 i 12 és 9.