Mora: “Victòria va ser el primer esglaó d’una manera de ser músic”

Helena Mora és la presidenta de la Fundació Victòria dels Àngels

Com descriuria qui va ser Victòria dels Àngels?
Victòria dels Àngels va ser una de les millors cantants líriques del segle xx. A més, es pot considerar una gran ambaixadora de la cultura del nostre país. Victòria va fer molt pels compositors espanyols i catalans, i per la difusió de la cultura tradicional i popular del nostre país arreu del món. Va estar als cinc continents, i sempre va tenir present la música de la seva terra en els seus concerts.


Reconeguda arreu del món...
Victòria és tant o més coneguda fora d’aquí. Va ser, durant 15 anys, la Prima Donna del Metropolitan de Nova York, va fer gires pel Japó, Austràlia, Sud-àfrica, Sud-amèrica... Té fans arreu del món, i això ho veiem també en el nombre de visites a la pàgina web de la fundació, que són superiors a les nacionals. Però és perquè és una figura internacionalment reconeguda.


Se l’ha reconegut més a l’estranger que a casa?
A l’estranger se l’ha valorat molt. En morir, va ser portada del New York Times durant 6 dies, i el ministre de Cultura francès va fer un discurs institucional en què comentava que “ha mort la millor intèrpret de música francesa”, que això és molt complicat que ho diguin. Però també he de dir que aquí sentim molt afecte envers ella. Recordo que hi va haver més de 6.000 persones al Palau de la Generalitat per acomiadar-se d’ella, un funeral a Santa Maria del Mar multitudinari, i moltes mostres d’afecte. Per això, sí que crec que va ser, o és, una persona molt estimada, molt valorada, però potser no s’ha acabat de conèixer del tot la figura de Victòria. Però per a això estem nosaltres, per acabar de demostrar qui va ser, el que va fer per la música, i ensenyar que encara queda molt per saber d’ella.


En destaquen especialment el seu caràcter. Què la feia tan especial?
Era una dona molt íntegra. Era l’antidiva. És la paraula que la defineix. Estem convençuts que era un geni musical; la forma de ser músic no era normal. El grau de comprensió, la intuïció musical, acompanyat de molt d’estudi, és una cosa que passa les línies de la normalitat. Era un ésser molt especial, però és que a més era una persona molt modesta. Ella servia a la música, no al revés. El més important per a ella era la partitura. Aquesta modèstia, aquesta integritat, aquesta forma de treballar i de ser tan honesta la va convertir en un ésser molt especial i molt estimat.


Integritat i honestedat...
Un dels trets que més ens enorgulleix és que dins d’un món tan competitiu com és la lírica, hi ha unanimitat en l’afecte i el respecte de tots els companys de Victòria cap a ella. Tots estan d’acord que va ser el primer esglaó d’una manera de ser músic, i es va guanyar el respecte de tots.


On comença el vincle de Victòria amb Sant Cugat?
Fa molts anys... Jaume Abad, qui va ser director de l’escola de música, de jovenet tenia un quartet de guitarra, i va tenir la gran idea d’assabentar-se d’on vivia Victòria a Barcelona, i de deixar-li un projecte al portal de casa seva perquè li feia molta il·lusió fer-lo amb ella. A Victòria li va fer molta gràcia el projecte, i li va trucar per col·laborar-hi. Es va establir una relació meravellosa entre ells. I molts anys després, quan Jaume va ser nomenat director de l’escola de Sant Cugat, que necessitava un nom, va tenir la idea que Victòria en fos la padrina i posar-li el nom. I Victòria va voler venir a viure a Sant Cugat perquè hi havia l’escola que portava el seu nom, ni més ni menys. I va ser molt feliç aquí, on va viure els seus darrers cinc anys de vida.


Vostè en presideix la fundació que porta el seu nom. Què la porta a ocupar aquest càrrec?
Tinc una relació familiar no biològica amb Victòria. Sempre dic que per a mi va ser més que una mare; ella havia de ser la meva sogra, però vam tenir un tracte molt especial d’amiga, germana, sogra, mare, tot junt! I va ser una persona que realment em va marcar per a la resta de la meva vida, i a la que segueixo estimant moltíssim. I tot això surt del cor. Per això la fundació sempre té il·lusió i projectes, i estem encantats de poder seguir fent el que fem.


Quina és la tasca de la Fundació Victòria dels Àngels?
La funció de la fundació és mantenir viu el llegat cultural de Victòria dels Àngels, i fer que la seva manera de ser músic sigui un exemple per a noves generacions. Pensem que és molt important transmetre als joves que cal esforçar-se, que s’ha d’estudiar, i que s’ha de ser honest, i que complint tots aquests requisits es pot triomfar i arribar molt lluny, com va fer Victòria. La nostra tasca és també mantenir viu el seu esperit, a més de difondre la seva obra.


Quines activitats organitzen anualment?
L’activitat de la fundació té tres branques. Una és de divulgació de l’obra de Victòria, fent edicions i reedicions de la seva obra, així com concerts per recordar-la,. Tenim una altra línia formativa, en què es fa una dotació de beques per a alumnes. Són beques a l’excel·lència; qui hi opta ha de tenir un nivell de notes excel·lent. A més, fem amb masterclasses, conferències, taules rodones... I també tenim una part de promoció i manteniment del llegat cultural de Victòria.


I un festival internacional!
Fa dos anys vam inaugurar el festival de Lied de Barcelona, que n’hi ha quatre a tota Europa. No es tracta sols d’organitzar concerts, sinó que hi ha una activitat formativa paral·lela. I estem molt contents del resultat, perquè ella va ser una de les grans precursores del Lied en aquest país, dedicant-hi el 80% de la seva carrera.


Enguany commemoren els 10 anys de la seva mort amb activitats especials.
L’aniversari és l’excusa per donar a conèixer Victòria des de diferents àmbits de la seva carrera. Estem fent activitats per donar a conèixer el que era la Victòria companya, mestra, músic, amiga... Tenim la sort d’estar envoltats de grans músics i alumnes de Victòria que quan els dius de fer alguna cosa per recordar-la, se seguida estan disposats a col·laborar.


Si hagués de definir Victòria amb una frase, com ho faria?
Sempre dic que Victòria dels Àngels és una abraçada, però de les de veritat. Crec que amb això et puc resumir molt el que era ella. Una abraçada de les de veritat, no de compromís. És una cosa rodona. Té sentit el que fa; és una mostra d’afecte tot el que fa. Tenia passió cap a la música, cap a les persones. Ella cantava per a les persones. Hi ha una frase molt bona que ens repeteixen moltes persones que assistien als seus concerts: “És que semblava que cantava per a mi”. I realment, és això, cantava per a tu.

Deu anys sense Victòria

Helena Mora presideix la Fundació Victòria dels Àngels, nascuda ara fa 8 anys, amb l’objectiu de difondre l’obra de Victòria dels Àngels, mantenir viu el seu llegat, així com fomentar el coneixement musical.

Enguany es commemoren deu anys de la mort de la soprano reconeguda internacionalment, que dóna nom a l’Escola Municipal de Música de Sant Cugat, on va viure els seus darrers cinc anys de vida.

És per això que durant tot l’any s’organitzen nombroses activitats que, sota el nom “#10deVictoria”, s’estendran durant tot el 2015 amb conferències, exposicions i concerts per conèixer la figura i la trajectòria d’una de les veus més reconegudes del nostre país.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem