Núria Guinovart: “La relació amb la gent és bàsica per la inspiració del dia a dia”

Núria Guinovart forma part d’una família d’artistes. Des de ben petita va viure envoltada d’art al taller del seu pare, Josep Guinovart, i del seu avi, Ramon, de qui va aprendre la passió per la pintura. Va néixer a Barcelona, al 1961, i no s’ha bellugat de la ciutat. Amb ella, i els seus Traços i Matisos, Canals Galeria d’Art va tancar per vacances. Al setembre, continuarà present en la reobertura de la galeria.

Quan va decidir endinsar-se en el món de l’art?
Com a professional, és recent. Farà cinc o sis anys. De pintar, ho he fet tota la vida. Sempre m’ha atret molt. Anava al taller del meu pare, que també era del meu avi, i sempre he estat envoltada de pintors i de pintura. És amb el que més he gaudit.

És una herència familiar la pintura?
Casi, casi...

Tenia l’escola a casa, en aquest sentit...
Sempre he estat envoltada de pintura. M’hagués agradat estudiar, però no vaig fer-ho. Vaig començar a treballar molt jove, i anava pintant simplement pel gust de fer-ho. De més gran vaig anar a la Llotja, vaig fer alguns cursos de pintura... però casi que podríem dir que sóc autodidacta, perquè tot el que he anat fent ha sigut a base d’anar descobrint i investigant a mesura que anava demanant-m’ho l’obra. Anava sorgint.

S’ha de ser inquiet per ser una persona autodidacta?
Inquiet? Sí. I tenir perseverança, disciplina; tenir ganes i un sentit, i creure amb allò que fas. Això, per mi, és el més complicat: creure amb el que fas...

Quina és la primera pintura que va fer i que encara conserva?
Era com un arc de Sant Martí, fent pràctiques de volums i colors... El vaig fer amb 13 anys, i va ser el meu primer oli. Abans havia fet dibuix, com tots els infants, i el fet de passar a l’oli per mi va ser una cosa molt important.

Com ha evolucionat la seva obra des de l’Arc de Sant Marí fins a Traços i Matisos?
Després de treballar amb oli, vaig començar a treballar amb elements que em trobava i reciclava. Eren com escultures fetes amb rebuig. Vaig gaudir molt... però allò va passar, i vaig trobar-me amb el ciment. Em sentia com identificada, perquè és un element molt bàsic, el trobes per tot arreu, i en un principi no té ningun atractiu, però que de sobte vaig anar descobrint les possibilitats que pel meu llenguatge anava tenint.

Què és el que vol transmetre amb el ciment?
El sentit. Sentiment, no se si en puc transmetre, però el sentit i tot el que se’m mou a dins. Tot el que vas rebent, el bo i el dolent, ho treus en l’obra.

Ciment i quitrà... un món de ciutat?
Com sóc tant de city...ja ho tinc tot!

L’art és una via d’escapament?
Sí. I totalment necessari. És com un verí. Jo ja no podria passar sense pintar.

Quin fil o missatge vol donar l’exposició Traços i Matisos?
Missatge en concret no, perquè cada quadre te el seu missatge. Suposo que tots junts porten un missatge: el que jo visc i em passa. És el que transmet la meva obra, de manera conscient i inconscient...la vida...

És el primer cop que exposa a Canals, i normalment ho fa per Catalunya...
Normalment sí. Exposar a fora, és bastant més complicat...i de moment, ja m’està be. Perquè de vegades és més important la proximitat que no anar-te’n a Chicago, vendre un quadre, i que aquella persona no et vegi mai més de la vida. Si venc un quadre aquí, aquella persona em pot veure a un altre lloc, i fins i tot el puc arribar a conèixer. Aquesta proximitat m’agrada.

És inspiració la proximitat?
La relació amb la gent és bàsica per la inspiració del dia a dia.

Quantes hores dedica a l’art?
Normalment dedico menys de les que voldria dedicar-hi. Com a mínim tres. Però hi ha dies en que en puc dedicar 12, i aquests són els dies en que jo gaudeixo...

Recomanaria a la gent que busqués una sortida en l’art?
Crec que tothom ha de mirar de fer el que li agradi, sigui esport, o cuinar... perquè és la manera que tenim d’agafar el més simple, poder gaudir-ho i, d’alguna manera, no necessitar coses que no tenim. I crec que en això radica la felicitat...

Què seria de la seva vida sense l’art?
Un avorriment! No ho permetria!