Òmnium Cultural presentarà la història de vuit monjos referents en el tardofranquisme

Vuit monjos expulsats de Montserrat i enviats al monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Confient, són els protagonistes de Cuixà, exili i refugi. Un testimoni al peu del Canigó (1965-1985), un assaig de l’antropòleg i escriptor Jordi Tomàs. El dijous 15 de juny Òmnium Sant Cugat presenta el llibre a les 19 h Sala d’audiovisuals del claustre del Monestir de Sant Cugat i hi assistiran l’autor i alguns dels protagonistes dels fets que exposa el llibre.

L'objectiu de Tomàs en escriure el llibre ha estat dona a conèixer les històries personals de cadascún dels monjos però també, i sobretot, la història col·lectiva per donar testimoni de la seva significació, més enllà del fet religiós, per a la societat catalana del moment. A través de converses, llibres de memòries i documentació escrita de l'època, l'escriptor ha anat filant i construïnt "una història coral d'una època transcendental per la recuperació de la cultura catalana després de la guerra i el franquisme".

L'historiador Domènec Miquel, qui va viure de prop els fets, ha explicat al TOT que "Cuixà significava poder parlar de temes dels quals habitualment no es podia parlar" i que va suposar un "refugi" per a molta gent que era discordant dels ideals polítics d'aquella època.

L'assaig s’endinsa en la història d’un grup de vuit monjos que van acabar convertir-se en un referent durant el tardofranquisme. Cinquanta anys després de la “refundació” del monestir de Cuixà, el 1965, per part dels monjos, l’autor va rebre l’encàrrec de reconstruir-ne la història, junt amb una llista de contactes a qui entrevistar, entre ells sis dels monjos que ho van viure.

La pluralitat de veus reflecteix l’experiència dels que van passar per Cuixà en aquells anys, seguint el camí traçat per uns monjos, propers a l’Abat Escarré, que empenyien les reformes. La llista inclou intel·lectuals, activistes, fidels, polítics i personalitats diverses.