Ousman Umar explica la seva història "i la de milers més" a 'Des del país dels blancs'

Ousman Umar, veí de Valldoreix, ha presentat dimarts 30 e novembre el seu nou llibre, Des del país dels blancs, a la sala El Siglo de Mercantic. Ha estat un acte organitzat pel TOT Sant Cugat amb el patrocini d'Amat Cultura la col·laboració del Mercantic, la llibreria Alexandria i Òmnium Cultural. Aquest llibre és la segona part d'una història que va començar amb Viatge al país dels blancs. 

Ha estat en forma de conversa amb el periodista santcugatenc Bernat Bella. El llibre explica la vivència d'Ousman a Barcelona, un noi de Ghana que va arribar "al país dels blancs" quan encara no era major d'edat.

"No vaig marxar perquè passés fam, mai vaig anar a dormir sense haver menjat", ha volgut deixar clar Umar al principi de la presentació. "Vaig marxar per pura curiositat. Volia saber per què l'avió del cel volava i la meva joguina no".

Bella li ha demanat pel temps abans de començar el viatge i la imatge que des de Ghana es tenia d'Europa. "Pensàvem que les persones blanques eren pràcticament déus", explica l'escriptor. "Jo pensava que eren metges i enginyers perquè eren blancs i això els feia intel·ligents. Allà no teníem informació".

Després d'un viatge de 5 anys on va passar per presó, tortures i la mort de molts amics seus, va arribar a Barcelona i es va adonar que no era "el paradís" que esperava. "La selva del ciment és pitjor que la selva tropical. Ni al desert em vaig sentir tan sol com els primers dies a Barcelona."

Ousman Umar, que havia  arribat a Barcelona encara menor d'edat, va viure dues setmanes al carrer fins que va conèixer la Montse. Es van trobar al carrer i amb la seva família van començar els tràmits per adoptar-lo. Des de llavors viu a Valldoreix.

Quan el pregunten sobre el racisme, Umar és crític: "No existeix el racisme com a tal. No és res més que por al desconegut, al pobre. I una profunda ignorància. I la persona ignorant no n'és conscient. "Ara que se sap qui soc, si em trobes a un carreró  no t'espantaràs", argumenta l'autor. "Són els tòpics els que ens han fet creure que una persona negra ve a buscar feina i saturar la sanitat pública.

El 2012, Ousman Umar va obrir la fundació NASCO Feeding Minds. "La solució de la migració està en l'origen. No hem d'alimentar estómacs sinó ments. Vaig obrir la primera escola amb ordinadors amb la meva ONG, gràcies als diners que em van prestar uns amics. Ara tenim gairebé 41 escoles i comencem a poder oferir feina als joves". Umar explica que li va costar convèncer el seu germà que el paradís "no era a Europa" sinó a la seva ment. "Ara ell és el parlamentari més jove del país".

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.