Patrícia de No i Cristina Casale, de gira per Colòmbia

La flautista Patrícia de No i la pianista Cristina Casale han ofert aquest 9 de març un recital a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música de Sant Cugat amb les entrades exhaurides. Un concert amb què les santcugatenques presentaven el repertori que les portarà de gira per Colòmbia a finals d'aquest mes: Músiques en el món.

Després de l'èxit de Intimate. Classical & Jazz, que va portar a les dues intèrprets locals a treballar plegades, ara fan aquesta primera gira internacional conjuntament, actuant, entre d'altres, al Festival Internacional de Música de Popayán, el dia 2 d'abril, o al Museo Nacional de Arte e Historia de Bogotà, el dia 5.

La flautista Patrícia de No explica la proposta

Sant Cugat ha pogut gaudir del primer concert de la seva nova gira. Com es presenta?

La veritat és que el concert de dilluns, 9 de març, va estar molt bé, amb totes les localitats exhaurides. Un concert de presentació de la nova gira, que iniciem a final de mes, i que ens portarà, durant deu dies, a recórrer Colòmbia de nord a sud, actuant en festivals internacionals, i auditoris importants.

És la primer gira conjunta que fa al costat de Cristina Casale. Què les ha portat a fer-ho?

Fa un any que ens vam estrenar conjuntament, fent l'Intimate. Classical & Jazz, i ens venia de gust seguir tocant juntes. L'any passat, jo vaig estar fent concerts a Colòmbia amb orquestra. Aquest any m'han tornat a convidar, i volia portar una proposta diferent. Com teníem ganes de fer un programa conjunt, doncs ens vam animar.

Quin és aquest programa conjunt?

És un programa molt internacional, on toquem obres de diferents compositors representants musicalment i estilísticament de cada un dels sis països que hem triat. És un programa que ha agradat molt a Colòmbia, suposo que per la diversitat estilística.

Quins són els compositors que han escollit?

El concert té dues parts, i fem tres compositors a cadascuna. Comencem amb Carl Philipp Emmanuel Bach, representant Alemanya, i després Poulenc, de França, acabant la primera part amb Doppler, amb danses hongareses. Una música que és molt virtuosa.

I a la segona part?

La segona part la comencem amb Shocker, que és una obra que ja havíem tocat però volíem recuperar. És una música molt cinematogràfica, molt viva. A continuació fem tres tangos molt macos i de diferents estils d'Astor Piazolla. Un més picaresc, l'altre més lent, i l'altre una miqueta més viu i virtuós. I acabem amb la fantasia de l'òpera Carmen de Bizet, composat per Borne. Una fantasia en què surten tots els temes conegudíssim de l'òpera Carmen, però amb moltes variacions. És molt espectacular.

A més, amb nous projectes ja!

De cara a l'any vinent tenim en projecte una altra gira, però ara no podem avançar res. Però serà internacional també. A banda, tant Cristina com jo, a banda de la feina com a duet, seguim amb els nostres projectes personals.