Quan es van escriure les cartes, ja sabien que les acabaríeu editant?
Al començament no però a mig camí ja veiem que ho acabaríem editant. La idea inicial era reprendre el contacte que havíem tingut totes dues als anys 70 i que havíem perdut. Llavors un dia la Isabel em va dir que m’escriuria una carta i ens aniríem contestant.
De quins temes us escrivíeu?
La idea inicial era parla de coses de dones a nivell conceptual i més intel·lectual i la primera carta que em va escriure la Isabel era sobre el feminisme. Per tant, vam parlar al principi de la independència individual. A mig llibre es va imposar el tema de la independència política perquè va coincidir amb les consultes sobiranistes a Catalunya.
Per què cada vegada hi ha més independentisme?
La gran clau del procés, que fa passar del 15 al 45% de la societat catalana que vol la independència, és la sentència de l’Estatut. Abans sempre comentàvem que tindríem un nou estatut, més autonomia… però Espanya de cop va dir fins aquí hem arribat. Hem pres mides de l’espai que ens han donat i hem de marxar, com si canviéssim de pis.
Vostè diu que sense Convergència no s'assolirà la independència. Però com s'entén que hi hagi un 45% de catalans independentistes i els partits independentistes no apleguin aquests vots?
Molts independentistes han estat tota la vida votants de Convergència i Unió. Sense aquest partit, que és la majoria social de Catalunya, mai aconseguirem la independència. I actualment, a CiU és on hi ha més independentistes.
Qui ha de tirar del carro, els polítics o el poble?
La gent hauria de prendre la iniciativa i és el què està passant. D’aquesta manera és més coherent, més lúcid i més exigent que no pas si ho lideressin els polítics.
Quin és el full de ruta per aconseguir la independència?
El camí és molt fàcil: s’ha de fer la proclamació unilateral d’independència al Parlament de Catalunya. Aquesta és la legislatura del pacte fiscal i la propera serà crucial per a la independència. La discussió del pacte fiscal serà molt dura amb Espanya i crec que no ens en sortirem. O canviem de sistema fiscal o anem a la independència.
Com s'imagina una Catalunya independent?
Serà una Catalunya més pròspera, amb unes infraestructures posades al dia i amb una voluntat d’excel·lència que avui no hi és. I democràtica.
Per a quin públic és el llibre?
Va adreçat a tota mena de públic i sobretot a la gent que ens coneix perquè descobriran una faceta més humana i íntima que no es veu habitualment. Ens coneixeran més com a persones. També és recomanable per a tots aquells que estiguin interessats en com es construeix una vida independent a nivell personal i polític.
La gent encara escriu cartes?
Poques, però a mi m’agrada molt perquè aporta una reflexió pausada i llarga.
Al començament no però a mig camí ja veiem que ho acabaríem editant. La idea inicial era reprendre el contacte que havíem tingut totes dues als anys 70 i que havíem perdut. Llavors un dia la Isabel em va dir que m’escriuria una carta i ens aniríem contestant.
De quins temes us escrivíeu?
La idea inicial era parla de coses de dones a nivell conceptual i més intel·lectual i la primera carta que em va escriure la Isabel era sobre el feminisme. Per tant, vam parlar al principi de la independència individual. A mig llibre es va imposar el tema de la independència política perquè va coincidir amb les consultes sobiranistes a Catalunya.
Per què cada vegada hi ha més independentisme?
La gran clau del procés, que fa passar del 15 al 45% de la societat catalana que vol la independència, és la sentència de l’Estatut. Abans sempre comentàvem que tindríem un nou estatut, més autonomia… però Espanya de cop va dir fins aquí hem arribat. Hem pres mides de l’espai que ens han donat i hem de marxar, com si canviéssim de pis.
Vostè diu que sense Convergència no s'assolirà la independència. Però com s'entén que hi hagi un 45% de catalans independentistes i els partits independentistes no apleguin aquests vots?
Molts independentistes han estat tota la vida votants de Convergència i Unió. Sense aquest partit, que és la majoria social de Catalunya, mai aconseguirem la independència. I actualment, a CiU és on hi ha més independentistes.
Qui ha de tirar del carro, els polítics o el poble?
La gent hauria de prendre la iniciativa i és el què està passant. D’aquesta manera és més coherent, més lúcid i més exigent que no pas si ho lideressin els polítics.
Quin és el full de ruta per aconseguir la independència?
El camí és molt fàcil: s’ha de fer la proclamació unilateral d’independència al Parlament de Catalunya. Aquesta és la legislatura del pacte fiscal i la propera serà crucial per a la independència. La discussió del pacte fiscal serà molt dura amb Espanya i crec que no ens en sortirem. O canviem de sistema fiscal o anem a la independència.
Com s'imagina una Catalunya independent?
Serà una Catalunya més pròspera, amb unes infraestructures posades al dia i amb una voluntat d’excel·lència que avui no hi és. I democràtica.
Per a quin públic és el llibre?
Va adreçat a tota mena de públic i sobretot a la gent que ens coneix perquè descobriran una faceta més humana i íntima que no es veu habitualment. Ens coneixeran més com a persones. També és recomanable per a tots aquells que estiguin interessats en com es construeix una vida independent a nivell personal i polític.
La gent encara escriu cartes?
Poques, però a mi m’agrada molt perquè aporta una reflexió pausada i llarga.