L'espai està previst que s'ubiqui a Can Quitèria perquè és el lloc més proper a on va néixer l'artista. Com ha apuntat Conesa, “Can Quitèria formarà part dels arranjaments d'edificis singulars de la ciutat, i veiem que l'edifici és el més adient” per acollir aquest centre. I ha afegit , en aquest sentit, que “ el concepte de la masia, el món rural, i que està al costat del lloc on va néixer” el fan el lloc idoni. Amb tot, també ha apuntat que “el concepte està per definir”.
Ramon Grau, nebot de l'artista, ha volgut felicitar Mercè Conesa per la seva aposta decidida, tot dient que “ella creu que Grau-Garriga ha de tenir un espai propi que sigui referent dins i fora de la ciutat i on es pugui fer un repàs a la seva trajectòria artística abraçant totes les èpoques de l'artista, així com totes les tècniques que va conrear, com la pintura, el tapís, el dibuix i el gravat”. En aquest sentit, ha afegit que “el projecte encara està en el seu inici, però hi jugarà un paper l'administració, la família, els amics...”.
Un centre reivindicat
L'espai ha estat una de les grans reivindicacions del món de l'art santcugatenc. Fa escassos dos mesos, quan es va inaugurar a la Canals Galeria d'Art l'exposició Grau-Garriga, petit format, el director de la sala ja va manifestar que l'artista és "una peça clau de la nostra ciutat, per la seva influència sobre molts santcugatencs". En aquest mateix acte, com en d'altres ocasions, es va reivindicar la creació d'aquest centre, per dos motius: “que la ciutat reconegui i posi en valor la figura de Grau-Garriga, ja que donaria projecció a la ciutat”.
L'artista
Grau-Garriga (Sant Cugat 1929-2011 França) va ser format artísticament a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i a Llotja. Va conrear diverses tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural, l’escultura; però va ser en l’àmbit del tapís on es va convertir en un artista reconegut internacionalment. Grau-Garriga va realitzar unes 150 exposicions per museus i sales d’arreu del món, com a Miami, Mèxic, Caracas, París, Nova York, Houston, São Paulo...
L’any 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el 1990 el govern francès li va atorgar la insígnia de Chevalier de les Arts et des Lettres. Va ser director i un dels impulsors de l’Escola Catalana del Tapís (Casa Aymat) per on van passar els millors artistes catalans del moment: Miró, Tharrats, Tàpies, Subirachs, Cuixart, Ràfols-Casamada, Muxart i Guinovart, entre d'altres. Grau-Garriga va viatjar per molts racons del món, com Nova York, París (on va aprendre la tècnica del tapís medieval i contemporani), Mèxic, Xina o Àfrica; on va divulgar el tapís i va ensenyar alhora diferents tècniques artístiques. La ciutat li va concedir la Medalla d'Or el 2012.