Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L'advocat, editor i escriptor Quim Torra ha passat aquest dimarts pel Museu de Sant Cugat de la mà d'Òmnium Cultural per presentar la seva darrera obra, Honorables. Cartes a la pàtria perduda. Són petites biografies però camuflades sota la tècnica d'enviar petites cartes a personalitats catalanes de l'àmbit polític, cultural, científic...", explica el seu autor. Torra tenia la intenció amb aquest llibre de reflexionar sobre el catalanisme a inicis de segle xx d'una manera amena i que arribés a tothom. "En la nostra literatura pràcticament no existeixen biografies i aquesta obra, d'una manera captivadora, entenedora i planera et permet acostar-te a la figura de molts personatges", destaca l'historiador Lluís Duran, que va presentar l'acte, i que va definir a Torra com "un activista catalanista de primera magnitud". L'obra està editada per A contra vent.
"La meva intenció era reflexionar sobre el catalanisme i veure que, amb accents diferents, molta gent hi ha pensat i ha treballat per formar el país", apunta Torra. Duran creu que és bo que "cada país honori els personatges que l'han fet gran" i recorda que "la Catalunya executada l'any 1939 era un país modèlic amb un nivell extraordinari". "Hem de ser suficientment dúctils per treure profit des d'un Francesc Cambó a un Francesc Macià", afegeix l'escriptor. Alguns dels personatges més reconeguts que hi apareixen són Pau Casals o Josep Pla, alhora que també redescobreix històrics com Rafael Patxot, Eugeni Xammar o Just Cabot. "És un retrat d'aquella generació d'abans de la Guerra Civil que va ser la que va pensar el país que ara tenim", assegura Torra.
L'autor destaca que políticament es queda amb Francesc Macià, tot i que personalment tira cap a Josep Maria Folch i Torres ja que va créixer amb la seva literatura. Mirant enrere, creu que el catalanisme d'avui dia hauria d'aprendre dels valors d'aquella època: "l'esforç, de la modernitat, de la llibertat... són tres idees que marquen aquella generació i que posen de relleu les ganes que tenien per canviar el país".
"La meva intenció era reflexionar sobre el catalanisme i veure que, amb accents diferents, molta gent hi ha pensat i ha treballat per formar el país", apunta Torra. Duran creu que és bo que "cada país honori els personatges que l'han fet gran" i recorda que "la Catalunya executada l'any 1939 era un país modèlic amb un nivell extraordinari". "Hem de ser suficientment dúctils per treure profit des d'un Francesc Cambó a un Francesc Macià", afegeix l'escriptor. Alguns dels personatges més reconeguts que hi apareixen són Pau Casals o Josep Pla, alhora que també redescobreix històrics com Rafael Patxot, Eugeni Xammar o Just Cabot. "És un retrat d'aquella generació d'abans de la Guerra Civil que va ser la que va pensar el país que ara tenim", assegura Torra.
L'autor destaca que políticament es queda amb Francesc Macià, tot i que personalment tira cap a Josep Maria Folch i Torres ja que va créixer amb la seva literatura. Mirant enrere, creu que el catalanisme d'avui dia hauria d'aprendre dels valors d'aquella època: "l'esforç, de la modernitat, de la llibertat... són tres idees que marquen aquella generació i que posen de relleu les ganes que tenien per canviar el país".
