Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A la darrera assemblea de la Coordinadora d'Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana es va anunciar el retorn de Trabucaires després de set anys d'absència. Aquesta entitat, que va ser creada l'any 1988, formava part de Geganters i es va disoldre al 2006. El seu cap de colla, en Josep Quintana, ens explica quins han estat els motius d'aquesta tornada a l'escena.
Trabucaires resorgeix després de set anys. Com ha estat?
Quan Trabucaires va plegar va coincidir que jo vaig marxar a Rubí i la veritat és que no tenia ganes de enredar-me més. Feia molt de temps que feia de trabucaire i geganter, dinou anys! A Rubí vam fer una colla que no va acabar de quallar i ara hem tornat a Sant Cugat. A part jo tenia ganes, perquè sóc fill de Sant Cugat.
Per què va desaparèixer la colla?
Trabucaires estava dintre de la colla de Geganters. Va ser més per una qüestió personal. Jo em vaig cansar i en una sortida al Bruc els vaig dir als companys que jo plegava. Vaig plegar jo i van plegar la resta. No ho vaig trobar lògic.
Quan es presentaran en societat?
Estem en converses, però la data en principi serà el 26 d’abril. La nostra intenció és convidar una colla de fora i fer una cercavila. Se’ns han ofert Diables per col·laborar, i alguna més. També tenim la intenció que cada any es faci una trobada com aquesta.
Com està el món dels trabucaires en el conjunt de Catalunya?
És bastant insòlit, però cada vegada n’hi ha més, i això que muntar una colla de trabucaires és molt car, especialment pel cost de la pólvora. D’uns deu anys cap aquí potser s’han estrenat deu o dotze colles. A la Coordinadora no s’ho expliquen. Pensa que a la trobada anual de colles es poden arribar a trobar més de 400 trabucaires.
I la vestimenta de Trabucaires de Sant Cugat com serà?
Es respecta la que teníem aquí a Sant Cugat la primera vegada: espardenyes, mitgetes, calça curta, faixa, camisa blanca, armilla marró i un mocador de farcell. Les dones ara van amb faldilla, abans anaven amb pantaló.
Com engrescaria a les persones a que facin de trabucaire?
És difícil. Nosaltres entenem que fem molt de soroll. El millor és que la gent provi, vingui sobretot amb uns cotons fluixos, i veurà que també té el seu encant. Jo hi sóc perquè m’agrada el món de la cultural tradicional catalana i m’agraden les armes de foc. Quan dispares descarregues molta adrenalina. A les trobades també hi ha molt ambient.
Trabucaires resorgeix després de set anys. Com ha estat?
Quan Trabucaires va plegar va coincidir que jo vaig marxar a Rubí i la veritat és que no tenia ganes de enredar-me més. Feia molt de temps que feia de trabucaire i geganter, dinou anys! A Rubí vam fer una colla que no va acabar de quallar i ara hem tornat a Sant Cugat. A part jo tenia ganes, perquè sóc fill de Sant Cugat.
Per què va desaparèixer la colla?
Trabucaires estava dintre de la colla de Geganters. Va ser més per una qüestió personal. Jo em vaig cansar i en una sortida al Bruc els vaig dir als companys que jo plegava. Vaig plegar jo i van plegar la resta. No ho vaig trobar lògic.
Quan es presentaran en societat?
Estem en converses, però la data en principi serà el 26 d’abril. La nostra intenció és convidar una colla de fora i fer una cercavila. Se’ns han ofert Diables per col·laborar, i alguna més. També tenim la intenció que cada any es faci una trobada com aquesta.
Com està el món dels trabucaires en el conjunt de Catalunya?
És bastant insòlit, però cada vegada n’hi ha més, i això que muntar una colla de trabucaires és molt car, especialment pel cost de la pólvora. D’uns deu anys cap aquí potser s’han estrenat deu o dotze colles. A la Coordinadora no s’ho expliquen. Pensa que a la trobada anual de colles es poden arribar a trobar més de 400 trabucaires.
I la vestimenta de Trabucaires de Sant Cugat com serà?
Es respecta la que teníem aquí a Sant Cugat la primera vegada: espardenyes, mitgetes, calça curta, faixa, camisa blanca, armilla marró i un mocador de farcell. Les dones ara van amb faldilla, abans anaven amb pantaló.
Com engrescaria a les persones a que facin de trabucaire?
És difícil. Nosaltres entenem que fem molt de soroll. El millor és que la gent provi, vingui sobretot amb uns cotons fluixos, i veurà que també té el seu encant. Jo hi sóc perquè m’agrada el món de la cultural tradicional catalana i m’agraden les armes de foc. Quan dispares descarregues molta adrenalina. A les trobades també hi ha molt ambient.