Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Catalunya Über Alles, centrada en el racisme i la intolerància, la componen tres històries que comparteixen personatges i un mateix espai: un poble de l’interior de Catalunya de l’actualitat. La primera història tracta d’un expresidiari que torna a casa per reintegrar-se i tothom el mira malament. La segona tracta d’un immigrant subsaharià afectat per la crisi. La tercera representa una família adinerada que els entren a robar en el seu xalet i l’amo mata a boca de canó els lladres, albanokosovars. També apareix un polític xenòfob intepretat per Jordi Dauder, en el seu darrer paper abans de morir. El film es va passar la setmana passada en el cicle de Cinema d’Autor i Térmens va ser present a la sessió.
D’on sorgeix la idea de la pel·lícula?
Vaig trobar tres notícies reals de diaris que em van cridar l’atenció i les he desenvolupat en aquestes tres històries. Tenien una certa relació entre elles i feien un retrat inquietant de Catalunya.
Catalunya és intolerant?
No tota la societat, però sí una part que no es pot negar que existeix. El caldo de cultiu que creen aquestes històries d’intolerància està passant, per molt que ens vulguem posar una bena als ulls.
La crisi amplifica el discurs racista.
S’ha de buscar un culpable i en lloc de buscar els responsables de la crisi, que ha estat provocada en bona part pel món financer, ens centrem en els immigrants. És una crisi financera que estem pagant entre tots i el més fàcil és dir que la culpa és de l’immigrant que “em treu la feina”. No es diu, per exemple, que els estrangers també són vulnerables a l’atur. No podem dividir-nos entre els de fora i els d’aquí i menys en un món tan globalitzat.
Què li sembla tota la polèmica que ha generat ‘Catalunya Über Alles’?
Realment ens hem de molestar per aquestes coses? No podem dir res de nosaltres mateixos? Només podem dir que som els més guapos, alts i intel·ligents del món? Ens hem de creure l’anunci de la cervesa? Serem sempre un país petit i miserable si no som capaços de criticar-nos i riure de nosaltres mateixos. Hem d’aprendre d’Estats Units, que es basen molt a ridiculitzar-se ells mateixos... I encara els donem lliçons de democràcia. El públic ha respost molt bé, però determinats sectors tenen la pell molt fina.
El film intenta posar-se al lloc dels protagonistes per acabar entenent les seves accions.
Són personatges incòmodes i la idea era posar-nos a la seva pell i intentar-los entendre fins a cert punt. Tots els personatges tenen les seves raons i les anem descobrint durant la pel·lícula. Les persones som contradictòries i tenim blancs i foscos. La pel·lícula no vol ser moralista, sinó que expressa un punt de vista i obre interrogants. És el públic qui al final ha de fer la seva pròpia reflexió.
Bona part dels actors de repartiment són ‘amateurs’. Per què?
És una aposta molt arriscada perquè poses actors amateurs al costat de gent com Vicky Peña i, tot i que va anar molt bé, poden sortir espurnes. Buscava una espècie de neorealisme que aporta un punt de naturalitat perquè la gent la vegi molt més propera. Fins i tot, hi ha qui diu que sembla un documental.
En quin moment es troba el cinema català?
No estem en un bon moment, és una falsa sensació. Pel que fa a taquilla, no estem arribant a cap cota i a França, per exemple, el 47% dels espectadors van a veure cinema francès. Al cinema català ens costa molt arribar a les sales i hi ha molta gent que fa pel·lícules molt bones que els costa distribuir. Poden haver sortit dues o tres pel·lícules amb èxit, però és l’excepció i no la norma. Quan tinguem 15 Pa negre podrem parlar que estem en un bon moment. Es tracta de normalitzar una indústria.
Costa exhibir les pel·lícules catalanes a les sales?
Hi ha molts circuits que no volen saber res del cinema català i, fins i tot a Catalunya, hi ha sales que no volen passar pel·lícules catalanes. A Sant Cugat mateix, Catalunya Über Alles s’ha vist al Cicle de Cinema d’Autor.
Què li sembla l’entossudiment de molts de doblar les pel·lícules en català?
Em sembla una vergonya. Ara pagarem el doblatge a les majors americanes. És necessari en una època de retallades pagar a la Walt Disney per traduir pel·lícules? Si vols donar ajudes, dóna suport a les pel·lícules d’aquí que són tan comercials com les americanes.
D’on sorgeix la idea de la pel·lícula?
Vaig trobar tres notícies reals de diaris que em van cridar l’atenció i les he desenvolupat en aquestes tres històries. Tenien una certa relació entre elles i feien un retrat inquietant de Catalunya.
Catalunya és intolerant?
No tota la societat, però sí una part que no es pot negar que existeix. El caldo de cultiu que creen aquestes històries d’intolerància està passant, per molt que ens vulguem posar una bena als ulls.
La crisi amplifica el discurs racista.
S’ha de buscar un culpable i en lloc de buscar els responsables de la crisi, que ha estat provocada en bona part pel món financer, ens centrem en els immigrants. És una crisi financera que estem pagant entre tots i el més fàcil és dir que la culpa és de l’immigrant que “em treu la feina”. No es diu, per exemple, que els estrangers també són vulnerables a l’atur. No podem dividir-nos entre els de fora i els d’aquí i menys en un món tan globalitzat.
Què li sembla tota la polèmica que ha generat ‘Catalunya Über Alles’?
Realment ens hem de molestar per aquestes coses? No podem dir res de nosaltres mateixos? Només podem dir que som els més guapos, alts i intel·ligents del món? Ens hem de creure l’anunci de la cervesa? Serem sempre un país petit i miserable si no som capaços de criticar-nos i riure de nosaltres mateixos. Hem d’aprendre d’Estats Units, que es basen molt a ridiculitzar-se ells mateixos... I encara els donem lliçons de democràcia. El públic ha respost molt bé, però determinats sectors tenen la pell molt fina.
El film intenta posar-se al lloc dels protagonistes per acabar entenent les seves accions.
Són personatges incòmodes i la idea era posar-nos a la seva pell i intentar-los entendre fins a cert punt. Tots els personatges tenen les seves raons i les anem descobrint durant la pel·lícula. Les persones som contradictòries i tenim blancs i foscos. La pel·lícula no vol ser moralista, sinó que expressa un punt de vista i obre interrogants. És el públic qui al final ha de fer la seva pròpia reflexió.
Bona part dels actors de repartiment són ‘amateurs’. Per què?
És una aposta molt arriscada perquè poses actors amateurs al costat de gent com Vicky Peña i, tot i que va anar molt bé, poden sortir espurnes. Buscava una espècie de neorealisme que aporta un punt de naturalitat perquè la gent la vegi molt més propera. Fins i tot, hi ha qui diu que sembla un documental.
En quin moment es troba el cinema català?
No estem en un bon moment, és una falsa sensació. Pel que fa a taquilla, no estem arribant a cap cota i a França, per exemple, el 47% dels espectadors van a veure cinema francès. Al cinema català ens costa molt arribar a les sales i hi ha molta gent que fa pel·lícules molt bones que els costa distribuir. Poden haver sortit dues o tres pel·lícules amb èxit, però és l’excepció i no la norma. Quan tinguem 15 Pa negre podrem parlar que estem en un bon moment. Es tracta de normalitzar una indústria.
Costa exhibir les pel·lícules catalanes a les sales?
Hi ha molts circuits que no volen saber res del cinema català i, fins i tot a Catalunya, hi ha sales que no volen passar pel·lícules catalanes. A Sant Cugat mateix, Catalunya Über Alles s’ha vist al Cicle de Cinema d’Autor.
Què li sembla l’entossudiment de molts de doblar les pel·lícules en català?
Em sembla una vergonya. Ara pagarem el doblatge a les majors americanes. És necessari en una època de retallades pagar a la Walt Disney per traduir pel·lícules? Si vols donar ajudes, dóna suport a les pel·lícules d’aquí que són tan comercials com les americanes.
