
El llibre comença amb un pròleg en què Balasch explica que el poeta va renyar Maria Aurèlia Capmany perquè aquesta va escriure que el pare d’Espriu, el notari, no havia abandonat les seves habituds d’home de poble.
La part central de l'obra es divideix en quatre parts, fraccionant la vida d'Espriu en quatre períodes cronològics. 1913-1929: Barcelona, la ciutat on va créixer; 1930-1939: el mite de Lavínia; 1940-1959: el mite de Sinera, al cor de l’Eixample de Barcelona, i 1960-1985: El comunicador, entre el crit i la càbala.
Al final, s'hi troba un epíleg en què Balasch recupera el tema del principi del llibre i defensa que els Espriu, pare i fill, eren el prototip del perfecte urbanita.
A més, en cada capítol del llibre hi figura un fragment del mapa de la ciutat on hi ha localitzats els punts de Barcelona relacionats amb l’escriptor i amb la seva obra, i també es reprodueixen fragments d’obres de l’escriptor que ajuden a entendre la seva relació amb Barcelona.
Tot i haver nascut a Santa Coloma de Farners el 1913, Salvador Espriu es traslladà a viure a Barcelona de petit, ja que el seu pare era notari i va guanyar una plaça a la capital catalana en unes oposicions.