Ramon Mirabet. "Mirem de fer concerts dinàmics i molt vius; molt naturals"

No és el primer cop que Ramon Mirabet tocarà a Sant Cugat. Amb quina proposta arriba aquest cop?

Per primera vegada farem un concert normal, perquè sempre que hi he tocat ha estat dins del marc dels Petits Camaleons, que són concerts de mitja hora, excepte una vegada que vam anar amb Mishima en concert de nit d'una hora. Aquest cop, per primera vegada, serà amb un format normal de concert, d'una hora i mitja o dues, i que ja no serà un concert adreçat als petits, sinó que serà un concert normal. Així, farem la mateixa proposta que estem fent als altres municipis que ja hem tocat.

Una proposta, Home is where the heart is, que ja està girant. Quina és l'acollida del públic?

Ho parlàvem amb l'oficina, perquè estem fent una proposta arriscada amb un o dos concerts per setmana, i sempre dins del territori català, sobretot del Barcelonès. Estem fent molts concerts, i no molt lluny, i l'acollida està sent molt bona. Estem posant unes 500 persones allà on hem tocat, excepte Barcelona que podem arribar a posar-ne 2.000. I és complicat posar-ne 2.000 a Barcelona, però que tres setmanes abans a Sant Cugat en vinguin 500, també a Reus, a La Garriga... L'acollida està sent molt bona. A més, no estem sonant a les ràdios, és a dir, que al final és tot molt positiu.

I què sonarà a l'escenari del Teatre-Auditori?

Sonaran algunes cançons del primer disc i, sobretot, farem un repàs del segons disc. Però sempre fem alguna versió, alguna sorpresa... Jo també sóc una persona que, depèn de com em senti aquell dia, canvio el repertori, i al final potser faig una o dues cançons a soles, o als músics els hi faig algun joc de fer algun tema que no han tocat mai i a veure com surt... Però bàsicament és un repàs dels dos discs, i alguna versió que sempre cau. Però sempre una versió que sumi al concert.

Un concert molt obert...

És bonic perquè és espontani i molt viu. Intentem fer concerts que siguin molt dinàmics i molt vius, molt orgànics, molt naturals, que no hi hagi res pactat abans. Sí que és veritat que, a mesura que anem fent concerts, hi ha un ordre dels temes. Però ens agrada que sigui viu. Fem un tipus de música que és molt viva. Fins i tot a l'hora de tocar mai fem dos solos iguals. Sempre la sonoritat és la mateixa, però és com que cada concert té la seva essència.

Un senyal d'identitat.

La música pop és molt més tancada. La música negra és molt oberta; no fa falta estudiar-ho tant, i això també és maco. I nosaltres fem una mescla de tot. Hi ha temes que són més pop, altres són més música negra, tenim molts elements jazzístics... això fa que sigui més obert tot, i és molt divertit a l'hora de tocar també. Fins i tot nosaltres, entre els músics, ens fem moltes bromes musicals, que potser el públic ni se n'adona... és molt juganera la música negra, viva i oberta.

S'enfronta per primer cop al públic adult de Sant Cugat. Què n'espera?

La rebuda a tots els pobles està sent tan bonica i positiva, que espero que segueixi igual. A més, al principi a mi em costava adaptar-me a tocar en teatres i auditoris, perquè estic més acostumat a fer festivals i sales. I em descol·locava, perquè és com més fred, no veus el públic, la llum negra et tapa...

S'hi ha adaptat, però!

De mica en mica, m'he anat adaptant. Per exemple, venim de fer Manresa, que ho vam vendre tot, i Vic, i hem fet dos dels millors concerts que mai he viscut, i eren teatres. De mica en mica estic agafant aquesta confiança. I saber que la gent ha vingut a veure't i que s'ho estan passant bé, i els està agradant el que fas encara que no estiguin a peu dret amb una birra i ballant... Estan allà asseguts i gaudeixen igual. Espero, per la meva part, seguir aprenent, agafant confiança i que la banda segueixi tenint aquesta corba ascendent en cada bolo, perquè cada cop sortim més contents. Perquè els gaudim cada cop més, i agafem confiança. Al cap i a la, fa 4 o 5 anys estava tocant al carrer, i per a mi tot això també és nou i estic aprenent dia a dia.

I el públic?

El que espero del públic de Sant Cugat és això, que segueixi tot això. Que vingui la gent amb ganes d'escoltar el que fem, sense barreres ni prejudicis del que els han explicat. Simplement, que vinguin i es deixin portar.