La rèplica de la Creu de Terme ja llueix al Monestir

La rèplica de la Creu de Terme ja engalana al Monestir, després que s'hagi instal·lat una còpia 3D. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha estat l'encarregat de crear aquesta còpia, després que un home la destrossés el juny del 2021. La peça original, que ja està restaurada, es preveu instal·lar a finals del 2025 al Museu del Monestir perquè la ciutadania la pugui visitar i per facilitar la seva preservació.

Amb això, l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès (Junts), ha celebrat que la Creu de Terme torni a lluir al costat del Monestir: "Estem molt contents perquè és un símbol de ciutat i agraïm el treball del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. És per això que seguirem les seves recomanacions de preservar-la en el Museu del Monestir". D'altra banda, la regidora de Cultura, Núria Escamilla (Junts), ha assenyalat que la intenció és instal·lar la peça original a finals del 2025 i ha explicat que la rèplica no comptarà amb cap element protector: "És un element patrimonial que volem gaudir i hem posat mesures perquè sigui més estable".

La inauguració oficial de la Creu de Terme es farà el pròxim diumenge 29 de desembre, cap a les 11:45 hores, i el mossèn de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià, Emili Marlés, serà l'encarregat de beneir-la. "Estem molt agraïts de la tasca de l'Ajuntament i és que és un goig poder comptar amb la Creu de Terme per Nadal" ha afegit. Els treballs d'instal·lació han tingut un cost de 29.559,27 euros.

La restauració de la creu

El procés de restauració de la creu ha estat llarg i singular per diversos factors:

• Es tracta d'una peça d'alt valor escultòric, històric i simbòlic
• Ha sofert una fragmentació massiva amb afectació a tots nivells, des de l'estructural intern fins al superficial, i es requereix, per tant, una restauració complexa que ha de ser duta a terme amb coneixement i expertesa, des dels camps de la restauració (factor de reintegració dels fragments) i de l'arquitectura (factor estructural)
• Tot i existir una ruta a seguir, marcada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya des del principi, la presa de decisions ha estat pautada per la resposta de la creu i els condicionants que afloraven
• El procés s'ha hagut d'ajustar als processos de tramitacions i autoritzacions de projectes en patrimoni cultural, i de contractació i pressupost de les administracions públiques

 

 

Així ho ha explicat la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Mireia Mestre: "La creu va quedar molt fragmentada, amb una quantitat considerable de petites pedres. Amb la restauració hem pogut veure la fragilitat d'aquesta pedra, que sempre ha estat a la intempèrie i ha estat exposada a les inclemències del vent, la pluja, el fred, les glaçades. Hem aprofitat la restauració per frenar la degradació de la creu".

La història de la Creu de Terme

La Creu de Terme del Monestir és una creu de perfil flordelisat i d'estil tardogòtic del segle s. XVI. En ella, es mostra en l'anvers el Crist crucificat i al revers la Mare de Déu amb el Nen. Les creus de terme, o anomenades també peirons, són creus de pedra, que habitualment se situaven a l'entrada de pobles o camins per indicar el trajecte. En aquest cas, la Creu de Terme del Camí dels Monjos indicava el pas cap a Terrassa. Tanmateix, durant l'inici de la guerra Civil (1936), aquesta creu, igual que moltes altres, va ser abatuda. Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, allà cap al 1940, es va poder restaurar i es va ubicar en l'interior de la muralla del Monestir de Sant Cugat. L'any 2011, a més, un castell de foc va obligar a restaurar la creu.

El juny del 2021, però, Sant Cugat es despertava amb la Creu de Terme a terra i destrossada. Un home es va enfilar a la creu, amb l'ajuda d'un grup de persones, i aquesta va cedir, trencant-se per diferents costats, i amb diversos trossos més petits. L'home que va destrossar el monument és un veí de Sant Cugat, que en aquell moment tenia 35 anys i que acumulava més de vint antecedents policials per diferents delictes. Segons ha explicat la regidora de Cultura, Núria Escamilla (Junts), "la via judicial segueix en curs i encara no hi ha data".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.