Roda i Vilarasau (Lectures a la Fresca): "Traiem el teatre dels temples de la cultura"

La iniciativa d'Amics de Pedra i Sang arriba enguany a la seva 20a edició amb un programa commemoratiu

Les Lectures a la Fresca arriben enguany a la seva 20a edició, i ho fan amb un marcat caràcter commemoratiu. De fet, les tres lectures que se celebraran commemoren alguna efemèride. Els directors de les Lectures, Ignasi Roda i Dolors Vilarasau, repassen els vint anys de la iniciativa, que anualment reuneix centenars de persones a diversos indrets de Sant Cugat. Aquest any, hi haurà tres obres els dijous 4, 11 i 18 de juliol respectivament. 

Com es preveuen les Lectures a la Fresca d'enguany?

D.V: És la 20a edició i curiosament són unes lectures de commemoracions. Farem La Filla del mar, que commemora els 100 anys de la mort d'Àngel Guimerà. També farem Estat d'alerta en commemoració dels 40 anys de la Universitat Internacional de la Pau i dels 100 anys del naixement del Frederic Roda, que va ser un dels impulsors i fundadors de l'entitat. La tercera obra que farem és una pròpia commemoració dels 20 anys de les Lectures a la Fresca, que és Nevares, escrita per l'Igansi Roda, que és un musical i que ens permet tenir un repartiment molt ampli en el qual hi participen 35-40 persones. 

Ignasi Roda: "El teatre és un exercici de resistència, l'administració aboca molt cap a la indústria, però no cap a la creativitat"

Hi haurà alguna novetat?

D. V: Fem una exposició dels vanos d'aquests 20 anys que es pot veure a l'Ateneu amb els originals. Per altra banda, pengem 20 fotografies de gran format a balcons, places i llocs públics on s'han celebrat algunes de les lectures que hem fet al llarg dels anys. 

Dolors Vilarasau i Ignasi Roda FOTO: Bernat Millet (TOT Sant Cugat)

Dolors Vilarasau i Ignasi Roda FOTO: Bernat Millet (TOT Sant Cugat)

L'any passat només van poder celebrar dues lectures. 

D. V: Aquest any es podran fer com sempre perquè hi ha una gran voluntat de fer-ho. Que enguany es commemorin els 20 anys ha fet que tingui un pes per part de l'Ajuntament que en una altra ocasió potser no hi seria. Tot i això, hem patit molt la retallada. Patim com sempre, però ho fem perquè això és un gran cicle de ciutat, amb les Lectures a la Fresca traiem el teatre dels grans temples de la cultura. Ho fem al carrer, que és de tothom. I hem fet obres del repertori universal i català. Hem fet Molière, Shakespeare, Hegel, Rodoreda, Rusiñol... La gent que va al Teatre-Auditori o estigui al carrer es mereix el mateix. 

Ignasi Roda: "20 anys de supervivència d'un projecte teatral en aquest país és molt lloable"

Com valoren apropar els grans autors al poble?

I. R: 20 anys de supervivència d'un projecte teatral en aquest país és molt lloable. Les Lectures formen part del paisatge cultural de Sant Cugat. Hem de veure com projectar-les d'alguna manera i que tinguin les seves conseqüències al llarg de l'any. Algunes lectures podrien passar a l'escenari i formar part de la programació teatral de la ciutat. Per exemple, aquest any he aprofitat una lectura de l'any passat de la Mercè Rodoreda i he refet el text perquè un grup de teatre de Sant Feliu de Codines munti l'obra. 

Però les Lectures són un gènere en si mateix. 

I. R: El gènere de la lectura teatral és un gènere que existeix. A l'Institut del Teatre no ensenyen a llegir teatre, i això hauria de formar part de la formació d'un actor. Un actor ha de ser capaç d'agafar un text i llegir-lo fàcilment, ha de ser capaç tant de llegir una obra de teatre com d'interpretar-la. De fet, fins i tot els grans autors el primer que fan és agafar una colla d'amics i llegir l'obra. És el primer pas. 

D. V: Penso que, amb les Lectures a la Fresca, ens hem inventat un gènere dins del gènere. Són semi muntatges teatrals, i això no és freqüent. Normalment, les lectures són en petit comitè, i nosaltres reunim 500 persones a diversos indrets de la ciutat. 

On es faran les Lectures?

D. V: La filla del mar i Nevares es faran als Jardins del Vallès, i Estat d'alerta a la plaça de l'Om, que és un espai que té aquest silenci que es necessita. És un lloc molt agradable. Tot i això, cada vegada és més difícil accedir a les places. Estan plenes de bars, i molts llocs on havíem fet lectures ja no se'n poden fer. 

Dolors Vilarasau: "Amb les Lectures hem inventat un gènere dins del gènere, són semi muntatges teatrals"

Les Lectures són un exercici de resistència?

I. R: El teatre és un exercici de resistència. Malauradament, l'administració aboca molt cap a la indústria teatral, però no cap a la creativitat teatral. Aquest és el gran problema. Hi ha molts grups de teatre que munten obres, però no poden vendre-les. La nostra actitud és de resistència perquè venim del teatre independent. 

D. V: Si mires la programació de Sant Cugat, Sabadell o el Prat, veuràs que les obres de teatre que salten són les mateixes. Els polítics només veuen el producte final i creuen que una producció local no els donarà el rendiment que els hi dona un espectacle d'aquests que gira per tot arreu. 

A Sant Cugat compteu amb equipaments municipals com el Teatre-Auditori i la Unió.

D. V: Quan ens van presentar el Teatre-Auditori, l'Ajuntament no havia consultat a ningú quines eren les nostres necessitats. Tothom volia un teatre i allò era un auditori. Al final van fer aquest mix que es va anomenar Teatre-Auditori. Ara, amb la Unió, tampoc m'han preguntat res. Si anem així, tot funciona amb burocràcia i als despatxos, però no se centra ni en l'artista, ni en la creativitat, ni en el poble. 

I. R: Es produeix una situació una mica perversa perquè els polítics ens diuen que la gent de teatre sempre ens queixem. Ens queixem perquè pensem que tenim el dret a fer-ho i a demanar que el teatre i la cultura siguin considerats d'una manera diferent. Quan parlem de teatre no ens queixem, quan parlem de teatre som vida, gent creativa i capacitada per transformar un Shakespeare en una lectura dramatitzada. 

Dolors Vilarasau: "Necessitem trobar una continuïtat tant d'actors com de directors, que ens sobrepassin"

Com és treballar amb gent amateur?

I. R: Un director tracta un amateur igual que un professional, l'únic que ha de fer el director és saber amb qui tracta. Als amateurs els serveix veure un professional créixer a escala interpretativa, i als professionals els serveix veure l'entusiasme que posen els amateurs per tirar endavant un projecte. És una escola mútua. 

D. V: Odio les obres en què els actors principals ho fan molt bé i la resta de l'elenc està descuidat. La feina del director és equilibrar i saber amb qui estàs tractant en cada moment.  

Dolors Vilarasau i Ignasi Roda FOTO: Bernat Millet (TOT Sant Cugat)

Dolors Vilarasau i Ignasi Roda FOTO: Bernat Millet (TOT Sant Cugat)

Quant es triga a preparar les Lectures a la Fresca?

I. R: Primer agafo l'obra i l'adapto, després he de fer tots els llibrets, reunir la gent i fer una primera lectura. Després comença la feina de buscar l'utillatge, l'escenografia, i això dura fins que comencem els assajos. Els assajos concrets són al voltant de quatre, però han de venir preparadíssims. 

D. V: L'Ignasi és un cap quadrat, però és fresc. Ho té tot molt estructurat, jo necessito veure què em dona cada actor. La persona té un esperit, no només una tècnica. 

Quin futur espera a les Lectures a la Fresca?

I. R: L'Ajuntament hauria de signar un conveni de col·laboració universal que no tingués data de caducitat. Que es garanteixi que aquest cicle continuarà perquè forma part del paisatge cultural de Sant Cugat. 

D. V: Hem de trobar una estructura que pugui donar cabuda a més gent. Necessitem trobar una continuïtat tant d'actors com de directors. Desitjo que les Lectures ens puguin sobrepassar a l'Ignasi i a mi. Cal que l'Ajuntament aposti per una cultura no de Sant Cugat, sinó feta a Sant Cugat. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem