Roger Peña: “Quan poses quatre carbons al límit... Explota!”

El Teatre-Auditori de Sant Cugat estrena aquest divendres, 9 d'octubre, la Sala Cabaret. ho fa amb l'obra teatral Cremats, que es representarà a les 21 hores.

El TOT ha parlar amb Roger Peña, director del muntatge.

Com definiria l’obra ‘Cremats’?
És una petita bogeria... Té l’estètica del vodevil clàssic i la mala bava de les comèdies de Joe Orton, salvant les distàncies i sense voler entrar en cap mena de comparació. És una funció sobre gent que està cremada, quatre personatges que per motius molt diferents estan cremats.

Hi té res a veure la crisi?
La crisi hi és. Hi ha problemes econòmics per crisi, però també per ser tacanys, per excés de mànega grossa, problemes de gelosia, Plan Renove de l’home que passa dels 40 anys, dona fastiguejada del seu matrimoni, sogra que gasta més del que seria convenient gastar... Tots ells busquen un objectiu i cap d’ells troben el que voldrien. Acaben enfrontats amb una mena de guerra particular, cremats. És una bogeria absoluta. En definitiva, són quatre desgraciats com nosaltres que lluiten per sobreviure i que fan força pena i bastant riure. També té un paper en aquesta obra el concepte de la malaltia greu, fet que tot plegat encara fa que es desllorigui d’una manera més bèstia.

A quin públic recomanaria veure aquesta obra?
No la recomanaria als nens petits, no és teatre infantil. Crec que la pot veure un públic juvenil, inclús alumnes d’institut fins a gent de 98 o 130 anys si és que encara s’aguanta... És per a tots els públics que estiguin disposats a riure, però no només a riure dels personatges, sinó també a adonar-se’n que ens en riem de nosaltres mateixos, que les nostres existències, que no se semblen per fortuna, almenys les meves i gens als quatre desgraciats de l’obra, tampoc són tan lluny. Tots hem tingut problemes de gelosia, tots hem desitjat la dona que no hauríem de desitjar... Tots ens hem cansat de la nostra parella, tots hem volgut tenir més diners... No són tan estranys, però estan posats tots en situació límit. I, és clar, quan poses quatre carbons en situació límit... explota, que és el que passa a l’obra.

El taller del Teatre-Auditori de Sant Cugat ha fet l’escenografia de l’obra.
Sí, està dissenyada per Carles Pujol i construïda pel taller del Teatre-Auditori. L’escenografia és molt potent perquè, a més a més, com la història mateixa, juga molt amb transparències, veus accions que passen davant i darrere... És una escenografia sòlida, amb espais molt ben definits, però que, de sobte, per llum i transparència, apareixen espais diferents.

L’han representat a Barcelona i ara a Sant Cugat, girarà més l’obra?
Farem una petita gira de tardor-hivern i després la portaré a Madrid, on la farem en castellà.

Ja coneix l’espai del Teatre-Auditori, oi?
Vam fer el vodevil No et vesteixis per sopar i una obra molt diferent que es deia Poder absoluto i Iaia. I aviat vindrem amb dues obres més!