Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sabeu per què Sant Antoni el veiem acompanyat d’un porquet? Doncs resulta que trobant-se fent vida ermitana al desert de Tebaida, fou requerit pel governador de Barcelona per tal que guarís la seva filla d’una malaltia estranya. El sant arribà a Barcelona i només posar els peus a terra se li acostà una truja acompanyada del seu garrí que no parava de demanar-li que curés la pota del seu fillet que havia nascut coix. Així fou i el petit animal l’acompanyà sempre més, fins a la mort del sant. És per això que se’l coneix com a Sant Antoni del porquet.
A partir d’aquest fet, la veneració al sant miracler s’escampà arreu fins al punt d’ésser proclamat protector de tots els animals de peu rodó. Aquí s’inclogué els ases més orelluts, passant pels cavalls més lluents, fins als matxos, someres, rucs, mules i eugues. Avui, Sant Antoni s’ha convertit en el protector de tots els animals. Si ho voleu comprovar, veniu aquest diumenge a la benedicció i de pas sabreu quines són les mil i una mascotes preferides pels santcugatencs. De tots ells, el més versàtil, el que ha sobreviscut als canvis més importants ha estat el cavall. Sembla que ja existia com animal domèstic dos mil anys abans de Crist. Emprat en temps de guerra, per treballar els camps de conreu, per caçar, per arrossegar els carruatges, com animal de càrrega, de sella i de tir i fent curses, actualment, el podem veure en les diferents hípiques de Sant Cugat, en curses, concursos hípics o practicant el polo.
Tot plegat ens porta a parlar del banderer que aquest any s’escau a l’Hípica Can Caldés, un club esportiu i social que ofereix serveis i activitats vinculades al món del cavall i la natura. El dia de la festa els organitzadors lliuren la bandera de Sant Antoni al banderer que presideix la cavalcada acompanyat dels dos cordonistes. Darrere seu tot el seguici format per carros, cavalls, tartanes i bandes de música, es passegen pels carrers més cèntrics fins a arribar al costat del Monestir, on els animals i també les persones reben la benedicció del mossèn. Durant la desfilada els carrers i places de la vila recuperen, per unes hores, el trànsit dels carros i animals tan freqüent seixanta anys endarrere.
Antigament, els genets participants en la cavalcada anaven abillats amb una geca curta amb colzeres que solia ser de vellut olivat o de color negre. A sota hi duien una camisa blanca, faixa, corbata, pantaló acampanat i, és clar, el capell d’ales amples. Enguany, encara es pot veure algun cavaller vestit amb aquesta indumentària.
Un element important de la festivitat que s’ha perdut a casa nostra és la rifa del porc. Segons m’explica la Montserrat Caldés, durant els anys seixanta i anteriors, el porc formava part de la cavalcada. El passejaven en un carro engabiat alhora que s’anaven venent els números pel sorteig que tindria lloc durant el ball de tarda a La Unió Santcugatenca. De la cercavila amb el porc en va sorgir la dita “voltar més que els porcs de Sant Antoni”. Més endavant i fins a l’any 2012 es rifava un porc i un xai a banda dels obsequis cedits pels comerços col·laboradors en el transcurs del ball de Sant Antoni a La Unió Santcugatenca. Actualment, la festa dels Tres Tombs finalitza poc després de la benedicció dels animals al darrere del Monestir.
A Sant Cugat es manté la tradició de repartir els panets beneïts de Sant Antoni en sortir de l’Ofici Solemne que, segons hem pogut saber, tenen l’origen en un corb que cada dia portava aquest aliment al sant mentre resava enmig del desert.
El tradicional tortell de Sant Antoni que podem trobar a totes les pastisseries de Sant Cugat és de massapà i conté una fava al seu interior. Es diu que porta sort a qui li toqui. Aquests postres que protegien de malalties als qui en menjaven, avui continua endolcint la festa dels Tres Tombs.
Abans de finalitzar aquest escrit m’assabento de la mort del bon amic Tomàs Grau i Garriga. Quin greu! Us trobaré a faltar. Vós heu estat un referent i persona estimada.
