Sant Cugat es mou amb tots els ritmes

Ballar, ballar i ballar. Aquesta és la idea. Els motius que porten a fer-ho, però, són múltiples. Des de qui balla per competir, passant pels qui ho han convertit en un espai d’oci social, o els que ho fan, simplement, per disposar d’un petit espai per dedicar-se un homenatge.

En el que sí que coincideixen totes les persones que ballen és en el fet que diverteix. “Vaig començar a ballar swing perquè vaig veure que la gent es divertia molt”, afirma Eva Bruballa, de 43 anys.  És el fet de ballar per diversió, explica Pau Asens, de 36 anys. “És un tema social. Tenim un grup d’amics que compartim una afició”, explica.

A més d’aquest factor, hi ha l’aspecte de la forma física. “Hi ha qui vol fer exercici i el fet d’anar al gimnàs se li fa costerut. Ballar és fer exercici, et fa moure el cos i, a més, és divertit”, reivindica Laia Calls. “La dansa és molt completa, i aporta molts beneficis físics i mentals”, reivindica Miriamba. “Quan balles, desconnectes dels teus problemes i preocupacions, fas un parèntesi i et centres a fer una cosa per tu mateix. Treballes pel teu equilibri emocional i pel teu cos”, afirma Amanda Bernal. “No ens hem d’oblidar de gaudir, tot i el ritme i l’estrès del dia a dia”, clou Daniel Curto.

A carrers i places

Es pot ballar de moltes maneres i a molts espais. Actualment, els carrers de Sant Cugat estan vivint un fenomen que porta desenes de persones a ballar, un diumenge al mes, a Can Quitèria. Fem Lindy Sant Cugat és un grup d’amics que aviat seran associació. Ballen swing al carrer.

Laia Capmany i Arnau Marimon són dos dels balladors del grup. “Els dos ballem a l’Esbart Sant Cugat, i ens vam apuntar a ballar swing per provar, ens va agradar i vam fer un grup genial”, explica Arnau. “Primer quedàvem per anar junts a ballades a altres llocs i ens apuntàvem a festivals, fins que vam decidir fer-ho a casa”, afegeix Laia. “Vam començar fent algun clandestí a la plaça de l’Estació, i ara ja tenim una plaça fixa, un cop al mes”, continua.

Per a tots i totes

El més atractiu d’aquest ball, segons els balladors, és que no fa falta tenir uns requisits específics per poder-lo ballar. “És bastant transversal perquè pots adaptar el ball a la teva mobilitat. Hi ha gent que el balla i que es mou molt poc, però llavors fan moure la parella. Es tracta de trobar l’equilibri; la connexió amb la parella és important, així com la comunicació”, matisa Arnau.

I és que la dansa és un llenguatge. “La comunicació que es pot crear entre una parella és molt gran, i et sorprens de les coses que pots arribar a indicar a l’altra persona sense dir ni una paraula”, clou.

Ballar és molt més que fer exercici. És guanyar autoestima i confiança. És desconnectar, riure, fer amics i superar reptes. És conèixer una mica més el propi cos i alliberar la ment. Ja sigui amb la dansa africana mandinka o fent balls de saló.

En els pròxims dies, el TOT descobrirà alguns dels balls que es ballen a Sant Cugat, i el perquè els ballen els santcugatencs.