Reportatge: Sant Cugat, la ciutat sota un Monestir

Al llarg de la història són diverses les restes arqueològiques que s’han trobat als voltants del municipi de Sant Cugat que demostren l’existència de vida, o d’ocupació del territori, en determinats moments.

 

Si una cosa sabem, però, és que Sant Cugat durant molts anys, i, en certa manera, com ara, ha estat un lloc de pas per comunicar la zona del prelitoral català amb els Pirineus. Sant Cugat és i ha estat un punt clau en la geografia catalana d’unió entre els diversos punts del territori amb la capital, o altres destinacions.

 

Tot i això, i tornant als inicis de la creació d’aquesta vila, en la qual avui habiten més de 88.000 persones i ja és considerada una ciutat, encara són molts els anys d’història santcugatenca que queden buits, que pel que sigui, se’n desconeix si existia alguna comunitat que visqués en societat permanentment, més enllà d’algunes masies aïllades que es dedicaven a l’agricultura.

 

I és per aquest motiu que, avui en dia, es considera que la fundació de l’abadia benedictina d’Octavià, el que avui coneixem com el Monestir, al segle IX, representa l’inici de la “història” del territori de Sant Cugat. Una vila que neix a l’ombra d’una abadia que, amb els anys, aniria obtenint a poc a poc més poder sobre el seu territori i arribaria a posicionar-se com una de les abadies més importants de Catalunya. 

Un temple amb molt de poder a la Catalunya feudal

L’abadia de Sant Cugat va acabar convertint-se en un dels temples monàstics més importants a la Catalunya de l’època. De fet, va arribar a ser un dels senyors feudals més importants del país, amb gran poder i influència sobre la diòcesi i el comtat de Barcelona.

I així ho destaquen des del Monestir de Montserrat actualment “Sant Cugat és un dels monestirs més importants de l’orde benedictí a Catalunya. En primer lloc, perquè és el monestir més antic, fundat al segle VII-VIII sobre el lloc del culte a sant Cugat, però amb el gran problema que als segles VIII-IX va ser destruït diverses vegades pels àrabs. Per tant, la consolidació no es fa fins a finals del segle X. Es diferencia dels dos altres monestirs benedictins catalans, com són Cuixà i Ripoll, perquè aquests no tenen aquesta confrontació amb els àrabs. És el monestir benedictí de la plana de Barcelona i, per tant, d’una tradició religiosa que prové de les relíquies de sant Cugat, i de la influència geogràfica d’estar al costat de la ciutat comtal”.

La influència del Monestir sobre la resta de monestirs de la zona, així com del territori mateix, es “queda reflectida, per exemple, en la documentació conservada en la seva primacia o la gran influència en els monestirs de l’entorn, com ara Santa Cecília de Montserrat o Sant Llorenç del Munt, entre altres”, remarquen des del Monestir de Montserrat.

I és que des de l’arribada dels monjos a l’abadia d’Octavià, aquests van fer una gran tasca de documentació, gràcies a la qual avui podem fer-nos una idea del tipus de vida que duien els benedictins a Sant Cugat i la mateixa societat santcugatenca, la qual va anar creixent, a poc a poc, gràcies a la necessitat que hi havia al territori de treballar-lo i conrear-lo. 

Els monjos benedictins

Els monjos benedictins van arribar cap al segle IX a Sant Cugat i van viure-hi fins al 1835, quan amb la desamortització de Mendizábal es van veure obligats a deixar totes les seves pertinences i marxar de la ciutat.

 

Sota el lema “Ora et labora” (resa i treballa), els monjos benedictins que habitaven en comunitat al claustre tenien una vida contemplativa. Els benedictins dedicaven el seu dia a la pregària, als oficis litúrgics, al treball i a l’estudi.

 

Avui en dia, a Sant Cugat hi ha diversos punts on podem veure l’empremta que els monjos van deixar a la ciutat. El pont de Can Vernet, el conegut Camí dels Monjos que uneix Sant Cugat amb Sant Llorenç del Munt o part de l’entrada de l’hospital de la vila són elements completament integrats en la societat d’avui que ens apropen a una realitat de fa vuit segles enrere.

El Museu del Monestir

Des que els monjos van marxar de Sant Cugat fins a la inauguració del Museu del Monestir, el 22 d’abril del 2003, és poca la gent que havia pogut gaudir d’aquest patrimoni, una peça considerada d’Interès Nacional.

 

No és fins a partir del 1960 quan un grup de santcugatencs comencen a moure’s per treballar en la preservació i conservació de l’entorn. Després de molts anys de debats, el Museu del Monestir es va obrir amb l’objectiu de difondre la història i el patrimoni local, així com treballar per la seva conservació.

 

I és gràcies al Museu del Monestir que els santcugatencs poden entendre millor la història de la ciutat.

 

Aquesta peça forma part d'un reportatge que parla de la influència del Monestir sobre l'evolució del municipi de Sant Cugat. En els propers dies s'aniran publicant més continguts relacionats.