Semblava que era ahir

Emilia Pardo Bazán era comtessa, però, sobretot, va ser una dona avançada del seu temps, intel·ligent, viatgera, lectora i novel·lista, assagista i feminista gallega exercint una llibertat inusual com a dona que, amb tota seguretat, podia desenvolupar perquè tenia una preparació poc normal en les dones del seu temps, segona meitat del segle XIX, que també exercia en les seves relacions sexuals que d'un matrimoni establert amb un altre individu de la noblesa va passar a relacions, primer intel·lectuals i després més íntimes, amb Benito Pérez Galdós.

Los Pazos de Ulloa, novel·la que adapta al Teatre Eduardo Galán i dirigeix la basca Helena Pimenta, arriba al Teatre Auditori amb una durada de 100 minuts que, malauradament, no acaben de presentar a l'espectador la varietat i profunditat d'una evolució social, la del protagonista el capellà Don Julián, interpretat per Pere Ponce que va començar amb un to inintel·ligible que va anar millorant a mesura que avançava l'obra. En una Galícia rural amb apunts de la societat urbana de Santiago de Compostela, que viu intensament la vida d'una zona com los Pazos de Ulloa, un territori on el caciquisme domina en aquest cas amb el Marqués de Ulloa, Don Pedro Moscoso, interpretat per Marcia Álvarez amb excés de gestualitat i verbositat exagerada, ajudat per un bàrbar rural, Primitivo de nom i de fets que Francesc Galcerán interpretava també sobrat de to i Sabel, una Ariana Martínez extrema, cuinera i criada dominada i maltractada vitalment i sexualment.

La recerca d'una esposa legal que li doni fills, és a dir, sobretot un noi per heretar i seguir la nissaga familiar, suposa l'anada temporal a la capital on es presenten apunts de la vida urbana i nous tipus com el seu oncle el senyor de La Lage, Rita la cosina del marquès i Nucha, una interpretació de Claudia Taboada també marcada per la dificultat d'entendre, verbositat ràpida i baixa, gesticulació exagerada; una amiga que acabarà esposant, inicia una tragèdia fruit de la incapacitat per trencar determinats rols instaurats per la història i els costums i que, amb el naixement d'una nena rebutjada pel Marqués que exigeix un noi, trenca la incipient i falsa relació d'aquest marquès envoltat de decadència o barbàrie rural sense solució i que, en determinats aspectes, sembla que encara vivim actualment.

També apareix la figura del metge rural, progressista, cercador del canvi interpretat per David Huertas amb prou equilibri, en definitiva, una representació que, per veus i tons, per moviments i llums, semblava dels anys 50 del segle passat i que, francament, no sé si era fet expressament o senzillament no ha estat la millor cosa que he vist dirigit per Helena Pimenta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.