Sergi Aguilera: entendre la interpretació com un joc (al que es vol jugar)

Sergi Aguilera és un jove santcugatenc de 21 anys apassionat del teatre. De fet, interpreta des dels 12 anys, quan va començar als Tallers de Teatre Sílvia Servan de Sant Cugat. "Una amiga que feia teatre em va dir que m'apuntés per anar junts, i en entrar vaig saber que m'agradava", recorda. I és que "quan pujo a un escenari em sento molt relaxat", admet.

Tot i que la seva vinculació amb el teatre va començar en aquest punt, des de ben petit ha estat vinculat al món de les arts. Des dels 5 anys havia fet piano, solfeig, guitarra... "Sempre he anat per aquesta part artística", afirma. Després d'uns quatre anys als Tallers de Teatre va passar-ne un parell a la companyia amateur Mira-sol Teatre. "Em va encantar això de fer teatre, i des de llavors vaig saber que això és al que em volia dedicar. I sempre he buscat seguir aquest camí", afirma.

De fet, va cursar el Batxillerat d'Arts Escèniques a l'Escola Pia, i després s'ha diplomat a l'escola de cine i interpretació Plató de Cinema, ubicada a l'Hospitalet de Llobregat.

A l'escenari

Precisament pel seu pas per aquesta escola, actualment està a l'escenari del Jove Teatre Regina de Barcelona representant Celebracions, res a celebrar, amb la Jove Companyia Plató de Cinema. "El projecte de final de carrera és fer una obra de teatre, i per primer cop, s'ha fet una obra totalment original, amb les nostres improvisacions i amb l'ajuda d'un dramaturg, en aquest cas, Joan Codina", explica.

L'obra és una crítica a totes les celebracions que et pinten molt maques a les campanyes publicitàries, que tot és bonic, però realment és res a celebrar, perquè sempre hi ha algú que en un moment determinat en aquella festivitat li ha tocat estar en un estat d'ànim que no es correspon, i aquesta persona no té res a celebrar. Bàsicament és una crítica, però no com negativa de cara a les celebracions, sinó mirant la celebració d'una manera real", defineix.

L'obra es va començar a gestar l'octubre del 2015. "Fèiem improvisacions, i vam arribar a la conclusió que totes les improvisacions, o celebraven alguna cosa, o venien d'una celebració, i a partir d'aquí el dramaturg va començar a escriure sobre celebracions", detalla, des de Cap d'Any a Sant Valentí, passant per un funeral, o el dia de l'Orgull Gai.

Una obra que s'estrena a finals de juny, com a treball acadèmic, però que de seguida se'n va interessar el Jove Teatre Regina, on s'estrenava l'11 de novembre. Ara, l'objectiu de la companyia és poder-la moure pel territori català, i també espanyol. "L'original és bilingüe, l'estrena la vam fer en castellà, i ara l'estem interpretant en català", afegeix Aguilera.

Fer teatre

El repte de futur per Sergi Aguilera és, ara mateix, continuar amb aquesta obra, perquè "realment és una obra molt bona. Les crítiques del públic han estat molt bones, amb coses a millorar, però agrada", detalla.

En paral·lel, "tinc algun projecte de musical, de teatre infantil, potser. I també m'agradaria fer alguna cosa de cine, potser un curtmetratge. Però mentre no m'agafin de cap lloc, m'ho faré jo mateix. Ja tenim una companyia feta, tenim les eines que fan falta, i som un gran equip; un bon equip", aclareix.

Sigui com sigui, Aguilera té clar que la seva vida està als escenaris. "El fet d'interpretar és viure la vida d'una altra persona; et poses en la seva pell, i tens el bo i el dolent d'aquella persona. De vegades, és una manera d'evadir-se d'un mateix; de viure una altra vida", detalla.

Pel que fa a gèneres, té preferència per la comèdia en teatre, però en cinema prefereix el drama. Amb tot, gaudeix del que fa en cada moment. "Ara m'encanta fer teatre i estic pensant nous projectes. Però a la que em tiri un projecte de cine, també m'hi veig de cap", admet, perquè "és un joc la interpretació".

Futur

El seu somni: fer un musical. "M'encantaria fer un musical. El cant és una cosa que he deixat una mica de banda, però tinc al cap tornar-hi, com alguna cosa que m'agrada. M'encanta el teatre, i poder compaginar les dues coses per a mi seria ideal. Tant de bo pogués fer un musical ben aviat. Mar i cel m'encantaria!", aclareix.

Però la situació de les arts escèniques, actualment, no és la més adequada. "És complicat, perquè és trist que la cultura sigui ara mateix un luxe, amb un 21% d'IVA, que és descomunal. Molta gent no va al teatre perquè és molt car, i 21% se'n va en impostos. És complicat viure d'això", explica.

Aguilera és optimista, però. "La majoria tenim les nostres feines paral·leles i podem tirar així, i amb l'ajuda dels pares. Però gairebé tots tenim la idea que això és el que ens agrada i hem d'anar per això. No tot és que t'agafin; els projectes també te'ls pots crear tu".