Solé: "Els darrers 40 anys han estat claus en la conservació del patrimoni de Catalunya"

Àngels Solé serà la pregonera de la Festa Major de Valldoreix, en representació del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), institució que presideix. El CRBMC, que s'encarrega de vetllar pel patrimoni artístic i històric de Catalunya, s'ubica a Valldoreix -abans estava al Monestir de Sant Cugat- i enguany celebra els 40 anys d'existència. La seva directora, que havia estat regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, explica la relació de la institució amb Valldoreix, així com la seva tasca i part de la seva història.

El Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya exercirà com a pregoner en la Festa Major de Valldoreix. Què representa per a la institució?

Representa una decisió que demostra el reconeixement del fet de disposar d'una institució nacional en un terme com el de Valldoreix. Una institució nacional dins d'un poble, que té una vocació òbviament d'arrelar de manera local, però que sap que està encaixada en un país, i que aquest país té unes institucions que vetllen per les seves necessitats. Hi ha aquest diàleg entre el fet local i el fet nacional. És un reconeixement mutu. Ells ens demanen ser pregoners perquè reconeixen la importància de tenir un centre nacional a Valldoreix, i a nosaltres ens fa il·lusió, perquè per a nosaltres el més important és el territori. Només pots arribar a l'escala nacional, des de la local. A més, Valldoreix és el municipi que ens acull, on tenim les oficines centrals. És molt bonic sentir-se reconegut i estimat.

Quina relació hi ha entre el CRBM i Sant Cugat i Valldoreix?

Sempre hem procurat que sigui una relació bona i fructífera. Nosaltres assessorem tant a l'Ajuntament de Sant Cugat com a l'EMD de Valldoreix en totes les necessitats que tenen per conservar el seu patrimoni. I a més, també donem ajuts en format de subvenció per contribuir en el pressupost per restaurar i conservar el patrimoni, tant de Sant Cugat com de Valldoreix. Hi col·laborem de forma altruista, perquè volem agrair el fet d'estar acollits a la ciutat. El centre està en un solar que era per equipaments de Sant Cugat, i es va cedir a la Generalitat. Aquest ja va ser un gran reconeixement que es va fer al CRBM, quan l'alcalde Recoder va voler que la institució, que estava al Monestir, es quedés a Sant Cugat. També contribuïm a la restauració sense cost de l'imaginari festiu de Sant Cugat, també de les escoles, etc.

Quins avantatges ofereixen Valldoreix i Sant Cugat com a ubicació del Centre de Restauració de Béns i Mobles de Catalunya?

Sant Cugat i Valldoreix estan situats geogràficament en un indret molt interessant a escala de comunicacions. Des del punt de vista de relació de l'espai físic amb el territori, la ubicació és molt bona, perquè estàs molt a prop de tot i no has d'entrar dins de cap gran ciutat. Barcelona tendeix a aglutinar la majoria dels equipaments nacionals. Des del punt de vista de descentralitzar també està molt bé. Hi ha un tema de geografia, hi ha un tema de concepte, ja que no tot ha d'estar a Barcelona. A més, el CRBM posa també el nom de Valldoreix al mapa -Sant Cugat és més conegut. A nosaltres ens ha donat unes bones comunicacions i també el fet de representar en certa manera la descentralització dels equipaments nacionals.

Quina importància té la institució dins del país? Per què és important que existeixi el CRBMC a Catalunya?

Perquè tots els països desenvolupats del món tenen una institució que vetlla per la conservació del seu patrimoni. Nosaltres no només assessorem a qui ens ho demana, sinó que també vetllem perquè es restauri el patrimoni que està en degradació o en mal estat de conservació. Sense una institució com la nostra s'hauria perdut molt patrimoni. I no només ens preocupem del patrimoni de tercers, també hi ha un departament de patrimoni propi de la Generalitat. Aquest patrimoni propi, o vetllem per a ell nosaltres o no ho farà ningú. Per tant el centre té aquesta doble vesant, de donar suport a totes les institucions del territori: (municipals, eclesiàstiques, privades, etc) però també al patrimoni de tothom, el de la Generalitat (Santes creus, Miravet, Sant Pere de Rodes, d'Empúries, etc). Hi ha una gran quantitat de jaciments i monuments que són patrimoni propi i hem de vetllar per la seva conservació.

El centre farà 40 anys el mes de novembre. Com diria que ha evolucionat des de la seva creació?

Fa 40 anys la conservació i la restauració va aparèixer en el món acadèmic com a disciplina universitària. Abans era una cosa important, però no hi havia aquest reconeixement com a disciplina universitària. Els primers tallers oficials es van crear durant la II República: el del Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, museus que en aquell moment eren capçalera de conservació i difusió del patrimoni. És després, amb la democràcia, que es va crear la primera assignatura, en la carrera de Belles Arts, que marcava ja l'itinerari de conservació i restauració. Ara ja és una disciplina universitària i científica, ja no té res a veure amb el pinzellet. Ara ja és tot tècnica i ciència. Han estat 40 anys decisius, en els quals s'ha desenvolupat la disciplina científica i universitària, i en els quals aquest país recupera la iniciativa tant social com legal. Són anys decisius per a la conservació del patrimoni, perquè són els anys en què recuperem les competències en cultura i en patrimoni. Abans la conservació d'aquest patrimoni depenia de l'Estat, amb la dictadura. Vam ser el primer centre de l'Estat espanyol. Va començar d'una manera més petita, i hem pogut donar-li una dimensió més d'acord amb les necessitats del país.

Podríem dir que avui dia el patrimoni català està protegit?

Jo no diria tant. Jo diria que avui dia el Departament de Cultrua té diferents institucions que vetllen per la conservació del patrimoni. Diria que hi ha els instruments i els recursos per fer-ho, però el que sempre ens falta són diners. Necessitem més pressupost per poder fer-ho bé, però com a mínim hi som. Ho anem fent, però no en la dimensió que convindria, no hi ha recursos per fer-ho tot de la manera que voldríem, però tenim els instruments i la sobirania.

El món digital cada vegada és més present, també pel que fa a l'art. Com s'ha viscut aquesta evolució des del CRBMC?

Nosaltres ens dediquem a la conservació de les obres d'art. La conservació del patrimoni digital és complex. De fet, la Filmoteca de Catalunya, per exemple, es troba que molt sovint ha de passar pel·lícules en format digital a analògic, perquè si passa quelcom amb el format digital, que evoluciona tant ràpidament, puguis tenir un format físic. Nosaltres no estem en la conservació del patrimoni digital en el sentit que la gent ho pot entendre. Si digitalitzem en 3D una escultura, estem digitalitzant quelcom que existeix. Una altra cosa és l'art digital, que també requereix una conservació, com per exemple el cas que t'he explicat de la Filmoteca. En el nostre cas, és un tema en el qual encara no hem entrat.

Ara celebren 40 anys d'existència, però la institució continuarà. Quin ha de ser el seu futur?

El futur del CRBMC passa perquè com a institució puguem desplegar tots els recursos necessaris per a la tasca que tenim encomanada, que és la conservació del patrimoni català. Això vol dir seguir defensant la necessitat d'ampliar els nostres recursos, tant humans com econòmics. D'altra banda, també tenir els instruments legals per desenvolupar millor la nostra tasca. Demanar més diners... Tots ho fem. Però la cultura és l'àmbit que té un pressupost més petit a la Generalitat. Si no ho canviem, difícilment podrem millorar la realitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.