Soler i Grau desgranen crims 'Sense Pietat' a Sant Cugat

Els periodistes de successos, Tura Soler i Jordi Grau, han presentat aquest dimarts 25 de febrer, davant de 80 persones que omplien la sala d'El Siglo a Sant Cugat, el que amaga el seu darrer llibre Sense Pietat, una obra en la qual s'expliquen vuit esgarrifosos assassinats, alguns dels quals s’han quedat sense resoldre.

"Fa 40 anys, el periodisme de successos era un gènere periodístic desprestigiat, eren les pàgines en què ningú volia aparèixer. Ara, gràcies a programes com Crims de Catalunya Ràdio i TV3, el gènere s'ha popularitzat", ha explicat Grau. I és que ara, documentals, pòdcasts o llibres de True Crime són alguns dels productes més populars, entre ells el llibre Sense Pietat.

La presentació del nou treball d'ambdós cronistes ha estat organitzada pel TOT Sant Cugat, amb el suport d'Amat Cultura i la col·laboració del Mercantic, Òmnium Sant Cugat i la llibreria La Salvatge Llibres.

Vuit casos

Des de la seva pròpia experiència, ambdós autors han recollit un total de vuit casos en els quals van treballar com a periodistes de successos. "Expliquem relats periodístics que hem viscut en primera persona, ens autoconvertim en protagonistes en aquests casos", ha dit Grau. Els crims corresponen a casos comesos a les comarques gironines, zona on ambdós periodistes han treballat al llarg dels seus anys.

Aquest és el segon llibre que ambdós autors publiquen en conjunt, després de Sense Càstig, un llibre que recollia deu casos que no es van arribar a resoldre. D'aquesta manera, mentre a Sense Càstig el denominador comú dels casos era que tots havien quedat sense resoldre, en el cas de Sense Pietat el denominador comú dels crims explicats és la crueltat amb què es van cometre. "Quan vam publicar Sense Càstig ja teníem al cap fer aquest llibre. Volíem explicar casos que no vam incloure en el primer llibre perquè les víctimes no acabin oblidades", ha explicat Soler.

El paper de la justícia

Els autors consideren que en la majoria d'aquests crims s'observen mancances en la justícia per diferents motius. Segurament, i tal com han explicat, un dels crims més destacats és el de Fermí Villegas, un nen de 9 anys que l’any 1980 va ser violat i assassinat a Blanes, prop de casa seva. Mai es va trobar l’assassí i, segons Soler, "la investigació policial es va tancar massa aviat". Així mateix, Grau ha explicat que en la investigació d'aquest assassinat "hi va haver una sensació que hi havia una mena de mà poderosa que tapava les possibilitats de resoldre aquest cas".

I és que, com explica Tura Soler, a vegades la justícia no arriba per a tothom ni a tot arreu. "Els crims prescriuen, però la veritat no. Que un tema hagi prescrit no vol dir que periodísticament no puguis recuperar la veritat", ha dit Soler, que ha afirmat que les històries periodístiques i la veritat no prescriuen mai, encara que sigui difícil trobar-la.

Així mateix, respecte a la pregunta de si amb les noves tècniques d'investigació policial es podria resoldre algun d'aquests casos en els quals no s'ha trobat l'assassí, Soler opina que aquesta és una resposta impossible de saber i que, a més a més, un dels factors més importants en una investigació és la sort, la qual "sembla que sempre s’alinea amb els dolents".

"Abans, quan hi havia mètodes d’investigació molt precaris, quedaven sense resoldre aproximadament un 17% dels casos. Ara, amb totes aquestes tècniques d’investigació, la xifra de casos que no es resolen continua sent la mateixa. En moltes ocasions és qüestió de sort", ha reforçat Grau.

Catalunya, terra de crims

Un altre tema en què els autors han posat èmfasi és si Catalunya és una terra de cultiu per a cometre crims. Tal com ha detallat Soler, a Catalunya es cometen entre 60 i 80 crims a l'any. A més a més, ha complementat aquesta informació amb la dada que gairebé el 50% tant de víctimes com d'autors coneguts són estrangers.

Per la seva part, Grau considera que aquestes xifres es donen principalment perquè Catalunya és un territori amb molta frontera i molt de mar. Això fa que Catalunya s'hagi convertit en una espècie de "jardí europeu de la marihuana", amb moltes plantacions d'aquesta droga, la qual cosa provoca l'augment de crims esgarrifosos.

Reivindicació del periodisme

Així mateix, aquest no és només un llibre de narracions de crims. També és una defensa d'una forma de fer periodisme. "Hem perdut el fet de saber el perquè, i s’ha convertit en una cursa per ser el primer a llançar l’exclusiva", ha reflexionat Grau, que ha volgut reivindicar un periodisme antic que considera que avui dia ja no es pot fer ni per temps ni per diners. "És molt difícil fer el periodisme d’abans. Estem en una època en la qual tothom està informat i, alhora, està més desinformat".

Igualment, Grau ha volgut destacar la feina dels mitjans de proximitat (mitjans locals), ja que diu que són els que més s'apropen a aquest periodisme més tradicional. "Són els mitjans més fiables perquè parlen i coneixen les persones", ha argumentat Grau.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.