The Risas són Martí González (veu), Pol Cortés (veu) Aitor Franch (saxo), Aitor Sáez de Jáuregui (percussió), Albert Martínez (teclats), Andreu Marquès (bateria), Dani Hernández (guitarra), Gregori Hollis (trompeta), Klaus Stroink (trompeta), Ramon Regada (baix) i Sergi Aragó (trombó). Onze músics que dia 1 d'abril treien al mercat el seu segon disc, amb temes propis, que porta per nom Cucurelles.
El TOT Sant Cugat ha entrevistat les dues veus del grup, Martí González i Pol Cortés, per conèixer els secrets d'aquest nou treball.
Segon disc al mercat amb temes propis de The Risas. Com neix Cucurelles?
Pol Cortés (P.C.): El primer disc el vam fer una mica a corre-cuita i teníem ganes de prendre'ns un temps per compondre amb calma i tenir temes dels quals realment estiguéssim convençuts. Hem fet molta producció, perquè volíem que fos un producte del qual estiguéssim orgullosos. I tot això, amb la filosofia que tenim sempre: música de festa amb arrels de música negra.
A què es deu el nom de Cucurelles?
Martí Gonzélez (M.G.): No té gaire explicació. És una paraula que va sorgir, una mica com The Risas. Va sortir una paraula i vam apostar per ella.
P.C.: La paraula en si no té cap significat, però li hem donat. Partim de la idea que és una paraula absurda, i l'hem convertit en una cosa que per a nosaltres és molt significant.
M.G.: En el fons, som nosaltres; com ens diem carinyosament.
Què hi trobem al nou disc?
M.G.: Al disc hi ha 9 temes. Tot i que bastant diferents entre ells, crec que li hem trobat un punt d'unió. Ens ha ajudat molt la part externa, l'Eloi i el Miquel, la Fundación Tony Manero, que ens han produït el disc i ens han ajudat molt a donar una visió externa. També li han donat aquesta unió entre els 9 temes que, tot i ser molt diferents entre ells, al final sí que tenen sentit.
Com arriben fins aquest disc?
M.G.: Després del primer disc, l'any 2012, ens vam centrar en les versions. Això ens ha ajudat a compondre, perquè si vas desgranant una cançó d'algú que t'agrada et dóna pistes per fer els teus temes. Mai hem deixat de fer temes propis, i ara, ha sortit.
El presenteu el 15 d'abril a La Mirona, dins el Festival Strenes. Com serà la posada en escena?
P.C.: És el que hem anat fent sempre. No només la música, sinó una mica d'espectacle, amb coreografies i gags. Coses més fora de la música que fan que sigui un xou multidisciplinari.
M.G.: Fa molt de temps que fem versions, i ens ha ajudat molt tenir molt bagatge a l'escenari per poder veure què funciona més o menys, sobretot amb el públic festiu, que és el que volem.
Són bastant habituals de la Festa Major de Sant Cugat... Descobrirem enguany el nou disc?
P.C.: No seria d'estranyar...
Per on els portarà la gira de Cucurelles?
P.C.: De moment ens centrem amb l'estrena, i després traurem totes les dates juntes. Estarem per Catalunya, i segurament tornarem a Avinyó, on vam estar l'any passat. És un festival d'arts a peu de carrer.
I ja pensant amb nous reptes?
M.G.: Volem que aquest disc, sobretot el directe, sigui molt potent. Ens volem centrar en què el directe funcioni i rodar-lo. Però se'ns ha despertat el cuquet de compondre; suposo que no trigarem quatre anys a treure nou disc...
Poden definir-me el disc en una frase?
P.C.: Crec que és surrealisme ben fet. Són com dos extrems: l'absurditat de no saber de què parla el disc, però d'altra banda, les coses ben fetes.
M.G.: Aquest missatge absurd que no havia acabat de sortir, crec que amb aquest disc ha acabat de sortir del tot. Era més entre nosaltres, i amb aquest disc volem externalitzar-lo.