Tocar als carrers de Sant Cugat, el repte de la música Ariana Bofill

Va començar a tocar el piano quan tenia 4 anys. Ara, amb 31, és músic de carrer. Ariana Bofill és de Valldoreix, i descriu la seva relació amb la música com a una "vivència molt peculiar". De petita ja li agradava treure les cançons d'oïda, a partir del que sentia a casa. Amb tot, anava a classes de música, on feia peces de clàssic. "A les classes sentia com que la informació que em donaven m'acomplexava", explica, perquè "em feia dubtar del meu instint".

"És com si a un nen de tres anys, en lloc d'ensenyar-li a parlar com ho fa per instint, escoltant i imitant, li posessis un llibre i li diguessis que aprengués a parlar a través de la lectura", compara Bofill, recordant que "va ser una lluita interna, i crec que ni els professors n'eren conscients, perquè em feia vergonya dir-ho".

A l'hora de decidir que estudiar, va fer Batxillerat Científic. "En aquell moment vaig començar a passar-ho malament; em senti molt perduda, que no sabia què fer amb la meva vida". En acabar els estudis va decidir anar a viure a Irlanda. "Sentia que havia de veure món per decidir què fer amb la meva vida".

Durant l'any que hi va viure va conèixer un músic de carrer que tenia la seva edat, i en ell va veure un mirall. "Va ser llavors quan vaig saber que em volia dedicar a la música", admet. Però en tornar a Sant Cugat, la realitat l'esperava. "Em sentia perduda; hi havia la mateixa realitat de sempre, i no sabia com fer-ho amb el tema de la música", diu Bofill.

En aquell moment va decidir estudiar Biologia, i dos anys després es va passar a Filologia Anglesa i Francesa. Va ser amb la fonètica com va reconnectar amb la música, i es va preparar per accedir al Taller de Músics. Hi va entrar fent guitarra elèctrica, i amb 24 anys ja tenia clar que era la música al que volia dedicar la seva vida, però li faltava el punt exacte en el qual ubicar-se. Va provar-ho també amb el cant, accedint al Grau Superior de Cant, però la pressió va poder amb ella.

"En aquest punt va començar un procés interessant, perquè vaig decidir que jo seria la meva guia i la meva professora", es reafirma. Va ser en aquest moment quan va començar a donar classes de música a Mira-sol, adonant-se que amb nens s'aprenia molt. A més, va rebre una classe de Lluís Coloma que li va servir per progressar amb el piano. I uns mesos després, amb el seu company de pis, van començar a tocar junts. "Ell és bateria, i és la primera persona amb la qual em vaig entendre musicalment. Vam parlar de tocar al carrer, i ho vam començar a fer al Delta de l'Ebre, i després a Sant Cugat".

Un pas important en la seva vida. "Em feia molta vergonya tocar davant la gent que coneixia, per això vam marxar a fora, i fins i tot així, vaig estar una bona estona tancant amb els ulls tancats. Però els vaig obrir, i vaig veure que hi havia bona rebuda", recorda. Després d'uns mesos, Bofill va marxar a Estats Units, i en tornar, va participar d'un altre projecte musical com a cantant. Però les seves ganes d'experimentar la van portar a apostar per ella mateixa.

Al juny del 2016 va decidir que tocaria al carrer. Va començar a Sitges, Sabadell, Terrassa, la Costa Brava... i, finalment, Sant Cugat. "Vaig amb un teclat, guitarra i amplificador. Veus que la gent et rep, que té bona acollida el que fas, i vas agafant confiança", explica. "De cop sentia que tot anava a favor meu, i em va donar força. Això et dona ganes de fer allò que sempre havies volgut fer i no havies fet per por. Cada dia un repte nou, cada dia a un lloc".

"Sant Cugat era un repte molt important emocionalment, perquè aquí hi ha la gent que conec. Però cada cop que he vingut, he tret coses de mi mateixa i de la gent que coneixia. Se't trenquen prejudicis, i veus tota la humanitat que hi ha al darrere".

El principal problema amb el qual es troben els músics de carrer com l'Ariana és el buit legal sobre la seva pràctica. Moltes ciutats no tenen regulat aquest aspecte. "Et pots trobar amb una denúncia d'un particular i llavors la policia té l'obligació de fer-te fora; o et poden fer fora per fer ocupació de la via pública", explica Bofill. "A tot arreu et diuen que parlis amb l'Ajuntament, i omples instàncies, però mai reps resposta", continua.

"En altres llocs la policia no et diu res; al contrari, passen i et saluden. I la gent ho agraeix. És important que vegin que vas en serio, que ho fas bé, i que ets curós amb el que fas. Si la policia ho veu, també posen molt de la seva part per ajudar-te", explica. Hi ha altres llocs on l'activitat està regulada, com passa a Barcelona. A principis d'any, normalment, es fa una convocatòria i un sorteig, i s'assignen els espais on poder tocar.

Ariana toca a Sant Cugat, feina que compagina amb donar classes particulars de música. Una feina que li agrada pel que aporta. "Com he provat moltes coses, aquestes coses et dona eines, perquè cada nen és un univers, i els pots ajudar en funció del que se'ls dona", explica. Una feina que fa des del gaudi. "Si és com un joc, estan més concentrats, i veus els fruits".

Als seus alumnes, des de la seva experiència, sols els recomana una cosa: que no es rendeixin. "Els fruits arriben, encara que alguns cops sembli que no. Perquè es passen moments molt durs, però allò que creus que florirà, floreix, perquè quan una cosa et mou és perquè és una cosa que t'estimes. I si ho estimes, tu ets allò. Ho tens a dins".