Tocar el 2

Aquesta expressió gens encotillada de la visió del món que comparteix una comunicat acostuma a ser un bon termòmetre de la salut de la llengua. A més, pot resultar enriquidor des d’un vessant antropològic copsar els tòpics, els tabús i els elements de befa que hi són recurrents.

Convindrem que, pel que fa al català, hi abunden les expressions referents a la meteorologia (A l’agost a les 7 ja és fosc, Per l’abril cada gota en val mil...) i que hi conviu un cert gust per l’escatologia (Qui vulgui peix que es mulli el cul, Agafar amb els pixats al ventre...).

Nosaltres serem més pudorosos i us parlarem de l’expressió tocar el dos, que com tothom sap vol dir “marxar, guillar o pirar”. La teoria més acceptada sobre el seu origen afirma que l’expressió prové de la paraula dors. I és que abans, quan no s’havia inventat el cotxe, els carros eren tirats per cavalls als quals es “tocava“ el dors amb les xurriaques perquè es posessin en marxa. L’evolució fonètica ha fet que del dors dels cavalls es passés al dos. Tot i que no guarda cap relació amb el nombre primer, hi ha qui completa la frase tot dient: toquem el dos, que el tres ja és fora.