Tomeu Penya: “El concert a Sant Cugat és la proposta més senzilla de la meva carrera”

Tomeu Penya arriba en concert a Sant Cugat, a El Siglo. Què proposa al públic santcugatenc?

La meva proposta és possiblement la més senzilla de tot el que he fet en la meva carrera als escenaris. Sóc jo sol amb una guitarra. Molt proper, molt familiar, amb un format amb el qual puc parlar amb la gent i en què la gent em pugui demanar cançons... una cosa molt familiar, vaja.

Un format molt diferent al que té acostumat al seu públic!

Ja fa uns anys que m’he adonat que la gent vol sentir l’artista proper. No amb una orquestra amb 7 o 8 o 10. No té res a veure amb una revetlla, sinó que proposo una cosa més propera, senzilla i més familiar.

Tot plegat, presentant nou disc, i preparant-ne un altre...

Estic enregistrant ara un disc que sortirà per desembre. El que passa és que cada any jo en solc fer un, normalment, i l’últim encara no fa un any. El darrer és de novembre de l’any passat, i aquest tornarà ara per desembre. Sempre estic entre dos discos, jo!

I el que està enregistrant ara, quin Tomeu Penya presenta?

És una barreja de cançons noves que he escrit en un moment de molta inspiració durant aquests 7 o 8 mesos. Hi ha una barreja de tot el que és el mateix Tomeu, com a compositor, on hi ha moltes cançons de balades. I quan dic moltes vull dir 8, per exemple, d’estils diferents. I les altres sis cançons són de festa, de bulla, de country... és una barreja de tot. Fins i tot hi ha cançó sensual.

Una mica de tot!

El qui escolti el disc podrà sentir en Tomeu dins la seva salsa. Perquè en Tomeu, en el fons, és un cantautor verbenero!

Amb aquesta definició que fa de vostè mateix, com encaixa aquest concert íntim que proposa a Sant Cugat?

Perquè molta gent, molt públic, està acostumat a sentir en Tomeu amb cançons com “Illes dins un riu”, “Mallorquins i catalans”... i en aquest cas vull fer una espècie de repertori de cançons que són menys conegudes, possiblement, pel gran públic. I possiblement són més sinceres. No vull dir que les altres no siguin sinceres! Sinó que aquestes són unes cançons molt sentides, molt profundes, i que les històries que jo conto poden passar a qualsevol de qui les escolti.

No hi faltaran cançons del darrer disc, llavors.

Enamorant-nos és l’últim, que d’aquí res serà el penúltim disc. Sempre hi haurà cançons d’aquestes. El que et puc avançar és que del disc nou que encara no ha sortit, ja en cantaré alguna...

Hi haurà estrena a Sant Cugat!

Sí. Per primer cop! Perquè jo sempre solc estrenar les cançons després d’haver sortit el disc, però en aquest cas serà diferent.

Comenti una mica el repertori que oferirà.

Un repertori normal i corrent, del que faig normalment. El que tinc intenció de fer són aquestes cançons una mica divertides, com “Rock & Roll”, “Illes dins d’un riu”, “Havanera”... cançons que han estat i encara són conegudes. Que s’han sentit, encara s’escolten, i que a Catalunya qui més qui menys les coneix. Això serà el repertori que faré durant una hora.

Després serà el torn del públic...

Jo no faig bisos. Després del repertori li demano al públic que demani cançons. I faré les cançons que em demani el públic! Pensa que en tinc gravades 315, de cançons, però les últimes 15 encara no han sortit al mercat... Però si la gent vol demanar unes cançons, jo estic preparat per això!

315 cançons i disc nou amb nous temes! D’on treu la inspiració?

Treballant. Treballant, sempre, sempre... sempre seguit. Conduint el cotxe, treballant; caminant, treballant; en somnis, treballant... Sempre treballant. I sempre idees noves, perquè el món dóna voltes cada dia. Falta que llegeixis el diari, perquè hi veus unes notícies que, si ets una mica espavilat, et dóna idees.

Un punt de partida...

A mi em dóna idees per començar un punt de cançó. Després has de treballar, i treballar molt. Però cada dia pots tenir idees noves.

Amb un món que volta cada dia, i 30 anys de carrera, la seva música ha canviat d’acord amb els canvis del món que l’envolta?

Vaig començar, els primers discos, fent referència a l’ecologisme, conforme anaven canviant les Balears. De com jo les havia conegut abans, i com anaven canviant fins ser com són ara. És tot el que la indústria i el turisme havia anat canviant el que eren unes illes pageses, unes illes fantàstiques... Però clar, havia de veure les voltes per on van, i que va canviar tot a poc a poc. I vaig començar així, amb una mena de folklore mallorquí.

Fins aconseguir un estil propi.

A poc a poc vaig anar a la música country... una barreja de tota classe d’estils. Fins que jo mateix em vaig fer el meu propi estil. És realment tota una barreja de tot el que he viscut jo.

Parlant de canvis. Com viu el procés català?

Estic molt d’acord amb el que està passant ara a favor de Catalunya, o simplement a favor de la independència, moderada. Estic a favor perquè potser aquí a les Balears, si hi ha una trobada en suport de Catalunya, potser jo també hi estaria implicat. Però no sóc català. No me puc ficar en coses que realment no acabo de ser capaç d’explicar-ho perquè no sóc català. Però estic d’acord amb les vostres idees, igual que jo faria aquí, realment.

No s’ha ficat en política, però sí que ha defensat sempre la seva llengua.

L’idioma és una cosa que s’ha de conservar. I no sols conservar, sinó que s’ha de regar així com regues una flor. S’ha de regar un idioma perquè no desaparegui, sinó que quedi més arrelat dins de la nostra societat, sobretot a les Balears i a Catalunya. S’ha de cuidar. I no només cuidar, l’hem de fer més gran del que està per ara. S’ha de fer més necessari a les universitats, a les escoles de poble... tot el que sigui ajudar el nostre idioma és molt important.

La música és una eina per cuidar aquest idioma?

Sí. Cadascú ha de defensar la nostra llengua i els nostres costums així com pot. I jo, des del meu petit lloc, la defenso amb la música.