Torrent: “He buscat que la música de la Cantata de Nadal emfatitzi el text”

Què presenta la Cantata de Nadal?

La cantata d’enguany es fa amb textos de Narcís Comadira, i per a mi ha estat un repte molt interessant perquè és una visió de Nadal molt contextualitzada en la realitat de la vida social i de totes les contradiccions que té el ser humà dintre de la vida. És una visió que en alguns aspectes és crua, molt descriptiva d’aquesta realitat difícil, i això m’ha fet plantejar la cantata, des d’un punt de vista musical, des d’una perspectiva que contempla l’escriptura convencional, però al mateix temps utilitzant de la veu de formes especials per tal d’emfatitzar tots aquests aspectes dramàtics. La veritat és que és un text interessantíssim. Hi ha una gran quantitat de matisos que és el que a mi m’ha engrescat i m’ha fet viure la composició d’aquesta obra amb una gran il·lusió.

Havia fet alguna cantata abans?

És la primera cantata que escric i, de fet, és pràcticament la primera experiència que tinc amb el món coral, amb la polifonia vocal, i és un instrument d’un interès i d’unes capacitats expressives sensacionals.

Expliqui’ns el nom.

Prec eixut de Nadal és el títol de l’últim dels poemes que estan musicats dins de la cantata. La cantata consta de 8 números, dos dels quals són recitats amb acompanyament musical de fons. Són cites dels evangelis segons Sant Mateu i Sant Lluc que seran recitats per Mercè Arànega. Els altres sis números són de caràcter simfònic coral. La cantata ha pres el títol general de l’últim dels poemes que, a més a més, penso que sintetitza d’una manera especial l’esperit del text.

Què pretén transmetre?

M’agradaria que la música ajudés a emfatitzar el contingut del text. És un text molt potent, que porta dins seu tota una reflexió sobre el que significa el Nadal, i les contradiccions que porta. Per una banda, la celebració familiar, sovint el malbaratament de moltes coses; i d’altra banda, la realitat humana, que és com és. Penso que el text pretén explicar això, situar-nos davant d’aquesta realitat, i amb la música, jo he intentat que, per analogia, reflectís exactament el mateix i que acompanyés el text en el seu veritable significat.

Aquest és el repte!

Si aconsegueixo que el públic entri dins d’aquesta atmosfera, penso que hauré complert el meu objectiu. Ajustar la sensibilitat i atmosfera de la música, a l’atmosfera i la sensibilitat del text, i emfatitzar-lo, forma part del repte. La música té un poder especial a l’hora de despertar-nos sentiments, i si aquests sentiments complementen la intenció del text, aquest queda reforçat.