Una història de vida explicada en 145 capitells

Arnau Cadell és l’arquitecte de la construcció del claustre del Monestir. A partir del 1190, se li encarrega l’obra del nou claustre al mestre escultor, qui anteriorment havia fet el claustre de la Catedral de Girona.

El claustre actual està format per dues plantes. La primera, creada per Arnau Cadell, és romànica; la segona és posterior, del segle XVI.

Capitell d’Arnau Cadell

Capitell situat a la galeria est. És un autoretrat, un concepte inexistent en aquella època, i el qual explica la relació d’Arnau Cadell amb els monjos.

Al capitell es veu l’escultor treballant fent un capitell amb les eines necessàries i un altre personatge que se li acosta amb el que sembla ser un vol de brou.

Aquest aspecte podria demostrar que Cadell mai va cobrar el seu sou per part dels monjos mentre va viure allà, però sí que aquests li donaven tot el que necessitava.

El rentament de peus

Situat a la galeria est, davant la Sala Capitular. Capitell provinent de la Bíblia que remet a una acció de la vida quotidiana dels monjos fent referència a la regla de sant Benet de la humilitat.

Cada dissabte imitaven el rentament de peus que va fer Jesús a sant Pere, segons la Bíblia, i dos monjos rentaven els peus a la resta de la comunitat.

A més, cada dia dos pobres de l’exterior entraven al claustre, on se’ls oferia menjar i els rentaven els peus al lavatori.

L’arca de Noè

Situat al claustre major, galeria que toca a l’església. En aquesta galeria és on es troben gairebé tots els episodis de la Bíblia.

Aquest capitell té una gran relació amb una de les regles benedictines, la qual parla sobre el vi.

Demostrant els efectes del vi sobre Noè, el capitell podria recordar als monjos que com diu una de les seves regles “l’ideal seria que no beguessin, però com és impossible de controlar, que en beguin però amb moderació”.

Darrera multiplicació dels pans i els peixos

Situat al claustre major, galeria que toca a l’església, mirant cap al patí.

És un dels capitells que més clarament demostra les tasques que els monjos desenvolupaven en el seu dia a dia.

En cada una de les cantonades del capitell es poden veure monjos escrivint, llegint, entre altres.

Els monjos s’instal·laven al claustre major quan feia bo per desenvolupar des d’allà les seves tasques d’scriptorium i copiar i traduir manuscrits.

Les sirenes

Situat al claustre cellerer, la galeria més propera a l’exterior. Molts dels capitells que hi ha en aquesta galeria posen de relleu la confrontació entre el món exterior i l’interior.

En aquest cas, aquest capitell vol recordar als monjos que quan surtin al carrer es trobaran dones que els poden enganyar.

És un missatge per recordar el seu vot de castedat abans de sortir a la vila a fer les diverses tasques que desenvolupaven com a poder principal.

Paràbola del pobre Llàtzer i el ric Epuló

Situat al claustre cellerer, just davant del que havia estat la primera porta del claustre. Amb l’objectiu de recordar que cal ajudar els pobres, aquest capitell mostra la història del pobre Llàtzer demanant ajuda al ric Epuló.

Llàtzer mor i va al cel i, en morir Epuló, va a l’infern per no haver ajudat a qui ho necessitava.

Cada dia, mentre tots els companys feien la migdiada, hi havia un monjo encarregat de recollir tot el que havia sobrat i repartir-ho entre els pobres.

La porta original del claustre

A la dreta de la porta actual s’intueix la porta original abans que fos tapiada.