Vespre de poesia per homenatjar a Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater és ben conegut a la ciutat per la seva tasca d'intel·lectual dins el món literari català i pels anys que va viure a Sant Cugat. Però són pocs els que han llegit i coneixen la seva obra. Per aquest motiu, i coincidint amb el quarantè aniversari de la seva mort, el 27 d’abril del 1972, aquest divendres s'ha fet una lectura dels poemes i textos de l'escriptor. 

La lectura de poemes
L'actriu santcugatenca, Gisela Figueras, ha estat l'encarregada de conduir l'acte interpretant la persona de Ferrater, sempre amb ulleres de sol, que tant caracteritzaven l'escriptor. Una seixantena de persones de tots els àmbits de la vida social santcugatenca han llegit i interpretat alguns dels poemes que va escriure Ferrater. Entre lectura i lectura Joan Puntí i Jordi Lara han reproduït fragments de l'entrevista que Baltasar Porcel va fer a Gabriel Ferrater i que va sortir publicada a la revista Serra d'Or, l'any 1972, on hi va col·laborar els darrers anys de la seva vida. A l'entrevista l'escriptor explica l'exili de la seva família a França durant la Guerra Civil espanyola i també narra el seu passat de jove i de més gran com a professor a la Universitat Autònoma.

L'acte s'ha fet a l'exterior de la galeria santcugatenca, Canals-Galeria d'Art, al carrer de la Creu, que juntament amb l'Ajuntament de Sant Cugat i el Programa Nacional de Foment de la lectura de la Generalitat de Catalunya, han organitzat la iniciativa. El propietari de la galeria, Josep Canals, ha explicat que en una ciutat d'alt nivell cultural com és Sant Cugat, "la poesia, igual que passa amb la música o la pintura, també hauria de ser visible al carrer".

A més, hi han participat la presidenta d'Òmnium Cultural de Sant Cugat, Mª Rosa Caballé, el fotògraf Jordi Camí, l'escultora Neus Colet, el poeta Lluís Calvo, l'historiador Jordi Casas, o el sotsdirector del Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat Àlex López, entre altres.

La petjada de Ferretater
Gabriel Ferrater va néixer a Reus l’any 1922. L’any 1966 es va instal·lar a Sant Cugat, on es va suïcidar al 1972. Va ser professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma, i va convertir el restaurant El Mesón en un espai de coneixement i debat on es trobaven intel·lectuals de Sant Cugat i d’altres ciutats. Ferrater va ser una de les influències més grans en la literatura i la poesia catalana de la segona part del segle XX. La seva obra la trobem recollida en tres publicacions: Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va ser la darrera obra de la seva carrera.

Tot i els quaranta anys que han passat des de la seva mort, la petjada de Ferrater a Sant Cugat segueix molt vigent a la ciutat amb la Biblioteca Gabriel Ferrater i el Premi de Poesia Sant Cugat, també amb el seu nom.