Villalba: “Quan un país prescindeix de l'eina del pensament, va cap avall”

Coincidint amb la celebració de l'Any Ramon Llull aquest 2016, el professor santcugatenca Pere Villalba publica tres volums que recullen cronològicament tota la vida i obra de Ramon Llull. Igualment, s'ha publicat un llibre manual, Ramon Llull. Escriptor i filòsof de la diferència, que es presentarà aquest divendres, 15 de gener, a Canals-Galeria d'Art de Sant Cugat.

Pere Villalba és professor emèrit de la UAB, Doctor honoris causa per la Universitat de Palerm, Acadèmic de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, membre editor de les obres llatines de Ramon Llull (ROL) i Membre de la Maioricencis Schola Lullistica.

El TOT Sant Cugat ha parlat amb el professor per conèixer la importància de Ramon Llull i la seva obra.

Enguany se celebra l'Any Ramon Llull. Quin valor li mereix aquest fet?

Ramon Llull fa set segles que està esperant un reconeixement públic per part de l'església. Durant aquests set segles s'han anat fent intents de canonització, que és un gran títol, però sempre s'han anat retardant. Quan el Papa Ratzinger va canonitzar la monja benedictina Hildegard von Bingen, va afirmar que ara tocava anar per Llull. I Ratzinger és un intel·lectual alemany. A Alemanya, Llull es coneix molt.

Com és?

Allà hi ha l'únic institut dedicat a l'estudi de Ramon Llull en les seves obres llatines. I en té 221 d'obres llatines. És un institut, el Raimundus-Lullus-Institut, que està a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, i només es dediquen a publicar les obres de Ramon Llull, fent-ne una visió crítica. Es publica dins la col·lecció Corpus Christianorum, i ja s'han publicat 36 volums des de finals dels anys 50.

Ha dedicat molts anys a l'estudi de Ramon Llull. Què l'ha portat a fer-ho?

L'any 1988 vaig anar a Dinamarca, perquè estudiava un historiador jueu, Flavi Josep. De baixada, vaig parar a la Universitat de Friburg, i em vaig presentar. Sabien que sóc de filologia clàssica, i em van dir que tenien el llibre Arbor scientiae, amb dificultats perquè algú el fes. Vaig acceptar. Va ser una cosa casual, o providencial, com jo en dic. I sempre m'ha agradat. He seguit fent coses sobre autors clàssics, però porto des del 1988 dedicat a Ramon Llull.

Quan va veure la llum aquesta obra?

L'any 2000 vaig publicar l'edició crítica d'Arbor scientiae; tres volums d'una sola obra. Em vaig passar 13 anys llegint 18 manuscrits per fer-ho possible. I des de llavors, vaig començar a dedicar-me a l'obra que ara es publica.

Parli'm ara dels tres volums sobre Ramon Llull que es presenten coincidint amb l'Any Ramon Llull.

El primer volum ja s'ha publicat i és una tercera part de la seva vida. En conjunt, els tres volums són tota la seva vida dividida en tres parts, amb una certa coherència. El primer volum inclou 37 obres que formen una mena d'unitat. El segon té fins a la 105, i el tercer, de la 106 a la 275.

Quin és l'objectiu d'aquesta gran obra?

Si va a una llibreria i pregunta per obres de Ramon Llull, fins aquest any els sorprenia fins i tot el nom. Li buscaran i tenen alguna cosa, normalment, El llibre de les bèsties o Amic e amat, que són grans peces, però sols això. I, en canvi, l'any 57 i l'any 60, que eren moments molt difícils aquí a Catalunya, hi va haver un grup de professors que es van reunir i van publicar dos volums, Obres essencials. Allò és una meravella, però està exhaurit. No s'ha fet res més en aquesta línia.

Sí que hi ha altres estudis, però...

S'han fet grans estudis, perquè fa un segle i mig que investiguem Ramon Llull, però són estudis puntuals, molt profunds, molt allunyats dels interessos d'un estudiant normal que s'està formant. Com el que ara publiquem, no s'havia fet mai. Sí que hi ha unes vides, crec recordar de l'any 32, però admeten la llegenda. Calia fer una cosa tocant de peus a terra.

A més d'aquesta gran obra, acaba de publicar una obra més manual, Ramon Llull. Escriptor i Filòsof de la Diferència. Com és?

Mentre preparava els tres volums, vaig estar veient la necessitat d'una cosa manual, que la gent la pogués consultar. L'he fet en 4 o 5 anys, treballant sobre material que feia uns quinze anys que ja tenia recollit. Aquí hi és tot. Però tot i que se'l coneix com “filòsof de l'acció”, perquè no era un senyor que sols escrivia, sinó que a més caminava, jo he preferit posar-li “filòsof de la diferència”.

Per què li ha canviat el nom?

Hi ha un historiador de la filosofia de començament dels 70 que li va atribuir filòsof de la diferència, i certament m'agrada més. Perquè vostè és l'altre, jo sóc l'altre, i l'àrab és l'altre. Jo no prenc possessió d'ell. Som tots tot, però diferent. És a dir, el respecte a la persona en la seva diferència. I això, posat al seu nivell místic, Déu és l'altre i jo sóc l'altre, no hi ha fusió. La unitat no vol dir fusió. Hi pot haver unitat però amb diferència. Cadascú conserva la seva diferència. És per això que Llull no anava a convertir, sinó a parlar amb els filòsofs àrabs, a exposar-los la seva doctrina amb la seva ars. I són ells qui han de fer el camí de persuadir-se. La diferència és un dels principis universals establerts ja per Aristòtil: gènere, espècie, diferencia, propietats i accidents. Amb aquestes cinc coses ho expliquem tot.

Unitat, diferència... són conceptes ben actuals...

El pensament sempre és actual. És diferent el pensament reduccionista, l'opinió.

Tornant al principi. Per què és tan desconeguda la figura de Ramon Llull a Catalunya, o a Espanya, i tan coneguda a Alemanya?

El nivell cultural sempre ha estat baixíssim a això que en diem Espanya, o a això que en diem Catalunya. Alemanya és la mare de l'Europa des del segle vuitè amb Carlemany. Tenia els grans consellers, els grans intel·lectuals de l'època. Avui en dia, un president d'aquí, té consellers filòsofs? El que es veu molt són aquests professors d'universitat que fan de contertulians. No veurà un professor alemany anar a la tele a fer de contertulià. A Alemanya, menjar, casa i cultura estan a primera fila. Quan un país prescindeix de l'eina del pensament, va cap avall. I a Espanya, aquest aspecte de la cultura ha estat sempre oblidat.

Pot canviar?

Sóc positiu, però costarà. Jo vull contribuir a construir aquesta Catalunya amb aquesta obra. Una cosa que no està valorada pel preu. Són llibres que es regalen. Allò que queda plasmat en un llibre, perdura, encara que no s'ho llegeixi ningú.

Ara presenta el llibre manual a Sant Cugat. Què els hi vol explicar?

Què és Ramon Llull. A les primeres paraules del llibre ho dic: és un intel·lectual laic de la Baixa Edat Mitjana. I ja està. I sobretot m'agrada explicar que no és Ramon Llull. Perquè malgrat que la gent hi té poc accés, corren sempre una sèrie de qualificatiu sobre Ramon Llull, que li donen mala imatge. L'anomenen convertit, i no ho és; va canviar de vida. No és autodidacta; no va anar a la universitat, però als convents de Mallorca tenien mestres, biblioteca... No és un utòpic, en el sentit de llunàtic. Toca de peus a terra. Ara, que la seva empresa tingues un punt d'utòpic... però hi ha utopies realitzables. Va escriure 275 obres... d'utòpic res. Era un senyor molt seriós. Potser no somreia mai, però tenia molta ironia.

I qui és?

És un home que senzillament va canviar de vida. Es va convertir a una vida d'austeritat, senzilla. I en aquesta situació va veure tres objectius. Un és dedicar-se al tema dels àrabs, de treballar amb ells. Després, crear unes escoles de llengües, perquè és important aprendre la llengua de l'altre, d'aquest que és diferent de mi. I tres, escriure un sistema, el millor del món. Ell ho diu així. És la seva art. Són unes maquinetes, que algunes es mouen, que és la lògica combinatòria. Una ajuda a l'argumentació. Ell va ser el creador de la lògica matemàtica, de la lògica combinatòria.