Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Situat al bell mig del carrer de Santa Maria, hi ha Cal Bolet, un d’aquells comerços tradicionals que cada vegada són més escassos a la ciutat, i encara més al carrer de Santa Maria, on les franquícies i les noves botigues es van alternant els espais.
Des de fa 68 anys, Cal Bolet obre les seves portes per vendre diferents productes de vímet, com ara tot tipus de cistells. La tieta de l’Àngels Auladell regentava l’establiment i quan es va jubilar, l’Àngels va agafar el relleu al capdavant de la botiga, i d’això ja fa 30 d’anys. “Va començar l’any 44 , abans veníem coses de fusta, com escales, fustes de planxar, també somiers, que ara no es fan servir... Tot el que és de fusta ha desaparegut i ara no tenim res de fusta”, diu l’Àngels.
L’Àngels no sap ben bé com explicar el secret per aguantar tants anys, recorda que el carrer ha canviat molt i que ella encara aguanta. “El carrer no té res a veure amb quan jo era petita, d’abans només quedem nosaltres i la Fabriqueta”. Pel que fa a la diferència que es pot trobar entre un comerç de tota la vida i un altre establiment del mateix rang situat en una gran superfície, la propietària apunta que el tracte de proximitat no és el mateix en un lloc o en un altre. “ No és el mateix anar a una botiga on t’atén el propietari o a una gran superfície”. Els clients que compren a Cal Bolet són gent del poble, els de tota la vida, però també hi van els nouvinguts.
El nom de Cal Bolet prové de l’època del besavi de l’Àngels. A La Unió es feien subhastes i ell va portar a subhastar un bolet que era molt gros, i sempre més la casa ha estat coneguda com a Cal Bolet.
Des de fa 68 anys, Cal Bolet obre les seves portes per vendre diferents productes de vímet, com ara tot tipus de cistells. La tieta de l’Àngels Auladell regentava l’establiment i quan es va jubilar, l’Àngels va agafar el relleu al capdavant de la botiga, i d’això ja fa 30 d’anys. “Va començar l’any 44 , abans veníem coses de fusta, com escales, fustes de planxar, també somiers, que ara no es fan servir... Tot el que és de fusta ha desaparegut i ara no tenim res de fusta”, diu l’Àngels.
L’Àngels no sap ben bé com explicar el secret per aguantar tants anys, recorda que el carrer ha canviat molt i que ella encara aguanta. “El carrer no té res a veure amb quan jo era petita, d’abans només quedem nosaltres i la Fabriqueta”. Pel que fa a la diferència que es pot trobar entre un comerç de tota la vida i un altre establiment del mateix rang situat en una gran superfície, la propietària apunta que el tracte de proximitat no és el mateix en un lloc o en un altre. “ No és el mateix anar a una botiga on t’atén el propietari o a una gran superfície”. Els clients que compren a Cal Bolet són gent del poble, els de tota la vida, però també hi van els nouvinguts.
El nom de Cal Bolet prové de l’època del besavi de l’Àngels. A La Unió es feien subhastes i ell va portar a subhastar un bolet que era molt gros, i sempre més la casa ha estat coneguda com a Cal Bolet.