Baurier: "L’aigua és un servei econòmic i potser el més important"

Sorea, l’empresa que gestiona el servei municipal d’aigua a Sant Cugat, aposta per la proximitat amb el client per resoldre els conflictes derivats amb el pagament de la factura de l’aigua. Segons el director de Concessions, Manuel Baurier, “al final, del que es tracta és de ser creatius pensant primer en les persones”.

Es pot considerar Sant Cugat una ciutat que consumeix molta aigua?
És una ciutat en què hi ha molt habitatge unifamiliar i això fa que el nivell de consum sigui superior al d’una ciutat vertical, on el consum es redueix a l’ús domèstic. A les cases unifamiliars hi acostuma haver jardins i això fa que el consum sigui més alt. Tot i així, per les característiques de la ciutat, s’ha de dir que el consum que es fa a Sant Cugat és molt eficient. A Sant Cugat s’ha fet una aposta important perquè el consum sigui el més òptim possible. Això clarament es veu en el volum d’aigua que s’està facturant, que va a la baixa.

Aquest descens el provoca l’optimització del consum o també hi ha altres motius?
Hi ha diversos factors. Un d’aquests és aquesta optimització, però també s’han produït situacions que han provocat que la gent consumeixi menys. Jo en destacaria una, l’any 2012, quan es crea un nou cànon de l’aigua que va fer que els preus s’incrementessin molt en funció del consum. Va ser un increment molt sobtat i això es va notar en un descens del consum.

Com s’ha optimitzat el consum de l’aigua a Sant Cugat?
Sant Cugat ha fet una aposta clara en aquest sentit, amb ordenances, per exemple, que obliguen que en la construcció nova es faci un ús separatiu de l’aigua o de recollida d’aigües grises. Això a altres llocs no s’ha fet. També, pel que fa al consum públic, s’estan implantant sistemes de reg intel·ligent, hi ha projectes sobre la taula per utilitzar aigües regenerades per regar els parcs públics...

Què fa Sorea per estar al costat de les persones, especialment d’aquelles persones que tenen més dificultats per pagar el rebut de l’aigua?
Aquesta és una de les bondats de la col·laboració públicoprivada. Nosaltres no deixem de gestionar un servei públic, de manera que una de les nostres prioritats és el ciutadà. El fet de ser un servei municipal ens permet estar més a prop de la ciutadania.

Nosaltres creiem que amb la situació que estem vivint avui dia, una situació de crisi molt prolongada, hem de poder donar solucions a la ciutadania, per exemple, per pagar el rebut de l’aigua. Hi ha moltes maneres: amb sistemes d’aplaçament del pagament o amb tarifes bonificades... Al final del que es tracta és de ser creatius pensant primer amb les persones. Hem de buscar sistemes sostenibles perquè tothom pugui tenir accés a l’aigua.

Si una persona no paga reiteradament el rebut, se li talla el subministrament?
Això és com quan vas al supermercat i compres uns aliments que són de primera necessitat: passes per caixa i pagues. El fet d’estar a casa, obrir l’aixeta i que caigui un raig d’aigua cristal·lina és gairebé un miracle. Hem de ser capaços de valorar el fet de tenir aquest raig d’aigua a casa. Això té un cost i hem de garantir que tothom ho pagui. És cert que no tothom pot pagar-ho, i en aquests casos s’han d’intentar trobar els mecanismes perquè es pugui pagar. Però si hi ha una persona que comet un frau i “roba l’aigua”, a aquesta persona se l’ha d’amonestar.

A Sorea també tenen la figura del defensor del client.
Per a nosaltres, l’objectiu al final és que es puguin resoldre totes les situacions de manera àgil i poder donar resposta a totes les situacions a través dels canals de comunicació que tenim. I la veritat és que hi ha poques situacions, però a vegades hi ha petits problemes entre les dues parts que s’enquisten. En aquestes situacions és quan és necessari una tercera persona que no conegui que està passant, que arribi i proposi coses diferents. En general el que està proposant el consumer council està donant molt bons resultats.

A Sant Cugat hi ha la percepció que l’aigua és cara. És així?
Jo crec que és un tòpic. Crec que és dels serveis que, si compares amb la resta, és dels més econòmics i potser el més important. De totes maneres a la factura de l’aigua hi ha molts conceptes. De fet, el preu del servei de l’aigua no arriba al 50%, és un 46%. En l’altre 54% hi ha el cànon que es recapta per l’Agència Catalana de l’Aigua, la recollida de residus, la taxa de clavegueram, l’IVA... En el 46% del preu del servei també s’inclou el preu de compra de l’aigua a un tercer. Al final, si haguéssim de comptabilitzar el preu del servei de Sorea, faria pessigolles.

Hi ha molta diferència de preu entre la factura de l’aigua a Sant Cugat i a un altre municipi?
Al final, a tot arreu s’acaba pagant el mateix. El que passa és que aquí es paguen conceptes com el TMTR (taxa metropolitana de tractament de residus), que es paga a l’àrea metropolitana, que a la resta de municipis es paga d’una altra manera, no amb la factura de l’aigua. Però l’acaba pagant igualment. També en funció del municipi s’inclou la taxa de clavegueram, cosa que jo considero que és important. Pensa que l’aigua tal com surt per l’aixeta, marxa. I com més consumeixes, més aigua envies a la claveguera. Per tant, té tota la raó del món que el preu del clavegueram es pugui repartir entre els ciutadans en funció del consum d’aigua que es faci.