Comitè de l'1 de Maig: "Pots treballar i ser pobre. Avui la vida és més precària"

Un grup de santcugatencs i santcugatenques ha impulsat el Comitè de l’1 de Maig de Sant Cugat i ha organitzat una jornada reivindicativa per aquset dissabte 28 d’abril, a la plaça del Coll, sota el títol ‘Lluites compratides, objectius comuns’. En parlem amb Oriol Sánchez i Carlota de Sojo.

Com s’impulsa el Comitè?

Persones amb diferents trajectòries i lluites en diversos àmbits (drets socials, feminisme, habitatge, pensions, democràcia...) vam decidir crear el comitè. Amb el panorama actual de la retallada de drets polítics, socials, civils i laborals; vem veure la necessitat de fer de l’1 de maig una trobada de diverses lluites.

No serà només una reivindicació laboral?

L’1 de maig és el dia de la classe treballadora. Però els treballadors, a part de precarietat laboral, també pateixen per arribar a final de mes i pagar el lloguer, amb la llei mordassa s’han retallat drets de manifesació i reunió, la lluita de les pensions... Pots tenir feina i ser pobre i cotitzar tota la vida tampoc t’assegura una vellesa amb dignitat. No podem aïllar el treball de la resta de condicionants que fan que avui la vida sigui més precària.

El missatge és que la crisi ja s’està superant.

Qui l’ha superat? Els rics són més rics, però la gent que té feina no té res garantit. Si a Sant Cugat haver superat la crisi vol dir que han pujat els preus del lloguer, doncs molt bé. Però qui l’està pagant?

Sant Cugat és de les ciutats amb menys atur.

El que hem de veure és en què s’ocupa la gent i en quines condicions treballa, sobretot en el sector serveis. Hi ha molts treballs amb sous baixos i condicions precàries. Són realitats amagades que es maquillen amb la tasa d’atur, que no explica tota la realitat laboral.

Venim d’un any amb moltes mobilitzacions. Què n'espereu de l'1 de Maig?

L’1 de maig és un punt de trobada i confluència de moltes lluites. Veient els precedents de l’últim any de lluita, s’han aconseguit coses i hi ha molt context de mobilització. El 8 demarç es va veure que hi ha moltes dones que han dit prou. El fet de mobilitzar-se et permet col·lectivitzar les problemàtiques i veure que les solucions s’aconsegueixen sortint al carrer. Tallar una via del tren et permet fer visible aquesta lluita.

Què heu preparat pel 28 d'abril a Sant Cugat?

Volem fer una jornada de lluita i reflexió. Farem una taula rodona amb diferents col·lectius de lluita, com el Sindicat de Llogaters, el CDR, els pensionistes, el Comitè de Vaga Feminista o la CGT... Volem generar un espai transversal de lluita i posar en conjunt les nostres reflexions per apostar per un model de societat on es tinguin en compte els nostres drets socials, civils i polítics. També hi haurà grups musicals i un dinar popular. Reunir totes les lluites és una victòria.

Els sindicats majoritaris sembla que quedin una mica desplaçats de la nova lluita laboral?

Els sindicats majoritaris des de fa molts anys defensen més els seus interessos corporatius que els de la classe treballadora. Per això volem comptar amb la CGT, per veure com afronten la lluita laboral en contextos molt precaris. Volem comptar amb gent organitzada del Telepizza, que és un exemple de la forma de treball que no és la fàbrica de tota la vida. És el sector serveis, on la majoria de santcugatencs treballa, i que fragmenten i divideixen l'associació sindical dels treballadors. Sovint els sindicats majoritaris defensen treballadors amb jornades completes i uns sous que no són habituals en el conjunt de la població.

La reivindicació per l'accés a l'habitatge serà una de les qüestions a reinvidicar.

Vivim en una ciutat on el lloguer és cada vegada més alt i on hi ha una fuga de gent que no es pot permetre aquests preus. Els joves no es poden emancipar i s'han de quedar a casa els pares. Fem una demanda de polítiques reals que permetin que els santcugatencs es puguin quedar a viure a la ciutat, ara mateix no passa.

Els pensionistes a Sant Cugat i arreu del país estan molt mobilitzats. Què us sembla?

Volem comptar amb els pensionistes, és una lluita per la dignitat després d'una vida de feina i esforç. Més que mai és una lluita pels pensionistes actuals i pels que venim depsrés. Són un pilar de les lluites socials, ens faria molta il·lusió comptar amb ells.