Salaris més baixos, més atur, més jornades a temps parcial i més risc de pobresa. És la realitat de les santcugatenques i que corroboren les dades sobre el mercat laboral i l'ocupació de Sant Cugat que ha analitzat el TOT amb motiu del Dia de la Dona, aquest 8 de març. Unes dades que posen de manifest la desigualtat en el mercat laboral. Enguany, el lema del 8-M a Sant Cugat és justament Trenquem el sostre amb l'objectiu de reflexionar sobre les desigualtats que encara pateixen les dones i la necessitat de trencar les barreres que impedeixen una societat plenament igualitària.
Una de les conclusions clares dels estudis és que les dones són les que encara assumeixen majoritàriament les tasques de cures i atenció de familiars, el que impacta directament en la seva vida laboral.

La diferència salarial: 16.000 euros menys de sou
La bretxa salarial és una de les principals desigualtats que pateixen les dones i els motius són múltiples. Les diferències entre sectors, edats i nivells de formació també varien. En l'àmbit general, els homes santcugatencs cobren de mitjana 58.106 euros bruts anuals, segons dades de l'Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental. En canvi, el salari mitjà de les dones 42.498 euros. És a dir, els santcugatencs cobren de mitjana 16.000 euros més que les santcugatenques, el que suposa una bretxa salarial del 26,9%. Aquesta desigualtat és encara més patida per les dones estrangeres. Les santcugatenques estrangeres cobren un 21% menys que les santcugatenques amb nacionalitat espanyola.
Sant Cugat és la població del Vallès Occidental amb una bretxa més accentuada. La diferència salarial del 26,9% es troba molt per sobre de ciutats veïnes com Barcelona (17,1%) o Rubí (19%) i també de la mitjana catalana (17,6%). Tot i això, la realitat és que els salaris dels santcugatencs són molt més elevats. Mentre les dones de Sant Cugat cobren de mitjana 42.500 euros, les de Rubí se situen en els 24.000 i les catalanes en els 26.000.
D'altra banda, la bretxa salarial a Sant Cugat s'ha anat reduint els últims anys, passant del 33,9% al 2016 al 26,9 al 2022.
On hi ha més desigualtat?
Les dones de més de 55 anys són les que pateixen una major desigualtat salarial. En aquesta franja d'edat, la bretxa és del 42%. És a dir, les dones santcugatenques de més de 55 anys cobren un 42% menys que els homes. En canvi, entre els 16 i els 34 anys no hi ha cap diferència. Així, la bretxa salarial comença a partir dels 34 anys, coincidint sovint amb l'etapa de tenir fills o haver de tenir cura de la família. Com constaten les dades, les dones són les que renuncien més a la feina per fer aquestes tasques de cures familiars.
D'altra banda, la bretxa salarial més elevada es dona en els grups de llicenciats, enginyers i alta direcció, cosa que posa de manifest el sostre de vida i el fet que avui dia encara una majoria d'alts executius són homes. A tot Catalunya, 6 de cada 10 directius i gerents són homes. El 2010, eren 7 de cada 10.
Una de cada quatre santcugatena estrangera té risc de pobresa
Una dada simptomàtica és que la bretxa salarial és més accentuada en perfils universitaris que no amb estudis bàsics. La bretxa en dones amb estudis universitaris superiors és del 30%, mentre que amb estudis primaris arriben a cobrar més les dones.
Tot plegat porta al fet que les dones pateixen més risc de pobresa. El 7,6% dels santcugatencs tenen una situació de risc de pobresa moderada, mentre que en les dones és del 8,4%. Amb les estrangeres santcugatenques es dispara fins al 25%.
Renunciar a la feina pels fills o per cures
Els motius d'aquesta desigualtat laboral són múltiples, però un d'evident és que les dones assumeixen més tasques de la llar i de cura de fills o familiars d'edat avançada. Gairebé una de cada cinc santcugatenques treballen amb contractes parcials, mentre que en el cas dels homes és del 13,5%. Són xifres del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
L'Observatori del Treball analitza els motius en l'àmbit català. El 17,4% de les dones amb jornada parcial, l'ha agafat per tenir cura de nens o adults malalts, incapacitats o gent gran. En el cas dels homes és només el 3,5%. A més, un 7,4% de dones té una jornada parcial per atendre altres obligacions familiars o personals. En els homes, és un 5,5%. En canvi, el 23% dels homes amb jornada parcial ho ha triat per seguir cursos d'ensenyament o formació. Un percentatge que cau fins al 10% en el cas de les dones. És a dir, les dones renuncien a jornades completes per tenir cura de familiars, mentre que els homes ho fan per formar-se.
D'altra banda, el percentatge d'inactivitat és molt més major en dones (44,3%) que en homes (33,7%). Altra vegada, el motiu està relacionat amb les tasques de la llar. El 24,7% de les dones en situació d'inactivitat ho està per assumir tasques de la llar, mentre que en el cas dels homes és del 4,9%
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.