Juguem al mirall?

Es tracta només d’imitar gestos, moviments i repetir les paraules de la persona que tenim al davant i és una cosa que diverteix moltíssim els nens, a més que de manera natural acostumen a imitar els grans, allò que veuen i escolten.

Això es produeix des que arriben al món, la imitació.

El petit arriba al món preparat per aprendre i una de les coses que més l’ajuden a això és la imitació.

Això es produeix gràcies a les neurones mirall que tenen els nens, responsables de la conducta imitativa.

En el nadó la imitació és una capacitat innata i és la seva primera forma d’aprenentatge.

Com veureu, als nens, tot en les cares humanes els resulta atractiu. No només miren, sinó que també intenten copiar expressions.

I, per descomptat, el primer en el que es fixen i que tenen com a model són les mares.

“Les mares són un mirall per als seus fills. El nen mira la cara de la seva mare i es veu a ell mateix. Ella mira el nadó i la seva expressió reflecteix allò que veu en ell. Ambdós s’imiten mútuament”, va dir en una ocasió el pediatre britànic D. W. Winnicott.

Aquesta és una altra de les coses que fa que el vincle entre mare i fill sigui especialment fort.