La casa Vasconcel de Sant Cugat, bressol dels perfums

París, 1901. Mary Elizabeth Dabin, d’una família de l’alta societat, funda un laboratori de perfums i cosmètica amb la marca comercial Vasconcel. Sant Cugat, 1905. El senyor Enric Calado encarrega a l’arquitecte Eduard Balcells i Buïgas la construcció d’una casa en uns terrenys més enllà del Monestir, zona que ara es coneix com plaça d’en Coll. Barcelona, 1906. Un burgès català anomenat Gabriel Lluch es fa construir una casa d’estiueig a l’entrada de Sant Cugat. L’arquitecte és el senyor Eduard Balcells. Oceà Atlàntic, 1912. S’enfonsa el Titànic a causa del xoc amb un iceberg. París, 1913. Joaquim Negre crea la companyia de Reaseguros Negre. Sarajevo, 1914. L’assassinat de l’arxiduc Francisco de Àustria dóna pas a la Primera Guerra Mundial.

 

 

Aquets fets aparentment inconnexos entre ells esdevindran amb el temps els elements d’una història en alguns moments increïble i rocambolesca, però realment interessant i lligada a la nostra ciutat. Quan arribes a Sant Cugat provinent de Barcelona per la carretera de l’Arrabassada, després del revolt de  les Bruixes trobes a mà esquerra un impressionant edifici modernista conegut com la Casa Lluch o Casa Vasconcel. Les façanes de la casa estan fetes amb quadres de morter vermell contrastant amb estuc blanc i ceràmiques blavoses i li donen un aspecte únic dins de l’estil modernista. L’interior disposa d’espais molt amplis amb un galeria a la part del darrere de vidre que rep el sol tot el dia. La gran majoria de la gent de Sant Cugat la coneix de vista, però quasi ningú o molt pocs coneixen la seva història i, per tant, el que han viscut aquestes parets.

Els inicis de Vasconcel

Quan va crear la firma Vasconcel a París, poc es podia imaginar Madame Mary Elizabeth Dabin que uns anys després acabaria en un petit poble proper a Barcelona i de nom Sant Cugat del Vallès. La seva arribada es produeix per un seguit de fets totalment atzarosos i impossibles d’esperar d’una manera lògica. Però abans d’explicar-ho, serà interessant repassar els seus inicis i el perquè abandona París i el seu negoci.

 

 

La senyora Dabin no era ni química ni farmacèutica, per la qual cosa és un petit misteri el perquè es va dedicar a fabricar perfums. Pel que diuen alguns familiars, sembla que tenia una molt bona relació amb un farmacèutic de Bordeus i seria lògic que fos ell qui li proporcionés les fórmules i, fins i tot, tingués part del negoci. En alguna documentació, com la que té el Museu del Perfum d’Andorra, es diu que l’empresa va començar a París i Bordeus, la qual cosa confirmaria la veracitat del que hem dit anteriorment. En el seu moment va circular per París un rumor que deia que el farmacèutic era el pare del fill de Mary Elizabeth. Però en aquesta història es fa difícil esbrinar la veritat perquè, per exemple, la fundadora apareix arreu com Madame Mary Elizabeth Vasconcel quan el seu nom era Mary Elizabeth Dabin, sent el primer una barreja entre el nom propi i el de la marca i que, normalment, apareixia sempre en els retalls de premsa, les notícies, etcètera. 

 

 

El cert és que Mary Elizabeth Dabin va tenir dos fills, l’Émile i en Robert. El gran tenia un esperit aventurer i va marxar a Colòmbia, on uns familiars del seu pare havien muntat la Compañía Francesa de Sinú, que es dedicava a importar i exportar fustes precioses. Per la seva part, en Robert era un artista que es dedicava a la pintura i a l’escultura. Va ser amic i col·laborador del famós escultor francès François-Auguste Rodin. A Barcelona, al Parc de Montjuïc, just davant de la Fundació Miró, hi ha una escultura d’en Robert Chaveau dedicada als creadors de l’Exposició Universal del 1929. A Sant Cugat, a l’església del Monestir, també es conserva una estàtua seva anomenada Crist dels caiguts. Gran part de les seves obres, després de la seva mort, van ser donades per la seva dona a diferents museus del món i estan molt repartides.

Joaquim Negre

Paral·lelament, en Joaquim Negre, fill d’un fabricant tèxtil català que va fer fallida, emigra a París per tal de trobar una oportunitat. És justament el moment en què s’enfonsa el transatlàntic Titànic i la companyia d’assegurances no pot fer front al cost de les indemnitzacions. En Joaquim pensa que en situacions similars pot succeir el mateix i posa en marxa la Compañía Negre de Reaseguros, amb la qual assegurava una part del que la primera companyia assegurava i venia a altres asseguradors petites parts de l’assegurança principal, d’aquesta manera el risc es repartia entre vàries empreses i així es minimitzava el risc per a cada empresa. Aquesta idea el va convertir en milionari.

Vasconcel a Sant Sebastià i Sant Cugat

Per la seva part, Vasconcel va creixent i es converteix en un referent de la perfumeria francesa d’inicis del segle xx, fins l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914. En aquell moment, Madame Dabin es troba a París amb el seu fill Robert en edat militar i, per por que el cridin a files i pugui morir a la guerra, decideix marxar de França. Reuneix tots els diners que pot i s’embarca a Calais en un vaixell amb destinació Dover per poder arribar a Londres. Possiblement, per la presència de vaixells de guerra alemanys i davant del risc que suposa travessar el canal de la Mànega, el capità del vaixell canvia el seu rumb i voreja la costa francesa fins arribar a Sant Sebastià.

 

 

Madame Dabin és una dona d’empenta i munta el seu laboratori amb els diners que li queden i comença a fabricar un altre cop els perfums Vasconcel. La producció és petita i, com que no té cap canal de distribució, envia el seu fill a vendre porta a porta els seus productes. Ràpidament, l’alta societat donostiarra així com la castellana que estiueja a Sant Sebastià la posen de moda i els productes Vasconcel passen a ser els preferits. Això permet a l’Elizabeth refer-se econòmicament.

 

 

Aleshores es produeix un altre fet sense que coneguem l’explicació. Elizabeth decideix traslladar-se a Barcelona i lloga una planta a la Ronda Universitat per instal·lar un saló de bellesa i una casa a Vallcarca, on situa el laboratori. El més probable és que aquesta decisió estigués influenciada per la proximitat de Sant Sebastià a la frontera francesa i el temor encara que el seu fill hagués d’incorporar-se a files, així, la ciutat de Barcelona és més idònia per la seva situació més allunyada i perquè li oferia un mercat molt ampli atesa la importància de la burgesia encara poderosa. Malgrat que la casa de Vallcarca és àmplia i lluminosa, en Robert, que vol dedicar de nou temps a l’escultura, busca un indret que li permeti realitzar peces importants. 

 

 

Com Robert Chaveau va descobrir la Casa Lluch és també una incògnita, però el 1916 la compra als seus propietaris i encarrega al mateix arquitecte que la va construir, Eduard Balcells, que faci uns arrengaments que li permetin treballar a gust com a escultor i que també disposi d’espai per situar el laboratori dels productes Vasconcel. No seria d’estranyar que el descobriment de la Casa Lluch fos conseqüència de l’existència del Casino de l’Arrabassada, on bona part de la burgesia catalana i estrangera es reunia i feien grans negocis.

 

 

Aquest dijous, 2 de juliol,  publicarem la segona part d'aquest reportatge de la Casa Vasconcel.