El 14% dels santcugatencs tenen problemes per mantenir l'habitatge càlid

Un 14% de la població de Sant Cugat no pot mantenir el seu habitatge amb una temperatura suficientment càlida durant els mesos d'hivern. Aquesta xifra és del 22% entre els veïns de la Floresta i les Planes, segons detalla l'Observatori Sociològic de l'Ajuntament de Sant Cugat. I és que amb la crisi econòmica ha crescut la pobresa energètica i les persones que no poden climatitzar correctament casa seva. De fet, un 16,9% dels santcugatencs (un 27% a la Floresta i les Planes) té dificultats per fer front a les despeses energètiques.

Amaya Pou, de Fuel Poverty Group , explica que no hi ha un consens sobre què es considera pobresa energètica, però aporta algunes claus: "La situació d'una persona que no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura mínima de 18 graus". "La humitat i el fred són les principals causes de la pobresa energètica. Això provoca un malestar psicològic i unes malalties que tenen un cost sanitari elevat", detalla l'arquitecte Bernat Colomer.

Les Planes

Durant el 2014, l'Ajuntament de Sant Cugat va engegar un projecte, conjuntament amb l'Escola d'Arquitectura, per lluitar contra la pobresa energètica a les Planes a través d'actuacions als habitatges. "A les Planes és on detectem més casos", destaca Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient, que ha afegit que enguany renovaran el programa per seguir adaptant cases.

L'arquitecte Bernat Colomer, que va participar del projecte, destaca que de les 300 cases que van mirar a les Planes, un 37% pateixen vulnerabilitat energètica. N'explica els motius: "Són habitatges autoconstruïts dels anys 60 i 70, sense aïllament, mal ventilats, amb humitats... Això propicia un ambient de fred i humitat a l'interior, que és el  risc més gran per la pobresa energètica". Això no vol dir que tots pateixin pobresa energètica, ja que hi ha famílies que poden pagar climatització.

 

Colomer detalla que, un cop seleccionades els habitatges i les famílies més vulnerables, tenien una dobla tasca: ensenyar a utilitzar l'habitatge i fer actuacions per millorar l'aïllament. "El primer que fem és ensenyar a utilitzar la casa, la gent no n'ha après: saber quan has d'obrir i tancar les persianes, quan has de ventilar, utilitzar sensors de temperatura i humitat...", apunta. Les intervencions se centren en "reduir la demanda energètica i no posar nous sistemes de calefacció que incitin més consum. Que es necessiti menys energia per climatitzar".

 

Amb tot, Joan Puigdomènech destaca que tots els casos de pobresa energètica que detecten es deriven també a Serveis Socials perquè faci un seguiment. A més, també assegura que l'Ajuntament ha garantit que en els casos d'impagaments, no es talli el subministrament energètic. Sobre els resultats de les intervencions, Puigdomènech es mostra satisfet: "Hi ha resultats sobre la percepció de desconfort i el canvi és important".

Com millorar l'aïllament?

Bernat Colomer destaca que el principal problema és que l'energia marxa dels habitatges pel mal aïllament. I és que Colomer assegura que fins fa ben poc l'aïllament i eficiència energètica no era una prioritat: "Com que la gent podia pagar energia no passava res".

 

Més enllà d'intervencions concretes com silicona a les finestres, tires als marcs de les portes..., hi ha hàbits que poden ajudar a mantenir millor la temperatura. Tenir les persianes tancades a la nit i obrir-les durant el dia és una de les principals. Ventilar l'habitatge a les hores de més calors és també una bona alternativa.

 

Per la seva banda, Amaya Pou posa de manifest altres hàbits que poden fer gastar menys energia com utilitzar més el microones en lloc del forn o utilitzar els programes econòmics del rentaplats i la rentadora.

 

L'energia que utilitzen per escalfar la casa també és un punt bàsic. Colomer destaca la fusta com el combustible més econòmic, tenint en compte també que a les Planes són diverses les cases amb llars de foc. Seguidament hi ha altres fórmules de biomassa i, després, el gas butà. En últim lloc col·loca l'electricitat, que a més "incrementarà el preu".

La relació amb les empreses

Des de Poverty Fuel Group, Amaya Pou explica que un dels seus objectius és "empoderar a les persones" en el camp energètic. Això vol dir que els usuaris entenguin les factures, detectin els abusos, coneguin les alternatives... "Sembla un tema tan complex i gran que no es pugui fer res", destaca.

Així, Pou denuncia "els abusos" de les subministradores per la ignorància dels usuaris, com són el cobrament de serveis addicionals que no tenen cap sentit. "No són gens transparent i cada dia veiem molts abusos", lamenta. A més, denuncia que moltes vegades no avisen a Serveis Socials quan hi ha un tall. Això sí, destaca que Sorea, que gestiona l'aigua, és molt més sensible en aquestes qüestions de vulnerabilitat. Tot el contrari que Endesa, segons apunta.

Un altre aspecte important són els impostos, que fan créixer les factures exponencialment. L'únic que pot fer l'usuari, explica Pou, és contractar menys potència. I és que l'IVA de l'electricitat és del 21%: "No és moral". A més l'impost s'aplica sobre tots els conceptes i no només sobre l'energia consumida.