L’Elisenda Tortosa ha de fer front a totes les despeses de la vida adulta ella sola. Com que va néixer a Sant Cugat i té tota la vida muntada aquí no vol ni sentir a parlar de marxar a altres llocs, tot i que és conscient que de ben segur li sortiria més barat. “Tinc amics en la mateixa situació que jo que paguen entre 200 i 300 euros menys cada mes”.
I és que l’Elisenda, que treballa en una escola privada de Sant Cugat, s’ha plantejat fins i tot compartir pis per compartir les despeses, però assegura que mentre s’ho pugui permetre continuarà compartint pis només amb en Dark, el seu gos. “Valoro molt la meva independència i prefereixo que em surti més car però seguir vivint sola, tot i que reconec que quan compartia pis anava menys ofegada i d’alguna manera vivia més tranquil·la”.
Amb tot el cercle d’amics i la família a Sant Cugat, aquesta mestra de 40 anys també acostuma a sortir per la ciutat, tant per prendre alguna cosa amb la seva colla com per fer les compres més habituals. “L’oci i la restauració són més cars aquí que a altres llocs, però sent d’aquí també coneixes els llocs on és més barat sopar o bé on treballen coneguts”. Sense portar un tren de vida de luxes, l’Elisenda té unes despeses mensuals que ronden els mil euros. Com ella mateixa admet, pot viure bé, però sap que ha de vigilar les despeses perquè quan ve algun extra inesperat s’altera força aquest equilibri pressupostari.
Llegiu tot el reportatge.
I és que l’Elisenda, que treballa en una escola privada de Sant Cugat, s’ha plantejat fins i tot compartir pis per compartir les despeses, però assegura que mentre s’ho pugui permetre continuarà compartint pis només amb en Dark, el seu gos. “Valoro molt la meva independència i prefereixo que em surti més car però seguir vivint sola, tot i que reconec que quan compartia pis anava menys ofegada i d’alguna manera vivia més tranquil·la”.
Amb tot el cercle d’amics i la família a Sant Cugat, aquesta mestra de 40 anys també acostuma a sortir per la ciutat, tant per prendre alguna cosa amb la seva colla com per fer les compres més habituals. “L’oci i la restauració són més cars aquí que a altres llocs, però sent d’aquí també coneixes els llocs on és més barat sopar o bé on treballen coneguts”. Sense portar un tren de vida de luxes, l’Elisenda té unes despeses mensuals que ronden els mil euros. Com ella mateixa admet, pot viure bé, però sap que ha de vigilar les despeses perquè quan ve algun extra inesperat s’altera força aquest equilibri pressupostari.
Llegiu tot el reportatge.