Ernesto Poveda: “Incorporar el talent femení és d’intel·ligència per les organitzacions"

Ernesto Poveda és llicenciat en administració i direcció d’empreses per Esade i és el president d’ICSA Grup, una consultoria de recursos humans. L’Associació Directives, Empresàries i Professionals del Vallès (ADE Vallès) li ha atorgat el premi a Home amb valors ADE i l’empresari l'ha recollit aquest divendres, 26 de novembre, a la masia Can Ametller. Poveda és un defensor del talent femení a les empreses. Explica que li és inherent perquè ve d’una família de dones. “Facilitar la vida i la integració de la dona en el món laboral és tasca de tothom. D’homes, dones i organitzacions. També la part pública ha de donar el marc jurídic que faciliti això” assegura.

Per què és tant important incorporar el talent femení a les empreses?

No és un tema de justícia ni d’igualtat, que també, incorporar el talent femení és un tema d’intel·ligència des del punt de vista de les organitzacions, perquè al final és més del 50% de la població i és la població que està millor formada. A més, és la població que pren les decisions de compra en un 70%. Les organitzacions de futur que no siguin capaces d’incorporar aquest talent estan condemnades al fracàs i a desaparèixer, a diluir-se dins del que és el futur.

De què parlem quan parlem de talent femení? Quines diferències hi ha amb el masculí?

Ve d’una diferència de constitució cerebral. És una qüestió que tinc molt parlada amb la meva filla que és neuropsicòloga i em diu que no és casualitat que les dones tinguin una major sensibilitat, una visió més global... perquè tenen desenvolupat molt més la part cerebral que acull totes les sensibilitats, totes les coses de mà esquerra.

I això en què beneficia les empreses?

En un temps com els actuals, de tant de canvi, és molt necessari la mà esquerra, la sensibilitat per trobar un camí més sensat de cara a la cerca de solucions. El masculí és més visceral, més directe, menys de pensar. Al final les organitzacions necessiten obtenir un bon desenvolupament i les característiques de la personalitat femenina estan més dotades per l’entorn canviant que no les masculines. Es necessiten més buscar equilibri i eficàcia en les actuacions. El saber fer de les dones és més efectiu que el fet dels homes.

Com rep que li donin aquest premi d’ADE Vallès?

Va ser una gran sorpresa. Li Vaig dir a la Mònika Blasco (presidenta d’ADE Vallès), “de veritat que m’estàs oferint aquest premi’?”. Hi ha gent que em compara amb altres persones i veuen amb mi un home que defensa l’equitat, que és que cadascú pugui rebre segons el que realment aporta en les organitzacions. De veritat va ser una sorpresa impressionant, positiva, agraït i molt reconegut del fet que se m’hagi concedit aquest premi, a més venint com venint d’una època molt complicada.

D’altra banda, aquests premis són necessaris per visibilitzar el paper de les dones directives a l’empresa?

Tota acció que vulgui ajudar a posar en context la gran aportació de les dones a l’economia és benvinguda. Per exemple una acció va ser les quotes, les quotes per si soles no donen molt de si, però va ser un primer pas perquè les dones poguessin estar ocupant llocs de direcció i responsabilitat, perquè està més que demostrat la gran eficàcia de les dones en les organitzacions. Hi ha més eficàcia i millors resultats demostrats.

La bretxa salarial entre homes i dones què és? I què implica això i com es pot superar?

La bretxa salarial era molt gran fa 50 anys la teníem reconeguda pel 50%. La dona que treballava en una fàbrica cobrava el 50% d’un home perquè se suposava que l’home havia de mantenir una família. Avui ha baixat de manera significativa, tot i que continua perquè els canvis en aquest sentit no són molts ràpids, però es va avançant. Hem passat d’un 25% fa 15 anys a un 18%, segons és alta qualificació, si és baixa serà un 10% o 12%. Per què? Perquè els salaris més baixos estan més regulats, en el bon sentit de la paraula, perquè hi ha convenis col·lectius que fan que no es pugui discriminar. Ara com ara, en el teixit industrial hispà qui fa reducció de jornada són les dones. Mentre no aconseguim que això sigui meitat i meitat no arribarem a l’equitat.

S’ha de legislar perquè sigui obligatori que hi hagi paritat en llocs directius d’empreses?

Per què paritat i no majoria femenina si és la població que tenim millor formació? Si hem de tenir en compte els mèrits, les dones des del punt de vista de la formació tenen més mèrits que els homes. Per què no agafen posicions directives? Perquè històricament han continuat amb un model paternalista que definitivament s’ha demostrat poc eficaç i poc intel·ligent pel que fa a la incorporació de la dona i el talent femení en les organitzacions. Això ens interessa, però no per un tema d’igualtat sinó per un tema de millors resultats econòmics, sostenibles i de futur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.