Felber: "La competència motiva menys que la cooperació”

Christian Felber (Salsburg, 1972) dóna classes a la Universitat d’Economia de Viena però no és economista sinó “universalista”. “Volia estudiar Ciències Universals però em van dir que aquesta carrera no existia, que no era important”, recorda durant una entrevista al Claustre del Monestir de Sant Cugat. 

El seu últim llibre, Dinero. De fin a medio, ha estat guardonat amb el premi getAbstract International Book Award 2014, com a millor llibre de negocis de l'any. “Els diners s'han convertit en una finalitat, i s'allunyen dels valors de la societat; el meu objectiu és contribuir a la reconciliació de l’ètica i l’economia”, argumenta.

Aquest activista, resident a Viena, lidera la teoria de l’Economia del Bé Comú, un corrent de pensament iniciat el 2010, com a reacció a la crisi econòmica que sacseja Europa des del 2008. Segons Felber, l’Economia del Bé Comú és el nou model econòmic, que resol la dicotomia entre capitalisme i comunisme, per maximitzar el benestar a la nostra societat. “Els economistes no trobaran la solució a la crisi, si volem sortir del forat, hem de reordenar i equilibrar el sistema monetari i financer actual”.

Una de les crítiques del sistema actual és que l’economia i l’ètica s’han separat. Té solució aquest desenllaç o és un divorci irrevocable?
No és un divorci en totes les àrees. Avui dia a la London Business School ja hi ha una càtedra de Business Ethics; és una súper tendència. Ara bé, no crec que tot això sorgeixi d’un reconeixement pur… En comparació a les propostes del moviment internacional de l’Economia del Bé Comú, el que s’està fent encara és poc revolucionari. En l’època d’Adam Smith aquesta separació no hauria succeït mai perquè l’economia i l’ètica formaven part de la filosofia. La disciplina de l’economia no existia; sempre que es parlava d’economia es parlava des de la perspectiva de la filosofia, i això incloïa els valors i l’ètica.

Diu que l’Economia del Bé Comú ja és una tendència. En països anglosaxons o a tot arreu?
Se li posen diverses etiquetes, però ja ha arribat a tot el món. Per exemple en el món anglosaxó es parla de ‘capitalisme inclusiu’ i a Amèrica Llatina ‘d’economia solidària’. No sempre s’utilitza la filosofia de l’Economia del Bé Comú, però sí la cerca d’una alternativa. La consciència de la crisi és global i en conseqüència les respostes són diverses.

En quin tram del camí està Europa?
Europa ha recorregut menys d’un 10% del camí. És important no autoenganyar-nos i reconèixer que encara hem de canviar moltes coses.

Més informació

Llegeix l'entrevista sencera que li ha fet Laia Corbella de Viaempresa.cat.