Frederic Boix: “Un defecte de l’empresa ha estat deixar de banda la qüestió social”

Frederic Boix ha estat l’ànima de Sant Cugat Empresarial, l’associació d’empresaris santcugatencs, des de la seva fundació el 2005. Ara, deixa el càrrec per motius personals i fem un repàs amb ell d’aquests deu anys al capdavant de la patronal santcugatenca i parlem de la situació empresarial actual. El passat 18 de juny, Frederic Boix va rebre la Insígnia d’Or de la Cambra de Terrassa com a reconeixement a la seva tasca de dedicació vers l’empresariat.

Com han estat aquests deu anys per l’empresa de Sant Cugat?
Fa deu anys ja existia un magnífic teixit empresarial amb grans empreses. Però en aquest temps hi ha hagut un gran creixement perquè s’ha potenciat la marca Sant Cugat i han arribat grans companyies com Grifols, Esteve...

A Sant Cugat és on hi ha més empreses, menys atur... Què vol dir aquesta marca Sant Cugat?
Tots els agents de la zona generen confiança, des de les empreses a les administracions. Hi ha hagut una política intel·ligent per part de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ja fa temps que va apostar pel business friendly abans que ningú, i va ajudar a crear Sant Cugat Empresarial perquè els empresaris tinguessin la seva veu. A més, hi ha les virtuts naturals de Sant Cugat: les seves comunicacions, la proximitat amb Barcelona i altres factors que han ajudat moltíssim a fer de Sant Cugat el que és avui dia.

Per què és important que empresa i administració pública treballin plegats?
Avui dia el món és molt petit. La competència no s’estableix entre empreses o pobles, sinó entre zones geogràfiques. Sant Cugat no competeix amb si mateix, sinó amb Xina, Califòrnia... Per tant, només quan es col·labora amb l’administració, és quan podem guanyar el partit. No es pot guanyar sense defensa, ni tampoc sense davantera. La col·laboració és bàsica.

Per què és necessari que els empresaris s’agrupin en una sola veu?
Per moltes coses. Els empresaris són igual d’escoltats que les administracions i, per tant, tenir una veu de l’empresariat santcugatenc és molt important. Una anècdota: vaig anar a Boston fa set o vuit anys amb l’alcalde Lluís Recoder i ens entrevistàvem amb empresaris de la zona. Un dels senyors li va dir a Recoder que creia en ell perquè veia que estava jo allà, com a representant de l’entorn inversor i empresarial.

Quan va rebre la Insígnia d’Or de la Cambra de Terrassa, va fer un discurs molt social. Per què?
Un dels grans defectes de l’evolució empresarial i econòmica ha estat justament deixar de banda el tema social. Ja no parlem des del punt de vista humà i social, sinó des d’un punt de vista d’estricte interès propi. Si no tinc consumidors, no hi ha venda i, si no hi ha venda, l’empresa no creix. Per tant, l’empresari ha de procurar que hi hagi sous dignes i cohesió social per tenir consumidors.

Això també implica una aposta pel territori. Vostè comentava que a les grans empreses els faltava més arrelament?
La meva visió personal és que l’empresa ha d’estar molt implicada en el territori i a la societat, no pot estar-hi deslligada. Ha d’estar molt a prop del seu entorn més proper. La majoria de les empreses europees quan arriben, el primer que volen fer és implicar-se perquè així milloraran la imatge i compliran amb la responsabilitat social corporativa.

Quins reptes empresarials té Sant Cugat per al futur?
Molts reptes i molt interessants. Seguir creixent, però de manera intel·ligent: amb innovació, modernitat i tecnologia punta. També és important involucrar-se més en el sector educatiu i universitari que tenim al nostre voltant. A més, com a repte genèric, hem de crear riquesa social.

Quines són les fortaleses del teixit empresarial avui dia?
En primer lloc, el mix d’empreses: hi ha grans companyies, mitjanes, petites i emprenedors. A més, estem en un entorn acadèmic extraordinari: d’Esade-Creàpolis a la UAB. La qualitat de vida és molt elevada i això també comporta que els talents de fora s’hi troben molt bé. I, finalment, la col·laboració existent entre empresa, societat i institució.

Pel que fa al procés sobiranista, ha de prendre alguna posició l’empresariat en general?
Cada empresa és un món i cadascú ha d’actuar de la manera que vegi convenient. Personalment, crec que les empreses han d’estar implicades en els processos socials que viuen. Però és molt complicat dir què hem de votar, que és una qüestió més personal. No podem intervenir en cap sentit, jo crec.

...
Però sí que m’agradaria dir que el nostre territori té un defecte claríssim: la falta d’inversions, decisió dels polítics de Madrid. És un fet transcendental per a l’empresari d’aquí i que ha de tenir en compte a l’hora de prendre una decisió. Si no hi ha un repartiment més just, no hi ha cohesió social.

L’empresa de Sant Cugat es veu perjudicada per aquest fet?
De manera increïblement forta. Quan jo pago impostos per 26 i rebo per 9, són 17 punts que no van a fer el quart cinturó, millorar la xarxa de comunicacions, a fer inversió pública, fer un corredor mediterrani. Sant Cugat n’és un dels perjudicats, com altres municipis catalans. //