Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Quina és la raó de ser de la PAH?
A Sant Cugat la plataforma va començar a moure fils aquest juliol amb l’objectiu d’aconseguir la dació en pagament retroactiva dels afectats per una hipoteca. Això és entregar el pis i quedar-se sense el deute.
Què més?
També demanem lloguers socials per als pisos buits que tenen els bancs. Volem que surtin al mercat a un preu que no superi el 30% dels ingressos de la gent. I, òbviament, també reivindiquem la fi dels desnonaments.
Quants desnonaments hi ha hagut?
A Sant Cugat no ens ha arribat cap cas a la plataforma. Quan sortim a recollir signatures, però, ens diuen que aquí també s’ha fet fora del pis a gent. Malgrat tot, com a plataforma no hem hagut d’aturar cap desnonament a Sant Cugat.
Les hipoteques les signaven persones i bancs. Alguna responsabilitat deuen tenir si hi estaven d’acord, no?
És cert que tots dos tenen part de culpa però no és menys cert que els bancs quan concedeixen una hipoteca són els que tenen la informació. Segons el que s’expliqui o el que no s’expliqui, es deixa les persones totalment desprotegides. El que signa té part de culpa però els que estan sent rescatats són els bancs amb fons públic i les persones afectades són els principals perjudicats.
Sembla que hi ha voluntat d’aturar els desnonaments temporalment...
No és del tot cert perquè segueix havent-hi casos. També s’ha dit que es canviaria la llei i hi ha hagut un canvi d’actitud en algunes entitats financeres però en cap cas hi ha hagut una solució definitiva, que és el que demanem.
La regulació de la dació en pagament és la gran solució, doncs?
S’hauria complert l’objectiu però això no vol dir que deixin d’haver-hi injustícies en matèria d’habitatge.
La febre compradora s’ha frenat.
Sí però s’ha de recordar que la febre compradora no la crea la gent. Les entitats i els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb missatges que deien que s’havia de comprar un pis i si no en tenies un no eres ningú. També s’inculcava que llogar un pis era llençar els diners. La crisi ha fet obrir els ulls i molts han vist que no es poden permetre comprar un pis.
La pressió popular al carrer està funcionant?
Les entitats estan canviant d’actitud i estem tenint respostes positives en gairebé tots els casos. Tot i que hi ha casos que no tenim controlats, la desena d’afectats que estem ajudant des de la plataforma sembla que poden acabar bé. La pressió popular té els seus efectes i quan ataques la imatge d’una entitat bancària de seguida fan alguna cosa per no quedar malament. A Sant Cugat hi havia afectats que havien demanat ajuda durant mesos sense cap resposta i quan va aparèixer la plataforma va venir el cap de territori de l’entitat en menys d’una setmana intentant solucionar el cas.
A Sant Cugat la plataforma va començar a moure fils aquest juliol amb l’objectiu d’aconseguir la dació en pagament retroactiva dels afectats per una hipoteca. Això és entregar el pis i quedar-se sense el deute.
Què més?
També demanem lloguers socials per als pisos buits que tenen els bancs. Volem que surtin al mercat a un preu que no superi el 30% dels ingressos de la gent. I, òbviament, també reivindiquem la fi dels desnonaments.
Quants desnonaments hi ha hagut?
A Sant Cugat no ens ha arribat cap cas a la plataforma. Quan sortim a recollir signatures, però, ens diuen que aquí també s’ha fet fora del pis a gent. Malgrat tot, com a plataforma no hem hagut d’aturar cap desnonament a Sant Cugat.
Les hipoteques les signaven persones i bancs. Alguna responsabilitat deuen tenir si hi estaven d’acord, no?
És cert que tots dos tenen part de culpa però no és menys cert que els bancs quan concedeixen una hipoteca són els que tenen la informació. Segons el que s’expliqui o el que no s’expliqui, es deixa les persones totalment desprotegides. El que signa té part de culpa però els que estan sent rescatats són els bancs amb fons públic i les persones afectades són els principals perjudicats.
Sembla que hi ha voluntat d’aturar els desnonaments temporalment...
No és del tot cert perquè segueix havent-hi casos. També s’ha dit que es canviaria la llei i hi ha hagut un canvi d’actitud en algunes entitats financeres però en cap cas hi ha hagut una solució definitiva, que és el que demanem.
La regulació de la dació en pagament és la gran solució, doncs?
S’hauria complert l’objectiu però això no vol dir que deixin d’haver-hi injustícies en matèria d’habitatge.
La febre compradora s’ha frenat.
Sí però s’ha de recordar que la febre compradora no la crea la gent. Les entitats i els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb missatges que deien que s’havia de comprar un pis i si no en tenies un no eres ningú. També s’inculcava que llogar un pis era llençar els diners. La crisi ha fet obrir els ulls i molts han vist que no es poden permetre comprar un pis.
La pressió popular al carrer està funcionant?
Les entitats estan canviant d’actitud i estem tenint respostes positives en gairebé tots els casos. Tot i que hi ha casos que no tenim controlats, la desena d’afectats que estem ajudant des de la plataforma sembla que poden acabar bé. La pressió popular té els seus efectes i quan ataques la imatge d’una entitat bancària de seguida fan alguna cosa per no quedar malament. A Sant Cugat hi havia afectats que havien demanat ajuda durant mesos sense cap resposta i quan va aparèixer la plataforma va venir el cap de territori de l’entitat en menys d’una setmana intentant solucionar el cas.
